L’alimentació saludable va per barris. No és que sigui qüestió de gustos culinaris, sinó que els tipus de comerços que predominen en l’entorn i la renda de les llars condicionen què acaba a la taula dels barcelonins. Així, els veïns dels barris més desfavorits de Barcelona són els que tenen menys oferta a prop de casa de producte fresc ecològic i hi abunda més el menjar de baixa qualitat, que acostuma a ser més assequible en preu. El desequilibri comporta més riscos per a la salut i un major nombre de casos d’obesitat entre la població que declara menys patrimoni.

La tesi la sostenen tres estudis de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), que desgranen com de desigual és la distribució d’aliments ecològics a la capital, en voga en els últims anys pel neguit per protegir el medi ambient i la salut, però que no s’estén per igual a tota la ciutat. Tot i que els establiments de menjar sense additius van augmentar un 38,44% entre 2016 i 2019 a Barcelona i van passar de 437 locals que s’hi dediquen a 605, les botigues de productes ecològics “són pròpies de barris amb rendes més altes i dels centres urbans” de l’àrea metropolitana, afirmen els investigadors de l’institut associat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fins a 2019, no existia cap comerç ecològic a alguns dels barris que se situen amb freqüència en les últimes posicions en termes d’ingressos per llar a Barcelona, com la Marina del Prat Vermell, Can Peguera, Roquetes, Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana o Vallbona. En tot cas, tampoc n’hi havia en d’altres més benestants, com Pedralbes o Tres Torres, amb poques botigues d’alimentació en general. En canvi, es comptabilitzen cinc o més establiments ecològics a 17 barris: els sis de l’Eixample, la Ribera -l’únic que ho assoleix a Ciutat Vella-, Les Corts, Sarrià, la Bonanova, Galvany, la Vila de Gràcia, Sant Andreu, Fort Pienc, Sagrada Família, Camp d’en Grassot i Poblenou.   

Els districtes de Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia és on proliferen més els establiments ecològics, tant en supermercats dedicats només a aquest tipus de queviures com en comerços especialitzats. Segons els mateixos informes, Les Corts (16%) i Gràcia (14%) registren els índexs més alts de locals de producció respectuosa amb el medi ambient a Barcelona. Per contra, Ciutat Vella aplega només un 4%, el percentatge més baix. El 10% dels establiments de la ciutat són ecològics; per contra, en el 39% dels punts de venda domina l’alimentació poc saludable.

Segregació alimentària

Els mateixos informes constaten que comencen a despuntar cooperatives de consum i altres iniciatives per garantir una alimentació adequada en zones “on, per temes de renda, no s’esperarien”. No treu, però, que l’IERMB recalqui que l’estatus socioecònomic causa també “segregació” entre barris en funció de si disposen o no d’alimentació saludable a l’abast.

En aquest sentit, els investigadors postulen que els barris de la perifèria disposen d’una oferta “de molta menys qualitat que els barris centrals”, exceptuant els barris de Sant Andreu i el de Camp de l’Arpa del Clot. A banda, alerten que el 2% de les llars de l’àrea metropolitana “no es poden permetre ingerir un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies”, inclosos 4.500 habitatges on viuen menors de 18 anys.

Tot i així, l’alta afluència de turisme també causa desequilibris i indueix Ciutat Vella i l’Eixample a ser els districtes amb més proporció d’establiments de menjar ràpid i de fet per endur. També en són nombrosos a barris acostumats a rebre visitants, com la Sagrada Família, la Dreta de l’Eixample, l’Antiga Esquerra de l’Eixample o la Vila de Gràcia.

Nou comentari

Més notícies
El Mercat de la Boqueria, premi a l'Establiment Comercial Centenari / Mireia Comas

El Mercat de la Boqueria, premi a l’Establiment Comercial Centenari

El Govern ha lliurat aquest dimecres al Palau de la Generalitat els premis dels anys 2019 i 2020
Bolquers a un supermercat | PARENTINGPATCH (CC)

Revés a franquícies de Condis a Barcelona per frau en la contractació

Inspecció de Treball proposa castigar amb 729.370 euros una xarxa d'empreses amb súpers i centres de treball a la ciutat