Les escoles bressol privades de Barcelona enceten el curs amb més interrogants dels últims anys i amb aproximadament la meitat d’alumnes per la por de les famílies als contagis de Covid-19 i a les dificultats econòmiques. La situació s’assembla molt a la que van afrontar després del confinament, però amb diverses diferències importants: el salvavides dels ERTO està a punt de desaparèixer, hi ha una crisi social i econòmica que s’està coent a foc lent i la segona onada de la pandèmia de coronavirus pot esclatar en qualsevol moment de la tardor.
“Podem aguantar uns mesos en la situació actual, però si s’allarga molt serà complicat perquè les factures s’acumulen”, explica al TOT Barcelona Marta Camí, propietària de la llar d’infants Magnòlia, entre Virrei Amat i Fabra Puig, a Nou Barris. Ella ha tingut sort i començarà el curs amb només un 25% menys d’alumnes que l’any passat, però la situació canvia constantment i és complicat fer previsions més enllà del mes en curs. “Cada dia rebem algun correu electrònic d’una família que es dona de baixa”, assegura.
Segons els càlculs de l’Associació Catalana de Llars d’Infants, les 200 escoles bressol privades que hi ha a Barcelona obriran aquesta setmana amb entre el 40% i el 60% dels alumnes que tenien abans de la pandèmia. “Per una banda, estem tranquils perquè les llars d’infants han fet els deures per adaptar-se als requeriments de Salut, tant en protocols sanitaris com en reformes de l’espai, però si segueix sense haver-hi prou infants, moltes escoles bressol es veuran abocades a tancar“, adverteix la presidenta de l’associació, Conxita Pericó.
Un flotador inesperat
Aquesta mateixa setmana el departament d’Educació ha aprovat un “pla de rescat” de gairebé 9 milions d’euros per a les escoles privades catalanes, que podran demanar subvencions en base al nombre d’infants que tenien el curs passat –abans de l’esclat de la pandèmia– i rebran 300 euros per cada alumne escolaritzat. “És una gran notícia”, celebren des de l’Associació Catalana de Llars d’Infants.
“És un baló d’oxigen per poder fer front a l’aturada de quatre mesos del curs passat”, afegeix Núria Peguera, propietària de la llar d’infants Mainada, a Sant Gervasi-Galvany. Moltes escoles bressol privades van haver de demanar crèdits durant l’estat d’alarma per seguir pagant el lloguer i altres despeses inajornables, una hipoteca que arrossegaran durant força temps i que afegeix més pressió a les seves finances. “Un dels problemes que tenim al sector és que hi ha molt bones mestres i educadores, però poca professionalització a nivell empresarial”, matisa.
Una tardor incerta
L’estratègia de moltes llars d’infants com Magnòlia i Mainada ha sigut dimensionar molt bé els seus equips per adaptar-se a la demanda que tenen ara per començar el curs i esperar a veure com van les primeres setmanes de curs abans de fer nous moviments. La incertesa de com evolucionarà la pandèmia durant la tardor tampoc permet fer gaire plans de futur. “Ara mateix sóc incapaç de fer una previsió a curt termini”, reconeix Peguera.
Tot i que en les últimes setmanes pràcticament havia aconseguit omplir la seva escola bressol, el degoteig de baixes i canvis que gestiona a diari li fan pensar que començarà el curs a un 60% de la seva màxima capacitat. “Els dubtes sobre què passarà fan que moltes famílies hagin deixat la decisió final fins a l’últim moment i cada dia tinc altes i baixes”, afegeix Peguera. “Hi ha famílies que encara estan en ERTO i altres que s’ho han pogut muntar amb els avis”. Una situació que, lluny de ser la ideal, es presenta molt millor que abans de l’estiu, ja que després de l’estat d’alarma va reprendre l’activitat amb només un 30% dels infants que tenia a principis d’any.
A Magnòlia el panorama és força semblant. Part de la seva plantilla segueix d’ERTO perquè no necessita tot el seu personal per la quantitat d’alumnes que té i confia que el govern espanyol els allargarà com a mínim fins a final d’any per poder encarar el 2021 en millors condicions. “Fins i tot amb la subvenció del pla de rescat, el marge que tenim és d’uns sis mesos”, avisa la Marta Camí.
Protocols estrictes
L’Associació Catalana de Llars d’Infants ha ajudat les escoles bressol privades a adaptar-se als requisits que marca el departament d’Educació. “Els últims canvis anunciats per la conselleria no ens afecten perquè les escoles bressol ja compleixen les ràtios que demanen, però sempre que sigui possible hem recomanat que es parteixin els grups perquè a P2 pot haver-hi fins a 20 infants”, diu Conxita Pericó. També s’aposta per fer grups de convivència estable que sortiran al pati per torns, igual que a l’hora de dinar.
“Els protocols sanitaris es poden posar en pràctica amb certa eficàcia, però amb infants menors de tres anys mantenir la distància és molt complicat”, confessa Camí. Tot i això, que els infants puguin tornar a l’escola bresso tindrà un impacte molt positiu en la seva salut mental. “Són els que més necessiten que el retorn a l’escola sigui una realitat”, diu. “Les rutines, veure els companys, jugar… Una certa normalitat, en definitiva” és que fa falta a uns infants que tot just donen les seves primers passes en un món que ja de per sí és prou complex.
La pública també torna
Les més de 100 escoles bressol municipals tornen a l’activitat el dia 14 de setembre i, igual que les privades, mantindran les ràtios d’alumnes per aula d’altres anys perquè les directrius d’Educació els ho permeten. Per a les classes de P0, la ràtio és de 8 infants per mestra, mentre que a P1 puja fins a 13 i a P2 fins a 20. Segons els càlculs del Consorci d’Educació, dels 231 grups de P2 que hi haurà aquest any, la meitat tenen 18 o 19 infants.
La comissionada d’Educació, Maria Truñó, va anunciar la setmana passada que l’Ajuntament de Barcelona contractarà personal de reforç per mantenir els grups de convivència durant les hores d’acollida i per garantir que es compleixen les mesures sanitàries imposades per la Generalitat, com el rentat freqüent de mans, l’entrada i sortida ordenada dels infants o la desinfecció de material i joguines. A més, s’han dividit els espais comuns com els patis o les aules polivalents per evitar que es barregin els diferents grups.
