Quan els membres del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) van saber que el maig de 2021 finalment es licitarien les obres per a la consolidació estructural de les cases 6 i 8 del Carrer del Pont, van pensar que finalment alguna cosa es desllorigava després d’anys d’aferrissada lluita veïnal per preservar les quatre casetes a tocar de l’església parroquial i la plaça d’Orfila, actualment tapiades i en situació de perill imminent d’esfondrament. L’Ajuntament, que n’és el propietari, hi ha destinat un pressupost de 93.592,84 euros per reformes. Ara bé, poc es pensaven els membres del CEEI que fullejant el plec de condicions de la licitació detectarien que l’Ajuntament ha desestimat sense dir-los res l’acord verbal a què havia arribat amb aquesta entitat, que té com a objectius la investigació i la divulgació del passat de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar i que vetlla per la conservació del seu patrimoni històric i cultural. El plec diu que encara “s’està estudiant quin ús es pot donar a les cases i quin caràcter caldrà donar a l’equipament”.
Dur els museus als barris
“Quan van adquirir els immobles, el consistori ens va demanar un informe que justifiqués la importància de l’indret i de les seves construccions i fer una possible proposta d’usos”, explica Jordi Petit, membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i coordinador de l’informe encarregat. El document, al qual ha accedit el TOT Barcelona, detalla la proposta d’usos per al conjunt patrimonial, tot destacant el possible enclavament d’un museu o centre d’interpretació del poble de Sant Andreu, que permetria “no concentrar tot el tema turístic i cultural en el centre de la ciutat i donar a conèixer l’existència real d’aquestes altres Barcelones annexionades a la ciutat comtal a partir de 1897, mitjançant un element descentralitzador i que alhora mostri la realitat de cada espai”.
En aquest sentit, el centre proposa que se’n faci un espai museístic que pugui mostrar la realitat de Sant Andreu a través del conjunt de cases del Carrer del Pont, que encara conserven la sensació de poble i que poden ser de gran interès, i creant una vinculació històrica amb les restes de la Capella del Segadors -que també s’ensorra, a l’altre cantó de l’església- i amb el carrer del Pont, que vincularia l’espai amb el conjunt del Rec Comtal, que durant segles fou el cordó umbilical amb la ciutat de Barcelona i un element bàsic per l’existència de Sant Andreu.
“Aquí tenim un potencial descomunal”, defensa Petit. L’Ajuntament va donar el vist-i-plau, de paraula, al projecte presentat i, en conseqüència, a la proposta d’usos. La posada en marxa de la recuperació es va eternitzar i en els darrers anys les casetes han sobreviscut diferents ocupacions, i el seu deteriorament és més que evident. El tancament i l’abandonament, així com diversos robatoris de canonades de plom i de coure, han fet que les estructures s’hagin deteriorat a marxes forçades.
L’informe de necessitat i idoneïtat de la memòria de licitació per a les cases 6 i 8 conclou que “atès que en el planejament vigent no s’atorga cap ús a l’equipament proposat en el carrer del Pont, es fa necessària la redacció d’un pla Especial que en determini l’ús, la volumetria, la normativa urbanística a aplicar i determini la catalogació patrimonial per a totes les cases. Actualment l’Ajuntament està estudiant quin ús es pot donar a les cases i quin caràcter caldrà donar a l’equipament”. Des del CEII, en Jordi Petit mostra la perplexitat i la indignació de l’entitat: “han anat passant els anys, primer s’excusaven dient que no hi havia diners. I ara diuen que no saben ben bé què faran amb les casetes. Però projecte n’hi ha! Nosaltres vam fer aquesta proposta d’ús i la van acceptar de paraula”. Per altra banda, el Districte de Sant Andreu no ha atès la sol·licitud d’informació del Tot Barcelona sobre els possibles usos que podria tenir.
La Casa de l’Oficial
El Carrer del Pont connecta l’actual plaça Orfila amb l’estació de tren. Pren el seu nom d’un antic pas sobre el Rec Comtal, la sèquia mil·lenària de Barcelona. La pressió exercida pel veïnat ha permès preservar aquest espai en què es troben més de 250 anys d’història (la documentació més antiga que hem trobat sobre aquestes cases data de 1775). Són les construccions dempeus més antigues de Sant Andreu. El conjunt resulta interessant, històricament i patrimonial, per la importància de les cases, sobretot una d’elles, la número 4, coneguda com a ‘Casa de l’Oficial”.
Durant els segles XVIII i XIX, els ciutadans estaven obligats a oferir sostre i llit als militars que es trobaven de pas. Les Corts Catalanes legislaren perquè, en cas que no hi hagués castell ni hostals a la població, els militars poguessin establir-se a domicilis particulars. Sant Andreu, zona de pas freqüent de militars que es dirigien cap a Barcelona, en tenia, d’hostals, i en cas de conflicte les tropes s’hi distribuïen. Però els alts comandaments eren allotjats individualment a cases de veïns. L’Ajuntament va veure’s obligat a cedir certs habitatges per aquest finalitat, i com que els militars no coneixien el poble, el consistori obligà els propietaris a retolar les seves finques amb una rajola de ceràmica que ho indiqués. La casa del Carrer del Pont número 4 encara llueix la rajola a la façana. Del conjunt, l’edifici que millor es conserva és el del número 2. Per contra, les cases 6 i 8, les més antigues, són les que tenen un pitjor estat de conservació i reclamen un intervenció urgent.
Temor per l’oportunitat perduda
La troballa d’un tros del Rec Comtal a Glòries ha fet que des del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias temi que el consistori hagi desestimat unilateralment la seva proposta a favor d’un enclavament més cèntric. “És una proposta molt suculenta i encara que no tinguin l’espai que tenim nosaltres, potser han pensat que millor Glòries que no pas Sant Andreu. Portem anys queixant-nos que aquí no tenim equipaments museístics. El centre d’interpretació que nosaltres proposàvem era molt interessant per fer-lo aquí, i l’Ajuntament havia dit que sí. Per molt que el vulguin des de Barcelona, aquesta possibilitat està aquí, així que fem-la aquí”, defensa Jordi Petit. “Amb diners i voluntat es poden fer moltes coses”, rebla.
L’altre patrimoni que s’ha deixat perdre
L’altre temor és clar i evident: el perill d’esfondrament de les Casetes del Pont. Hi ha precedents poc esperançadors, com la Casa dels Pollets, la casa més antiga del barri d’Hostafrancs, de mitjans del segle XIXI i ubicada al carrer de la Creu Coberta, que va ser en un primer moment un petit hostal propietat de Joan Corrades i Bosch, traginer d’Hostafrancs de Sió (Lleida) i que va donar nom al barri. La Casa dels Pollets fou enderrocada el 21 de gener de 2014 per tal de perllongar el Carrer de la Diptuació fins al Carrer de la Creu Coberta, tal com preveia el Pla Metropolità aprovat el 1994.
