Els Mossos d’Esquadra tenen un nou objectiu principal a Barcelona: reduir la preocupació ciutadana al voltant de la seguretat. Si bé l’últim baròmetre municipal, al juny, destacava que la inseguretat era el maldecap més important pel 27,4% dels barcelonins, el darrer repunt d’homicidis en temporada estival ha acabat d’adobar el terreny per mantenir el debat al voltant de la violència a la capital catalana. Tanmateix, fonts policials anuncien que existeix un pla per reduir aquesta intranquil·litat que ja s’ha intentat potenciar darrerament. Consisteix en focalitzar els esforços del cos en la lluita contra els delictes violents, especialments els robatoris amb intimidació i agressions, perquè se’ls considera el principal causant que altera la sensació de seguretat a Barcelona.
Tot i l’increment generalitzat i sostingut de la delinqüència, la policia catalana es manté ferma. No han detectat més presència d’armes blanques al carrer o als incidents i fonts policials atribueixcen a les xarxes socials l’amplificació dels successos amb ganivets. “Ara tens 8 mòbils gravant sempre”, afegeix la mateixa veu. Amb tot, concreten que, fins a mitjans d’agost, s’han detectat 100 incidents per atacs amb arma blanca.
Més enllà dels últims anys
Una percepció que, segons la visió policial, no es correspon amb l’evolució de les dades de delinqüència. “En cap cas són alarmants ni excepcionals”, ha insistit l’intendent dels Mossos d’Esquadra Ignasi Teixidor aquest matí, després de la reunió per valorar els diferents dispositius policials engegats a l’estiu. Fonts del cos destaquen que, pel que fa als homicidis, no es pot parlar d’un greuge “estructural” i reivindiquen que “fins al maig només hi havia hagut un cas”. A més, detallen que els 33 homicidis acumulats aquest any a Catalunya –12 a Barcelona– no estan tan lluny dels 29 a la mateixa altura de l’any. En relació als casos barcelonins d’aquest any, cinc d’ells han estat resolts i les investigacions mostren que no estan connectats i que responen, en dos de cada tres casos, a un conflicte al voltant de les drogues.
I sobre els robatoris amb violència o intimidació al carrer, també reclamen que es faci una comparació amb altres dates més enllà dels anys immediats. Especialment amb el record posat a l’any 2012. Quan queda mig mes per completar tres quartes part de l’any, el director general dels Mossos, Andreu Martínez, subratlla que s’han recollit “menys de la meitat dels robatoris violents” que es van registrar set anys enrere. El 2012 van ser 11.265 delictes d’aquest tipus a l’espai públic, mentre que aquest curs, fins al 15 d’agost, en són 5.331.
Així, malgrat les divergències polítiques, la posició dels Mossos respecte a la situació general de la seguretat a Barcelona é més similituds amb l’alcaldessa Ada Colau que amb el tinent d’alcaldia responsable de Segueretat, Albert Batlle. Mentre que uns mantenen que cal relativitzar l’emergència que comparteixen les xarxes socials i els mitjans de comunicació, Batlle admetia una “crisi de seguretat”.
Creixen més les detencions que els delictes
Teixidor, com a representant de la policia catalana, ha tret pit, a més, per l’èxit dels operatius dels darrers mesos contra els delictes com els furts i els robatoris. “Creix més l’activitat policial que la delinqüencial”, ha reivindicat. A l’hora de demostrar-ho amb xifres, ha mencionat la diferència entre els períodes de gener a mitjans d’agost del 2018 i el 2019. Mentre que respecte l’any passat els delictes de robatori amb violència al carrer han augmentat un 30,34%, les detencions han crescut un 80%. I en el cas dels furts, s’ha incrementat un 5% els fets denunciats i un 30% les vegades que s’ha arrestat del delinqüent.
Amb la incorporació de 320 agents de mossos a la ciutat a partir del setembre, Martínez ha recalcat que encara es podran resoldre més punts conflictius. Així, la visibilitat de les patrulles i la presència policial és un altre dels punts claus en el nou pla per revertir la percepció d’inseguretat ciutadana, han remarcat fonts policials.
