La negativa municipal d’ubicar el Museu del Transport en el palau firal 1 de Fira de Barcelona de Montjuïc acaba als tribunals. L’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona ha anunciat la presentació de dos contenciosos administratius. El motiu de fons és la decisió de l’Ajuntament de Barcelona a no instal·lar l’equipament en l’emplaçament citat, tot i el suport unànime del plenari de l’Ajuntament a estudiar la proposta dels impulsors de l’equipament.
Avui hem interposat els recursos contenciosos administratius contra les decisions de l’Ajuntament sobre els Pavellons firals de Montjuïc. Us adjuntem el text de la nota informativa. Moltes gràcies pel suport durant tots aquests anys: sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí. https://t.co/Gq0cgRV9fr
— Coordinadora Pro Museu Transport de Barcelona (@MuseuTransport) November 20, 2026
En un comunicat emès aquest divendres, la Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona explica que un dels contenciosos és “contra l’acord de la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona d’aprovació del PEiMU (Pla Especial de Millora Urbana) de l’àmbit dels pavellons firals de Montjuïc, i l’altre, contra l’acord municipal de concessió a Fira Internacional de Barcelona de l’ús privatiu del domini públic sobre els esmentats pavellons”. De moment, l’Ajuntament diu que no ha rebut cap notificació oficial, però defensa que tot s’ha fet correctament: “Els serveis jurídics de l’Ajuntament ja van establir que tots els procediments s’han fet tal com estableix la normativa”.
“Darrera opció”
Els impulsors del Museu sostenen que obren la via judicial com a “darrera opció”, vista la negativa de l’alcalde Jaume Collboni i el seu equip a mantenir cap mena de diàleg per tal d’habilitar l’antic Palau de Comunicacions i Transports com a Museu del Transport de Barcelona. El 12 de setembre, el TOT ja va explicar el veto per part del govern municipal.
A mitjan setembre, l’Ajuntament va posar en marxa el grup impulsor del Museu del Transport Públic, que presideix la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, i que formen una desena de persones i entitats. La idea del consistori és que la seu principal es construeixi a la llosa del Vall d’Hebron. El museu també tindrà una segona seu, en la qual s’ubicaran bona part dels vehicles històrics i que s’obrirà durant jornades assenyalades o sota demanda. Alguns dels vehicles històrics que s’exhibiran en el museu són de TMB.
Ara, l’Ajuntament subratlla: “Per primera vegada l’Ajuntament i TMB tenim un projecte i compromís per fer-lo realitat. I també tenim la ubicació idònia”, indiquen sobre la llosa del Vall d’Hebron. Les fonts municipals consultades recorden que en el procés s’ha estudiat i avaluat la possibilitat d’ubicar-lo a Fira de Montjuïc, “però no hem d’oblidar que aquest àmbit es transformarà en un nou barri amb 500 nous habitatges i equipaments, i compactant els usos econòmics i firals, que no desapareixeran”.

Una iniciativa ciutadana avalada per 4.000 signatures
El 30 de gener del 2026, el plenari va aprovar per unanimitat una iniciativa ciutadana impulsada per la Coordinadora i avalada per 4.000 signatures. “Aquell acord expressava la voluntat de tots els grups municipals de dotar la ciutat del Museu del Transport al Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc”. No obstant això, els impulsors del transport denuncien que mentre es desenvolupava la iniciativa ciutadana, el govern tramitava “una concessió de l’ús privatiu del domini públic dels pavellons firals de Montjuïc per un període de cinquanta anys, cosa que en la pràctica impedeix dur a terme l’acord del plenari de 30 de gener”. Durant la tramitació del PEiMU dels pavellons firals de Montjuïc, “l’Ajuntament de Barcelona va negar explícitament la possibilitat que el Palau de Comunicacions i Transports pogués ser utilitzat com a seu del Museu del Transport de Barcelona”, afegeix la Coordinadora Pro Museu del Transport.
La Coordinadora lamenta que la reivindicació ciutadana que Barcelona tingui un museu del transport “queda aparcada un cop més” després de mig segle i afirma que ara és degut a uns interessos “que no queden gaire clars”. “El que ens hi juguem va molt més enllà d’aquesta reivindicació: és el respecte als procediments democràtics que el mateix Ajuntament de Barcelona ha instituït, qüestió que, en l’actual conjuntura de risc per a la democràcia, considerem de la màxima importància”. Finalment, fa una crida a la resta de forces polítiques per tal que mantinguin la seva “fermesa” i incloguin el compliment de l’acord del plenari de 30 de gener de 2026 en els seus programes electorals i actuïn després en conseqüència.

