Més de 15 anys sense una llar per a discapacitats: “És escandalós”

L’Ángel dona fe que el seu fill, amb 37 anys i amb discapacitat intel·lectual, serà “al paradís” mentre convisqui amb els pares al pis que el matrimoni té a Barcelona. La història, però, demostra que mai no es viu per sempre en la glòria: ell i la seva dona volten la seixantena i són conscients que el temps els corre a la contra, també al seu fill, que necessitarà un allotjament i algú que es faci càrrec d’ell abans que els pares ja no puguin valdre’s per si mateixos.

“La salut i l’edat no entenen res d’això, i ens angoixa. A mesura que va passant el temps, més angoixats ens sentim, perquè cada cop ens en queda menys i no veiem solució”, lamenta l’Ángel, atrapat en un retard majúscul: va emplenar una sol·licitud fa 16 anys perquè la Generalitat concedís una plaça de residència al seu fill, però encara ara no ha rebut resposta. Ni tan sols els han citat per entrevistar-los i avaluar la situació del noi, un pas imprescindible abans que l’administració valori si accepta la petició.

Mai no hem rebut cap explicació. Simplement, el treballador social del centre on assisteix el nostre fill va preguntant i ens confirma que l’expedient continua en llista d’espera. I no en sabem res més”, comenta el pare. L’Ángel s’ha manifestat aquest divendres al matí amb altres famílies, treballadors i usuaris de centres d’atenció a la plaça de Sant Jaume, coincidint amb el dia internacional de les persones amb discapacitat. Allà, un any més, han exigit a la Generalitat que reverteixi unes demores desorbitades que, en casos com el de l’Ángel, mortifiquen llars on, a mesura que els familiars es fan grans, es va accentuant el temor que el Govern català no ofereixi aixopluc a persones amb un alt grau de dependència abans que qui en té cura mori.

El Departament de Drets Socials de la Generalitat reconeix 3.381 peticions de persones amb discapacitat intel·lectual pendents de resoldre’s a tota Catalunya perquè puguin traslladar-se a una plaça de residència o de llar residencial. A banda, n’hi ha altres 395 de demandants amb discapacitat física. Algunes persones tenen registrades més d’una petició, tot i que són poc nombroses, puntualitza la conselleria. Fa un any enrere, el Govern català comptabilitzava 3.253 persones a l’espera d’una solució.

Reclamacions i pressupostos

“Ha estat un any perdut”, pensa Carles Campuzano, director de la federació Dincat, que aplega unes 300 entitats socials que emparen persones discapacitades. “Ho ha estat també en termes de noves places assistencials que no s’han creat i també de manca d’actualització de tarifes dels serveis, cosa que té repercussió en els salaris dels treballadors”, adverteix Campuzano, que titlla d’“escandalós” que les demandes per accedir a residències, pisos tutelats o per comptar amb assistència domiciliària puguin trigar en resoldre’s més de 15 anys: “Obliga a revisar protocols. No pot ser que les famílies sentin aquest abandonament de l’administració”.

Drets Socials respon que els pressupostos per a 2021 inclouen 55,85 milions d’euros per reduir les llistes d’espera al conjunt de Catalunya, a través de la construcció de noves places per a gent gran, persones amb discapacitat i malaltia mental i, també, amb dotació per a prestacions d’atenció a la dependència. El departament afegeix que es contempla destinar 123,07 milions per reformar o edificar equipaments residencials i diürns de llarga durada i altres 39,09 milions per a noves tecnologies d’atenció de persones depenents.

Ángel Bueno, que fa 16 anys que espera resposta per la sol·licitud per accedir a una plaça residencial per al seu fill, amb discapacitat intel·lectual / JR
Ángel Bueno, que fa 16 anys que espera resposta per la sol·licitud per accedir a una plaça residencial per al seu fill, amb discapacitat intel·lectual / JR

L’Ángel fa números per calcular quina edat tenia quan va instar l’ajuda per al seu fill. Era prou jove, només 44 anys. El noi feia aleshores 21. “Només un cop, fa vuit anys, ens van contactar per preguntar-nos si hi seguíem interessants. Doncs és clar, que ens seguia interessant! Semblava que vulguessin saber si ens havíem cansat per treure’ns de sobre”, sent el pare, que va omplir el formulari quan encara veien lluny fer-se grans i confiaven aconseguir un allotjament a “mig termini”: “Érem conscients que no seria d’un dia per un altre, però això ha passat a ser a llarguíssim termini. Els anys han passat i la meva dona ha patit un desgast brutal, perquè ha dut molt el pes de les atencions mentre jo treballava. Ara ja necessitem la plaça, perquè el següent pas és que no ens hi valguem o marxem d’aquest món”.

Expressa una inquietud comuna amb altres llars en el mateix tràngol: cal no posposar fins que els cuidadors caiguin malalts perquè els beneficiaris es mudin a una residència, quan encara els pares els poden visitar i fer-los costat quan la seva rutina es capgira. “Els professionals diuen que la transició ha de ser tranquil·la i amb els pares presents. Si s’espera tant de temps, aleshores el trauma per als nostres fills és doble: els pares no hi som i el canvi de vida per a ells és brusc“, avisa l’Ángel.

Nou comentari

Més notícies
Immoble on s'ha produït el desnonament al barri del Poble Sec SINDICAT DE BARRI

Desnonen per sorpresa una dona discapacitada i maltractada

La dona acollia en un pis ocupat una altra dona amb una filla, que havia estat desnonada feia setmanes
Intent de desnonar a Rafa, un malalt crònic amb un 40% de discapacitat / Sindicat d'Habitatge de la Verneda i el Besòs

Aturat in extremis el desnonament d’un malalt crònic amb discapacitat

El jutjat havia decidit tirar endavant el llançament, malgrat la vulnerabilitat de la persona i la moratòria dels desnonaments