Qualsevol barceloní sap que moure’s per Ciutat Vella no és fàcil. Des de fa temps, conviuen en els seus estrets carrers grans aglomeracions de vianants, vehicles de motor i usuaris de bicicletes i patinets. En el cas d’aquests últims, en alguns punts és habitual que hagin d’esquivar o, fins i tot, baixar de la bicicleta per poder continuar amb el seu trajecte. Ara, l’Ajuntament ha volgut posar ordre a la voràgine que pot crear tota aquesta població flotant amb una nova mesura. Les crítiques entre veïns de la zona i entitats pro mobilitat sostenible no han trigat a proliferar. També n’hi ha hagut per part de personalitats polítiques, com els regidors de BComú Janet Sanz i Jordi Rabassa, que van ser tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i regidor de Ciutat Vella durant el mandat anterior, respectivament.
El consistori va anunciar la setmana passada que la prova pilot que obligava als usuaris de bicicletes i patinets a baixar del vehicle en set punts de la ciutat, s’estenia a 25 nous carrers de Ciutat Vella per tal de millorar la convivència a l’espai públic. Això vol dir que ara Barcelona té un total de 34 punts afectats per aquesta obligació. La major part d’aquests carrers es troben al barri Gòtic i, alguns exemples són, el carrer dels Banys Nous, d’Avinyó, de la Boqueria, d’Escudellers i de Sant Felip Neri.
“No té cap sentit”
Un dels posicionaments en contra de la mesura, que s’emmarca en el Pla Endreça, és el del portaveu del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), Adrià Arenas. En declaracions al TOT Barcelona, diu que “no té cap sentit” en el context actual, quan les ciutats en general estan treballant per fomentar l’ús de la bicicleta i no fer el contrari. “A més, no s’entén molt bé com s’han escollit els carrers. Hi ha carrers massificats en els quals es prohibeix i altres en els que no. No sé si són decisions tècniques o polítiques”, assenyala.

El que té encara menys sentit, des del seu punt de vista, és que hi ha carrers afectats on encara es permet la circulació de vehicles de motor. En alguns casos són vehicles de mercaderies o taxis. En altres, però, són d’ús privat. “És injust”, diu Arenas. Una opinió similar la comparteixen des de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri Gòtic, que insisteixen al TOT que aquesta mena de situacions es poden veure als carrers d’Avinyó o Banys Nous. “Estan vetant els vehicles de mobilitat personal, quan la majoria de veïns es mouen amb aquests perquè és incòmode circular amb cotxe pel barri. Els turistes o la gent d’altres districtes o de fora de Barcelona que ve a consumir sí que es mouen amb cotxe”, indica.
En aquest sentit, recrimina que això fa pensar que la directriu s’ha fet per afavorir la gent que va a Ciutat Vella a gastar i no a la que hi viu. “És una molèstia enorme per als veïns, que ara hem de baixar de la bicicleta per anar a casa o per sortir a treballar”, subratllen. Al mateix temps, reconeixen que són conscients des de fa temps que hi ha un problema de massificació al barri, ja que com a veïns, per exemple, tenen “problemes enormes” per esquivar grups de turistes. La solució, però, no és “complicar-nos més la vida” sense oferir camins alternatius per circular amb bicicleta o patinet.
Més mesures a l’horitzó
Des de l’Ajuntament, fonts municipals justifiquen al TOT que no s’han establert rutes alternatives perquè “en cap moment s’està prohibint el pas”. Només es demana als conductors baixar dels vehicles “per evitar conflictes” entre vehicles i vianants. Pel que fa als criteris amb els quals s’han escollit aquests punts, argumenten que tenen poca amplada entre façanes, estan transitats per vianants o ja comptaven amb alguna mena de senyalització que prohibia la circulació o el pas d’aquests vehicles. “De cara aquest any, s’estudiaran altres possibles ubicacions”, afegeixen.
Una altra entitat que no veu amb bons ulls la iniciativa municipal és Amics de la Bici. L’Albert Garcia, un dels seus integrants, diu al TOT que aquesta s’adequaria més a la realitat si l’obligatorietat de baixar s’acaba aplicant, per exemple, només en horari comercial i dies laborables. Tanmateix, afirma que tampoc facilita complir amb la mesura la manca d’aparcaments per a bicicletes i patinets que hi ha a Ciutat Vella. “En cas que vulguis aparcar el vehicle per fer compres caminant, on ho fas? Falten aparcaments”, insisteix.

La falta de transparència en la posada en marxa de la directriu, és un altre punt de conflicte per a l’Associació de Veïns i Veïnes del barri Gòtic, ja que asseguren que durant el Consell de Barri del novembre passat l’Ajuntament va donar informació al veïnat sobre el Pla Endreça sense dir-los res respecte al futur que esperava a les bicicletes. “Han pres la decisió sense cap diàleg i ometent que aquí ens movem en bicicleta”, indica.
Més enllà de promoure canvis en la mobilitat dels carrers de Ciutat Vella, el Pla Endreça també engloba altres actuacions que, segons l’Ajuntament, pretenen “posar ordre a l’espai públic”. Algunes d’elles són el control de pintades i destrosses a la via pública, control de la normativa a locals públics, presència en el metro i control de la venda ambulant, entre altres. Des del Sindicat Mantero de Barcelona van denunciar el passat mes de setembre en declaracions al TOT que des que el PSC estava al capdavant de l’Ajuntament, els manters estaven patint “una persecució brutal” que no vivien des de l’estiu del 2019 ni des del darrer mandat de l’exalcalde Xavier Trias. “Arran de l’esclat de la pandèmia el març del 2020, la cosa es va tranquil·litzar. Però l’alcalde Jaume Collboni té un objectiu molt clar amb el Pla Endreça: la persecució”, denunciaven.