El Parlament de Catalunya ha fet una passa més en la desamiantització del país. I ho ha fet amb un canvi normatiu que s’ha introduït a la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per a 2022. És per això que a partir d’ara els més de 5.000 habitants de l’illa d’habitatges que tracen els carrers Sardenya, Pi i Margall i ronda del Guinardó i que conviuen des de fa més de 60 anys amb una gran teulada que conté amiant podran retirar aquest element tòxic de casa seva.

Fins ara no podien perquè la normativa no contemplava aquest tipus de sostre en concret, perquè era considerat urbanísticament com a volum disconforme, una definició que s’atribueix a velles construccions no ajustades al planejament vigent. Ara, però, s’ha afegit al text la frase: “autoritzar les obres necessàries per enretirar elements perillosos per a la salut pública i substituir-los per altres de condicions funcionals similars”.

Fonts municipals confien que la modificació legal “permetrà desencallar la retirada d’amiant de privats que ho vulguin fer”, però recalquen que “no dona eines per poder obligar un privat a realitzar aquesta retirada”. El consistori assenyala que la capacitat coercitiva per ordenar que es suprimeixi el material depèn de la llei de desamiantat que la Generalitat va anunciar arran de la creació d’una comissió a l’efecte el 2019.

D’altra banda, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha demanat a la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) que facin públic el cens d’escoles amb presència d’amiant al mateix centre o el seu entorn, que programin la seva retirada i el retirin de manera immediata en els casos que siguin prioritaris. Consideren que aquest problema és pot considerar una pandèmia “d’abast mundial, silenciada, creixent i evitable”, en paraules del pneumòleg Josep Tarrés.

Create a Poll

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Cal dir-ho a febrer 11, 2022 | 11:25
    Cal dir-ho febrer 11, 2022 | 11:25
    Primer hauríem de saber que vol dir i comporta, teulades i amiant a casa seva i quin n'és el perill. Aqueta mena de cobertes era un sistema senzill per a cobrir edificis, generalment magatzems, garatges etc. Aquestes peces i altres com tubs i canonades fins i tot d'aire condicionat, eren fetes amb fibrociment, és a dir morter de ciment i fibres d'asbest o amiant els noms amb què es coneixen un grup de minerals metamòrfics fibrosos, generalment amosita, crisolita, crocidolita i les formes fibroses de la tremolita, l'actinolita i l'antofil·lita. Ja fa molts d'anys que se sap que inhalar durant períodes llargs fibres microscòpiques d'asbest afecta els pulmons i la membrana que els envolta, la pleura. Inhalar alts nivells de fibres d'asbest durant molt de temps produeix lesions als pulmons i a la pleura. Aquesta malaltia s'anomena asbestosi. Els països més avançats, per exemple el regne Unit de la Gran Bretanya fou el primer en prendre mesures en descobrir-ne el perill en canonades per a ventilació i comprovar la relació de la inhalació de partícules i tumors, era l'any 1930. El 1943 Alemanya fou el primer estat en reconèixer el càncer de pulmó a conseqüència de la inhalació d'asbest. Entremig els països menys avançats van deixar fer, de forma que com és costum l'estat espanyol amb les seves lleis super permisives i el típic guaitar cap un altre costat, varen permetre el manteniment i la instal·lació de fàbriques que rebutjaven en altres indrets (Cal recordar el cas de Tarragona i la indústria química ?). De fet l’any 1978 una resolució del Consell d’Europa va declarar l’amiant com a substància cancerígena. Una altra característica és que la asbestosi no és una malaltia directa en el temps causa i efecte, ans al contrari cal temps per a diagnosticar-la. Així a Itàlia varen adonar-se que havien emmalaltit treballadors de fàbriques d'amiant i familiars que havien rentat (generalment les dones) la vestimenta de la fàbrica. Itàlia l'any 1992 va prohibit la fabricació i el comerç de peces fetes amb amiant, el mateix any va reconèixer com a malaltia professional l'asbestosi contreta per treballadors i familiars. A l'estat espanyol va seguir la fabricació i com és costum tot arriba amb anys de retard, fins que el 2002 una directiva de la Unió Europea prohibí la fabricació de productes que incloguin l’amiant. La situació actual és que malgrat que no hi hagi fàbriques que fan servir amiant, en estris tan senzills com per exemple "torradores" de pa i material de construcció, si que hi ha un munt de teulades i canonades de fibrociment arreu del nostre país. Tot i que les fibres del fibrociment no es desprenen constantment si que ho fan quan el material es trenca i / o es degrada amb el pas del temps. Per a desmuntar qualsevol edifici o part construïda amb peces de fibrociment la normativa és molt exigent pel que fa a les normes de seguretat. A Brussel·les varen mantenir tancat l'edifici Berlaymont, seu de la Comissió Europea, del 1991 al 2004, fins que no varen poder treure tot l'amiant que contenia. Cal precisar que la "picaresca" característica d'algunes empreses de casa nostra fan aquestes feines "vist i no vist" i els treballadors els quals han d'anar protegits perquè manipulen i trenquen peces durant el desmuntatge, no prenen les mesures de seguretat legals i fins i tot els abocadors que han d'ésser controlats, els eviten cosa que és una bestiesa, a Barcelona poden veure fins i tot trossos "d'uralita" al voltant de contenidors de deixalles. L’any 2013 el Parlament Europeu publicà la Resolució 2012/2065(INI), que determina que els materials amb amiant tenen un cicle de vida d’entre 30 i 50 anys i té l’objectiu d’eliminar aquest material de TOTA la Comunitat Europea abans de l’any 2028, és responsabilitat de l’administració central espanyola posar solució a aquesta problemàtica. A Barcelona un cens definitiu dels edificis públics amb presència d’amiant i Barcelona continua pendent i sense atendre la Resolució del Parlament Europeu.

Nou comentari

Comparteix