“He anat fins allà a la punta, a l’hotel Vela, i no hi ha cap lladre, podeu estar tranquils”. H. s’adreça a dos agents del grup de platges de la Guàrdia Urbana parapetats darrere d’una filera de contenidors d’una de les guinguetes de la Barceloneta. Els somriu, els pica l’ullet i ensenya les mans: no porta res, ni mojitos ni pareos ni cap altre dels objectes que solen vendre els del seu sector, la venda ambulant sense llicència que la policia municipal ha de perseguir.
Dos agents del grup de platges de la Guàrdia Urbana, parapetats darrere d’una filera de contenidors d’una guingueta de la Barceloneta / S.B.
Els policies no pretenen fer creure que acabaran amb aquesta venda ambulant, però aspiran a contenir-la: per salubritat –les vegades que s’han analitzat els còctels que es distribueixen a peu de sorra s’hi ha trobat matèria fecal– i perquè els responsables de les guinguetes no s’empipin més del compte.
Més preocupants són els furts: carteres, mòbils i bosses senceres de banyistes volen quan es distreuen una mica. I els venedors ambulants, que saben que són el mal menor, intenten guanyar-se les simpaties dels policies fent de confidents. “Aquest és especialment pesat”, diu Alberto Fuentes, un dels agents que treballa de paisà en aquest dijous d’onada de calor. Es refereix a H.
“És cert que a vegades ens donen pistes útils, ens avisen quan veuen algun furtador, perquè el coneixen o perquè els detecten per la pinta i pel llenguatge corporal, com nosaltres, però se’ls ha de posar límits. I aquest venedor és un dels que intenta prendre’s massa confiances”, argumenta. “El que ha de quedar clar és que no som amics. Que no es confonguin, perquè la seva activitat també és il·lícita“, adverteix l’agent.
Fuentes i un dels seus companys, Raúl García, s’han situat darrere dels contenidors per observar discretament la platja. Hi veuen venedors ambulants de pareos, para-sols i begudes i un parell de noies orientals que fan massatges. Res de tot això està permès per les ordenances municipals, per la qual cosa en uns minuts aniran a buscar-los per denunciar-los: són infraccions administratives i no hi entra la possibilitat de detenir-los.
Però primer volen comprovar si hi ha lladregots a la vista. Els detecten –tot i que admeten que a vegades poden equivocar-se i al cap d’una estona d’observació els descarten– per la manera com es mouen, observant amb molta atenció la gent que tenen al voltant, buscant víctimes despistades.
Pispes que saben els horaris de la policia
Després d’una estona d’observació han d’admetre que H. tenia raó: no ni ha cap furtador. “Això passa des que hi ha el grup de platges. Saben que hi som des de les deu del matí fins a les vuit de vespre i en aquestes hores no solen aparèixer. Venen, en tot cas, a primera hora del matí o a la nit. No és perfecte però almenys hi ha 10 hores al dia que els tenim lluny”, explica l’agent Fuentes.
Tant ell com els agents García i Víctor Morante –que comparteixen ronda avui– admeten que aquesta tesi té excepcions. Sempre n’hi ha que els desafien, d’altres que són nous i no estan al cas dels costums policials i alguns que aprofiten l’hora de dinar, amb l’esperança que els policies estiguin també asseguts a taula, encara que no fan el descans sempre a la mateixa hora.
Lladres pacients
A mig matí l’agent Morante se n’ha d’anar a declarar a un judici i continuen a la platja de paisà Fuebtes i García. Altres agents uniformats fan rondes amb bicicleta i amb quads, i n’hi ha un grup d’especialitzats que patrullen des de l’agua amb llanxes: principalment per a tasques de salvament però també per tenir una altra perspectiva de la platja i avisar-los per telèfon si veuen algun incident o algun sospitós.
Una agent del grup de platges de la Guàrdia Urbana, amb bicicleta, parla amb companys seus de paisà, que han interceptat venedors ambulants sense llicència / S.B.
Raúl García explica que gran part de la seva feina és “esperar”. Quan detecten algun sospitós l’han de seguir a molta distància si volen enxampar-lo in fraganti. També donen per bona la feina si se sent observat i abandona la zona. Robatori evitat. Però és més profitós pescar-los i denunciar-los –a més de recuperar les pertinences de la víctima– o fins i tot detenir-los, si l’objecte robat supera els 400 euros de valor i el furt es classifica com a “delicte menys greu”: la terminologia que indica que, encara que no hi hagi violència, supera la barrera del delicte lleu, que no permet fer detencions.
Per enxampar aquests lladregots cal molta paciència. Tanta com tenen ells. L’agent García recorda un cas de l’any passat que els va tenir dues hores darrere d’un sospitós. “El paio es va posar amb banyador a la sorra, sobre un pareo. Es va banyar i tot. I nosaltres ens vam posar darrere seu, en una tovallola, i no el perdíem de vista. Al final, es va aixecar i va començar a recollir les seves coses, i com qui no vol la cosa de passada es va endur la bossa d’una banyista que tenia al costat. Esclar que aleshores li vam saltar nosaltres al damunt”, recorda García amb un somriu d’orgull professional.
Identificar-se amb una denúncia anterior
El matí de patrullatge a peu continua –fan entre 15 i 18 quilòmetres al dia, sota el sol i posant-se crema solar amb factor de protecció 50– i toca empaperar venedors de pareos i mojiteros. Ells intenten regatejar amb els guàrdies. Volen que els deixin quedar-se almenys una de les peces, però no hi ha negociació possible. “En això no hi podem entrar, ho sentim”, diu l’agent Fuentes.
Comença el tràmit de denunciar-los. Els demanen la documentació per identificar-los i els treuen una denúncia anterior. I volen la còpia de la nova. Esperen resignadament que els companys uniformats portin als agents de paisà unes petites impressores portàtils –no prou discretes per dur-les al damunt mentre patrullen suposadament d’incògnit– i els donin el que sembla un resguard però que és una denúncia. “El cas és que aquests papers en molts casos són l’únic que tenen per acreditar que són residents a Barcelona. El cert és que la majoria realment viuen per aquí, amuntegats en pisos de la Barceloneta”, expliquen els guàrdies.
El sospitós del patinet
Durant la ronda d’aquest matí de dijous el grup de platges es posa en guàrdia per una possible nova tendència. Descobreixen un grup de nois amunt i avall pel passeig Marítim de la Barceloneta amb bicicletes i patinets. Fent voltes una vegada darrere l’altra per la mateixa àrea. Fins ara tenien detectat que els grups de rellotgers sovint tenen un membre que va amb patinet. És el que fuig amb el botí un cop han arrencat el rellotge de luxe del canell de la víctima. Però ara això es podria complicar si comencen a entrenar-se per actuar amb bicicleta i patinets tot el grup.
Dos agents de paisà del grup de platges de la Guàrdia Urbana patrullant per la Barceloneta / S.B.
Una estona més tard un altre incident els alimenta aquest temor. Una turista els alerta que un jove amb un patinet elèctric ronda com un voltor pel parc del costat del passeig. Un dels agents s’hi acosta i l’observa. Ara fa voltes amb insistència a prop un cotxe engegat i aparcat sense ningú a dins: és evident que la porta del vehicle deu estar oberta i que ningú li pot impedir accedir-hi i endur-se el que hi trobi. Un altre dels policies detecta els propietaris del cotxe. Són a uns metres, fent una sessió de fotos a una model que es va canviant de roba. Per això tenen el vehicle engegat i l’aire condicionat posat. Els avisen perquè vigilin i mentrestant l’altre policia fa el seguiment del noi del patinet: al final se n’adona, accelera i desapareix.
‘Laboratori’ de mojitos entres les roques
I tornem al principi: els mojiteros no són amics, se’ls ha de vigilar. “El més important és que aquesta activitat no augmenti. Que vegin, ells i la gent, que els tenim controlats. Que la gent sàpiga que no han de consumir aquestes begudes, que moltes vegades les tenen emmagatzemades a les boques de les clavegueres o en contenidors d’escombraries”, expliquen els agents. Algunes vegades han enxampat alguns d’aquests coctelers recuperant gots de les escombraries per tornar-los a fer servir.
La cirereta del matí la posaran minuts després amb la interceptació d’un d’aquests grups. Els veuen a distància. Es fiquen entre els roques d’un espigó amb la safata buida i en surten al cap d’una estona carregats amb gots plens. Els dos agents, Fuentes i García, salten com una molla: un s’acosta per la sorra als venedors i l’altre s’enfila a les roques, el lloc on tot indica que hi ha el laboratori. S’ajup i bingo: entre les pedres troba ampolles ja buides, d’altres que encara contenen matèria primera per fer els combinats i fulles de menta per aromatitzar les begudes.
Tot confiscat. I la jornada continua. Al final del dia, el grup de platges –format per uns 70 agents que de juny a setembre trien fer aquest servei i que té cada dia dues unitats patrullant de paisà– haurà detingut dues persones per un passi de marihuana detectat a la plaça de la Barceloneta. També haurà fet 53 denúncies per venda ambulant sense llicència de begudes, 9 denúncies per la venda d’altres articles i 5 per massatges o tatuatges sense autorització ni control sanitari. A més a més, haurà comissat 1.570 begudes –l’any passat en van arribar a retirar 136.457 en els quatre mesos de la temporada– i 36 pareos i altres objectes a la venda sense permís. I els agents de la barca Guaita hauran auxiliat 170 persones en dificultats als espigons, i això que el dia era plàcid i la mar estava en calma.
1 
