De Mr. Tambourine de Bob Dylan a Despechá de Rosalía. De Boig per tu de SAU a Perra de Rigoberta Bandini. De Qualsevol nit pot sortir del sol de Jaume Sisa a Roma de Manel. Els salts temporals que hi ha entre unes cançons i altres reflecteixen com els discos de vinil són peces clau en el panorama musical de fa dècades i l’actual. Això és resultat de la revifada que ha viscut aquest format en els darrers anys, que ha suposat una injecció d’optimisme per a les botigues del sector que hi ha al barri del Raval, ofegades per diferents crisis i la gratuïtat de les cançons de l’era digital.
Així ho explica en Lluís, soci d’una de les botigues de música més mítiques del carrer de Tallers: Discos Revolver. Recorda que la nova vida dels discos de vinil va començar fa aproximadament sis anys, i que, de moment, sembla que li queda molt temps per viure. “La gent jove s’està enganxant a aquest format i hi ha adolescents que comencen a consumir música directament d’aquesta manera. Això ens fa tenir esperança”, diu en Lluís. Prova d’aquest canvi generacional és que la cançó Tú me dejaste de querer, de C. Tangana, és la que primera que ha sonat en entrar en aquest establiment.
La mitjana de vendes anuals de TVINYL és de 6.000 discos de vinil
També parlen d’un bon moment per al sector des de la botiga Daily Records, al carrer de Sitges. “Hi ha molts llançaments de nous àlbums en vinil i també es mouen molt els de segona mà”, indica un dels seus treballadors, Agustí Bernal. “Mentre a principis dels anys 2000 tiraven molt els CD, ara aquests representen una part residual de les vendes i el que té més sortida és el vinil”. També parla d’un bon moment Jerome Dessoliers, impulsor d’un altre comerç, TVINYL, situat al carrer de Valldonzella. La mitjana de vendes anuals del seu negoci deixa clar quina és magnitud d’aquest fenomen: 6.000 unitats. Una tendència que s’entén pel fet que tenen millor qualitat de so que altres formats i que, a més, les portades dels àlbums són més grans i també de més qualitat. Fins i tot, fan venir ganes d’emmarcar-les.
Tornant a la realitat dels comerços de música del Raval, més enllà d’haver arribat al públic jove, el que també els ha ajudat és que els turistes s’han convertit en uns clients fonamentals. Així ho apunten els treballadors de la botiga Discos Paradiso: “Ara el turista ja travessa la barrera que abans suposava el Raval i passa pel carrer de la botiga (carrer de Ferlandina)”. Per part seva, l’Elisabeth Cross, propietària des del 2013 de Discos Edison’s, situada al carrer de Riera Baixa, no només confirma aquesta realitat sinó que destaca que ara compren més els turistes que els veïns de la ciutat. “Tenen més pressupost”, detalla davant d’un mur de cassets que creen la sensació d’haver viatjat a un passat llunyà.
Siguin turistes o residents, el que manifesten diverses veus és que hi ha tota mena de compradors, des de col·leccionistes fins a simples aficionats a un gènere concret. Una particularitat que Cross ha detectat al seu comerç és que hi van molts més homes que dones. Això va fer, fa un temps, que decidís també vendre roba de segona mà. Segons explica, “sense la roba hi hauria només homes, i aquest és un espai per a tothom”. No s’equivoca. En l’estona que el TOT Barcelona ha estat a la botiga només han entrat homes a l’establiment.
La pandèmia, el moment en què molts van “tocar fons”
Els darrers mesos han estat bons per al negoci de Cross. Recorda que en el seu cas va començar a tenir una bona facturació aquest juny, quan molts turistes amants de la música van tornar a visitar Barcelona pel Primavera Sound. Abans, però, la pandèmia i les restriccions la van fer “tocar fons”. Per part seva, Discos Revolver també va patir amb força la pandèmia. Tal com admet en Lluís, va esclatar just quan les botigues de música s’estaven per fi recuperant de la crisi del 2008. Això, entre altres factors, va fer que tanquessin algunes de mítiques i que, per a les que van sobreviure, el panorama fos molt complex.
D’una banda, tot va canviar perquè van començar a vendre el que venien abans els comerços tancats i, d’aquesta manera, van passar de tenir una oferta especialitzada a també tenir-ne de mainstream. “A Rosalia abans no l’hauríem tingut, ara sí”. I de l’altra, la més preocupant: les restriccions els van abocar a acumular molts deutes. “En aquests moments, encara lluitem per tirar endavant”. Això no és l’únic que perjudica el sector. L’IVA dels productes musicals està “matant” el negoci. “És del 21 %, mentre el dels llibres és del 4 %, quan tot és cultura”, recorden.
Una altra cara fosca de la realitat que viuen els vinils són els beneficis que suposen. Jerome Dessoliers diu que en el seu cas només són de “dos o tres euros”. Aquesta realitat l’obliga a compartir el local on es troba i els costos del lloguer amb un altre negoci de roba. “El lloguer de l’establiment, que és força alt, no es paga només amb vinils”, insisteix.
Tot i les dificultats, Dessoliers es mostra optimista i celebra amb entusiasme la revifada que han fet els vinils en els darrers anys. “Ara hi ha el doble de negocis que en venen que quan vaig arribar fa sis anys de França”, assegura. D’altra banda, tornant a Discos Edison’s, Cross també mira amb bons ulls el futur del sector. “Tenim futur, i per mantenir-lo el secret és no tenir res gaire car, excepte en casos excepcionals”.