Una coincidència ben estranya ha volgut que una sentència del TSJC que anul·la la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de retirar la medalla d’or de la ciutat a l’exministre Rodolfo Martín Villa -processat a la causa argentina pels crims del franquisme- eclipsi un lliurament de dues distincions que generen molt més consens. Al marge de polèmiques, l’Ajuntament ha lliurat aquest dijous al vespre la medalla d’or al mèrit cívic a dos lluitadors contra la desigualtat i defensors insubornables a favor dels més pobres: el bisbe emèrit Pere Casaldàliga i el sacerdot Manel Pousa, conegut com a Pare Manel, tots dos condecorats a títol pòstum.
Amb la distinció a Casaldàliga, el consistori ha volgut reconèixer el seu “combat permanent contra els abusos de poder i l’explotació i el ferm compromís a favor de la justícia social, de la igualtat i de la dignitat dels pobles indígenes”. En el cas de la distinció al Pare Manel, es reivindica “el seu compromís solidari i l’activisme social a favor de les persones en situació de vulnerabilitat, especialment la infància en risc i les persones privades de llibertat”.
El tinent d’alcalde Albert Batlle ha intervingut en nom de l’Ajuntament, atès que l’alcaldessa Ada Colau no hi ha pogut assistir. Batlle ha destacat que, tot i que cap d’ells no era barceloní de naixement, tots dos van tenir una estreta relació amb Barcelona i són “dos veritables referents ètics”. Batlle ha ressaltat que tots dos es van implicar en la societat que servien: Casaldàliga amb la població indígena de l’Amazònia i el Pare Manel amb els barris populars de Nou Barris i Sant Andreu.
Batlle ha posat en valor el compromís de tots dos amb els més desafavorits, “amb la voluntat ferma no només d’ajudar els altres i millorar-ne la situació, sinó de canviar-ne les causes mateixes que les provocaven, de denunciar i remoure les injustícies que generaven pobresa, marginació i explotació”, ha apuntat.
Han recollit les distincions la neboda de Casaldàliga, Glòria Casaldàliga, i la presidenta de la Fundació Pare Manel, Sandra Pardo. La neboda del bisbe emèrit ha comentat que no se li feia gens difícil imaginar el seu oncle a la Barcelona actual, com un “lluitador a favor dels empobrits i al costat de les entitats a favor del dret de l’habitatge”. Al seu torn, Pardo ha agraït la condecoració per fer reviure la “vitalitat, l’humor i el compromís per les persones i per la vida” del Pare Manel.
