El Miguel Ángel fa poc que està rere el taulell d’un quiosc del carrer de Navas de Tolosa. Uns quinze dies, només. Temps més que suficient, diu, per detectar que Navas és un barri “petit” i amb “menys diversitat cultural” que alguns barris de l’entorn. Abans d’arribar coneixia més la parada de metro que el barri i assegura que ningú li ha parlat de cap canvi de nom. És el tercer comerciant que no en sap res. Uns metres més avall, els dependents d’una botiga de tecnologia tampoc n’han sentit a parlar, i a l’obrador Roberto Juan, entre bambolines, el forner desconeix la iniciativa. Enmig de tots ells hi ha el Centre Cívic Navas, també seu d’una associació veïnal que vol rebatejar el seu barri: fugir de l’actual Navas per dir-se Torrent de la Guineu. Un canvi, diuen els impulsors, necessari per donar identitat a un barri engolit pel carisma que desplega la Sagrera o el Clot-Camp de l’Arpa.
Els veïns volen desprendre’s d’un fet històric, la batalla de Navas de Tolosa (any 1212), “que no ens toca ni de molt lluny”, diuen. El barri de Navas rep el nom de l’estació del metro, que alhora fa referència al carrer de Navas de Tolosa, inspirat en la batalla del segle XIII que els cristians van impulsar contra els musulmans a Jerez. La famosa ‘reconquista’. Des del barri recorden que Ildefons Cerdà no va posar noms als carrers, sinó números, i que no va ser fins més tard que el polític Víctor Balaguer va “espanyolitzar-los”. Primer va optar per noms vinculats a la corona d’Aragó, després de Castella i, quan ja no en tenia més, per batalles: Lepant, Dos de Maig, Navas de Tolosa… L’historiador Alfred Puig, impulsor, entre altres, del canvi de nom, recorda que el cas de Navas és “únic” a Barcelona i que el franquisme va aprofitar l’arribada del metro per identificar tota la zona amb la batalla de fa vuit segles. La idea, explica Puig, és deixar enrere aquest passat i vincular el barri “amb la nostra pròpia història i l’espai que ocupem”.
Guanyar identitat
Des de 2011, el Pla Comunitari de Navas impulsa diferents activitats per revifar el barri. De la mà del professorat, expliquen la seva història als més joves. També generen espais de companyia en un dels barris més envellits de Barcelona. L’Anjélica Pérez, que fa cinc anys que hi treballa, creu que Navas no té el bagatge històric de la Sagrera o el Clot, però que la tasca dels darrers anys comença a “donar fruits”. “És un barri relativament nou, petit, envellit i dividit per la Meridiana”, exposa com a possibles motius d’aquesta manca de pertinença. Les entitats, assegura, han hagut de “crear” un teixit comunitari que havia desaparegut i han aconseguit enfortir nous lideratges.
Anys abans, cap als 2000, estudiants de l’Obra Salesiana Don Bosco –entitat clau per entendre la història pre-Navas– ja van intentar revifar l’esperit comunitari a la zona. La congregació religiosa diagnostica, entre moltes mancances, una “falta de pertinença” creixent entre els veïns de Navas. “Si preguntes als de Maragall et diran que són del Guinardó, els que queden per sota de la Meridiana se senten de Sagrera i hi ha uns altres que diuen ser del Clot. Som un barri artificial i es nota”, explica l’Alfred Puig, que fins i tot detalla que alguns veïns desconeixen a quin districte pertanyen. Per capgirar la truita, Puig s’agafa a la nova proposta perquè les pròximes generacions vegin en l’hipotètic ‘Torrent de la Guineu’ un barri amb història i certa identitat. Es tracta de recuperar la guineu com a eix vertebrador d’una zona que ha “perdut” embranzida en les últimes dècades i on manca esperit de comunitat.
Aprofitant la diagnosi dels Salesians, un grup d’historiadors i voluntaris del barri va proposar-se crear un “àlbum de cromos” amb moments i elements històrics clau de la zona. Una iniciativa modesta, però que, anys més tard, serveix per rellançar les expectatives veïnals del canvi de nom. “Joan Bargalló, historiador de referència, ja tenia present que la guineu sempre havia estat el personatge clau que uneix el barri. A tots els seus dibuixos [que fa per a l’àlbum] hi està”, explica Puig, que n’afegeix més context: “El Torrent de la Guineu naixia a la Font del ‘Cuento’, al Guinardó, i creuava tot el barri des de l’actual passatge d’Artemis fins al carrer del Torrent de la Guineu –per sota de la Meridiana– i acabava desembocant a la llacuna del Poblenou”. En definitiva, els veïns parlen d’un torrent que abans permetia connectar “mar i muntanya”, durant anys separats pel ferrocarril i l’autopista de la Meridiana, i que ara “donaria sentit al barri”. Un torrent “clau” per entendre la zona que ara es fa dir Navas.
Primer pas per dignificar el barri
Des de la taula de memòria històrica volen que aquest projecte de caràcter històric serveixi perquè veïns i ciutat entenguin que aquesta àrea de Barcelona no té res a envejar als barris del voltant. A Navas hi havia la fàbrica Cinzano i actualment encara perdura una promoció d’edificis històrics de la Caixa de Pensions. Ha estat una zona clau per a la comunitat salesiana a Barcelona i hi passava el Rec Comtal. “L’arribada del metro ha tapat tot això”, reitera Puig. Això sí, el líder veïnal també reconeix que hi ha part del barri que no entén la lluita. Molts encara no coneixen el detall de la proposta i uns pocs reclamen prioritzar altres aspectes. En tot cas, l’historiador defensa que el canvi de nom és “un primer pas”: en un districte on gairebé tot s’ho enduen Sant Andreu i Sagrera, i que alhora fa frontera amb el Guinardó o el Clot-Camp de l’Arpa, carismàtics i amb entitats històriques, “aparèixer als diaris” és una oportunitat per situar els problemes de Navas al centre. “Gràcies a aquesta campanya estem traient altres problemes, és una manera de posicionar el barri”, argumenta.
L’Associació de Veïns ha portat la proposta a l’Audiència Pública de Sant Andreu i ha aconseguit el compromís de la regidora Marta Villanueva de “mirar” quines fórmules hi ha per obrir un “procés participatiu”. Els veïns tenen dues opcions: aconseguir signatures o que un grup municipal dugui la proposta a un Consell Plenari de Districte. La idea del veïnat és començar una campanya informativa durant la Festa Major –segona quinzena de maig– per aconseguir la “força suficient” de cara al consistori. Això sí, a diferència del que molts pensen, aquests processos no acostumen a acabar amb un referèndum. Si l’Ajuntament decideix tirar endavant el procés participatiu, serà la mateixa administració, després d’escoltar veïns i analitzar la situació, qui decidirà si existeixen fonaments suficients per al canvi de nom.
