Magda Campins: “L’epidèmia es va descontrolar perquè no vam fer les coses com s’havien de fer”

La cap d'epidemiologia de Vall d'Hebron es mostra molt crítica per la reacció lenta que hi va haver davant el coronavirus | Veu un rebrot en època de grip com a pitjor escenari de futur

Com a cap d’Epidemiologia i Medicina Preventiva de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona, Magda Campins ocupa un càrrec destacat en el panorama mèdic de la ciutat i de Catalunya. I tot i així no té cap problema a mostrar-se crítica, i autocrítica, respecte el perquè la situació en què ens trobem amb la pandèmia de Covid-19. Encara que la reflexió es pot aplicar a escala planetària, és evident que l’estat espanyol, Catalunya inclosa, és un dels punts de la geografia mundial on el coronavirus SARS-CoV-2 ha fet l’agost. “Això es va descontrolar perquè no vam preveure les coses, no es van fer les coses com s’havien de fer des del primer moment, i això que era una cosa que des de feia anys aquesta amenaça hi era”, admet la doctora Campins en conversa amb el TOT Barcelona.

Sobre el desconfinament, alerta que per fer-lo cal que es facin proves PCR massivament a tots els casos sospitosos a l’atenció primària i se segueixin els contactes de tots els positius. I de cara al futur immediat el que més tem és que hi hagi un rebrot al novembre i una segona epidèmia de Covid-19 s’encavalqui amb l’habitual de la grip.

Què cal per passar a la fase 1?

“Hi ha dos aspectes importants per saber si podem canviar de fase. Un és el sistema sanitari, que ara està ja bastant destensionat, perquè ha baixat molt el nombre de casos que requereixen ingrés hospitalari i els que requereixen UCI. Si hi hagués un rebrot, podríem ingressar pacients de forma ràpida. L’altre indicador, que no sabem si el complim o no, és la incidència real té la malaltia. Només estem fent proves PCR als hospitals, als geriàtrics i als professionals sanitaris. Hi ha molts menys casos que ingressen i hem de pensar que en la comunitat també han disminuït. Però de totes les persones que s’infecten només requereixen ingrés entre un 15% i un 20%. Això vol dir que encara hi pot haver una circulació important del virus. Necessitem saber quants casos lleus s’estan produint. Per saber això cal que a l’atenció primària es facin PCR per poder diagnosticar aquests casos lleus. I això encara no està en marxa. Hi ha d’haver detecció precoç a primària i seguiment i aïllament dels contactes dels positius. Fins que no tinguem això, no es pot canviar de fase, perquè si comencem la desescalada hem de tenir les eines per detectar el més ràpidament possible si el nombre de casos torna a pujar, per poder tornar enrere ràpidament”.

S’han de fer tests massius als treballadors per tornar a la feina?

“Fer tests serològics, que serveixen per detectar anticossos, a tot un col·lectiu professional només tindria sentit si sabéssim el grau de protecció que confereixen els anticossos i si la protecció és duradora. Però encara no hi ha evidències científiques d’això. I sabem que els percentatges de població que han passat la malaltia són petits, per tant té sentit fer aquestes proves en professionals sanitaris i altres col·lectius essencials que han estat molt exposats, però no a nivell general. I fer proves PCR, per detectar possibles persones infectades asimptomàtiques, tampoc té sentit per tornar a la feina, perquè avui pots ser negatiu i d’aquí a una setmana pots ser positiu, i això implicaria que s’han d’estar fent PCR cada setmana, que és inassumible”. 

Quants positius totalment asimptomàtics hi pot haver?

“Nosaltres, amb tots els equips d’atenció primària de l’àrea de referència de l’hospital Vall d’Hebron, fa deu dies que vam acabar un cribatge a totes les residències geriàtriques de la nostra zona. Hem fet 6.000 PCR entre residents i cuidadors, i ens ha sortit un percentatge alt de positius que eren asimptomàtics, tant entre els cuidadors com entre els residents. És important detectar aquestes persones asimptomàtiques en col·lectius específics com el de les residències, persones que estan infectades i no ho saben però transmeten el virus. En el nostre estudi a les residències, hem trobat un 24% de positius. D’aquests, un 10% eren asimptomàtics en el cas dels cuidadors i més del 15% en el cas dels residents“.

La calor posarà fi a l’epidèmia?

Encara no sabem l’efecte de la calor sobre el virus. Les hipòtesis que fem servir estan basades en el comportament d’altres virus respiratoris, que en general estan influïts per la temperatura ambiental i per això circulen més els mesos d’hivern que els mesos d’estiu. També sabem que en un coronavirus de la mateixa família que el SARS-CoV-2, el SARS de l’any 2003, hi influïa la calor. Per això pensem que és possible que la calor afecti la capacitat de reproducció, de supervivència i de transmissió del SARS-CoV-2. Però encara es una hipòtesi. Hi ha estudis que s’estan fent però encara no tenim resultats sòlids”.

Cal preparar-se per a un rebrot?

“Aquest virus ha arribat per quedar-se, tots els epidemiòlegs ho tenim clar. Si realment li afecta la temperatura, pot ser que ara tinguem un descans. Però cal esperar una segona onada al novembre, i això és el que ens fa por, perquè pot coincidir amb el virus de la grip i això encara tensionaria més el sistema sanitari. Hem de tenir tots els recursos necessaris per intentar fer front a la situació que es pot produir. També esperem que d’aquí al novembre puguem tenir resultats dels assajos clínics que estan en marxa i que algun d’aquests tractaments ens permeti fer front a la malaltia amb armes terapèutiques que ara no tenim. I a llarg termini esprem la vacuna, però al novembre no la tindrem”.

Pot haver-hi un rebrot que ens obligui a un segon confinament?

“Si hi ha una segona onada, amb les possibilitats que tenim ara de fer detecció precoç i aïllaments i quarantenes dels contactes, espero que aconseguiríem que no hi hagués una transmissió tan important com hi ha hagut ara en el pic màxim de la pandèmia. Això es va descontrolar perquè no vam preveure les coses, no es van fer les coses com s’havien de fer des del primer moment, malgrat que des de feia anys aquesta amenaça hi era. No vam ser prou àgils quan vam veure el que passava a la Xina i quan vam veure el que passava a Itàlia. Per això necessitem que Salut Pública posi en marxa totes aquestes estratègies per fer una vigilància activa de casos i una traçabilitat i un seguiment d’aquests contactes i evitar el col·lapse que hi ha hagut”.

El perquè del canvi sobtat que hi va haver en el discurs oficial

El que ha passat ens ha de fer reflexionar a tots, sobretot els epidemiòlegs i els professionals de la salut, que som els que podíem haver-ho previst. Quan tot això passava a la Xina vam ser una mica il·lusos. Vam pensar que la Xina s’enfrontaven a una malaltia nova i encara no sabien ni si era un virus. Quan van aconseguir seqüenciar el virus i fer un test diagnòstic, ja tenien l’epidèmia descontrolada. Però nosaltres vam pensar que ens arribaren alguns casos de fora, que serien persones que haurien viatjat, que els detectaríem, els aïllaríem i trencaríem la cadena de transmissió i que no hi hauria epidèmia, perquè ja sabíem què era aquest virus i com es comportava. I teníem una prova PCR per poder-lo diagnosticar. Estàvem molt tranquils pensant això. Però quan va arribar no vam tenir la capacitat de detecció precoç i es va produir un col·lapse importantíssim en el sistema de vigilància de salut pública”.

La centralització excessiva al Clínic

“Hi va haver una allau de trucades al SUVEC (Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya) per avisar de casos sospitosos que requerien una prova PCR. I en aquell moment només es podien fer a l’Hospital Clínic. A la resta d’hospitals que teníem laboratoris que ho podíem fer no ens ho deixaven fer, perquè tot havia d’estar centralitzat al Clínic, de manera que allà es va generar un coll d’ampolla i era impossible donar resposta a tots els casos. I tant el SUVEC com el 061 van quedar bloquejats en una setmana. Hi havia un retard diagnòstic de dos, tres, quatre dies, que va fer que la cadena de transmissió augmentés de manera exponencial“.   

Canvi d’hàbits necessari durant mesos

“El canvi d’hàbits s’ha de mantenir almenys de cara als propers mesos, segur. Cal el distanciament social, aquesta distància de metre i mig o dos metres. És importantíssim perquè és un virus molt contagiós, la transmissió és sobretot per via respiratòria i hi ha persones asimptomàtiques que transmeten. El risc no ve només de la persona que té tos o la que té febre, que ja sap que s’ha de quedar a casa, sinó que hi pot haver persones que transmeten el virus encara que no ho sembli. Per tant és molt important mantenir la distància i mentre hi hagi una circulació important del virus”.

Mascaretes pel carrer?

“Les mascaretes són necessàries quan no es pot garantir la distància social. No calen tant per anar pel carrer, perquè realment en espais oberts el risc de transmissió és molt menor, però sí que en espais tancats, al metro, a l’autobús, al supermercat”.

Els guants, falsos amics

“Veig molta gent al carrer i al supermercat amb guants. I els guants generen una falsa seguretat, perquè els portes posats i et sembla que ja pots tocar-ho tot. En realitat, de seguida queden contaminats i vas contaminant totes les superfícies que toques amb els guants posats. El que hem de fer és portar una ampolleta de gel hidroalcohòlic i anar fent higiene de mans sovint, als llocs de treball i també en llocs com les botigues, quan hi entres i quan en surts”.

Petons, abraçades i sopars d’amics: el gran perill mediterrani

“El tema dels petons i les abraçades és una mica inevitable, perquè per temperament som persones més carinyoses que els nòrdics i ens surt espontàniament. És difícil, però hem d’evitar-ho tant com sigui possible. I en sopars d’amics i trobades familiars en cases particulars, que serà el que es podrà fer primer, hauríem d’estar a dos metres de distància. Si estem més a prop xerrant, hem de posar-nos la mascareta. No dic que haguem d’estar un any així, però de moment sí”.

Més informació

Nou comentari