La Ricarda, l’escut natural que malda per sobreviure a la metròpoli

Protectora d’inundacions i barrera per a espècies invasores, la funció ecològica de la llacuna i el seu entorn són “insubstituïbles” segons els experts

Des que el maig passat AENA va anunciar que preveia ampliar la tercera pista de l’aeroport de Barcelona que la llacuna de la Ricarda i el seu entorn han estat en boca de polítics, ecologistes i acadèmics. Una presència mediàtica i pública sobrevinguda que ha trencat el dia a dia d’un petit paradís enmig de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que de fet, ja maldava per sobreviure abans de l’amenaça de destrucció vinguda de Madrid.

Des que s’havia fet la darrera ampliació de l’aeroport l’any 2004 que la Ricarda vivia al marge de les disputes originades per una barreja d’interessos polítics, desconeixença del valor mediambiental de la zona i falta d’estudis sobre el veritable impacte d’una obra com la que plantejava el propietari de l’aeroport de Barcelona. Si bé AENA i l’Estat han retirat la proposta d’invertir 1.700 milions en l’ampliació del Prat després que la Generalitaat hagi rebutjat afectar la Ricarda -de fet, AENA ni tan sols tenia el vistiplau de la UE per envair una zona inclosa a la Xarxa Natura 2000-, l’amenaça plana sobre aquesta extensió d’unes 135ha de llacunes, aiguamolls i pinedes que acullen fins a 43 espècies d’aus protegides, 23 tipus diferents d’orquídies, peixos i rèptils que converteixen aquest paratge en “insubstituïble” en paraules dels experts.

I és que el seu enclavament, al Baix Llobregat, envoltat de ciutats industrials, formigó i carreteres, fa difícil per als no locals imaginar-se que s’hi poden veure flamencs i gavines corses que cada any migren des de l’Àfrica.

Una de les cases de la finca de La Ricarda, a tocar de l’estany, amb un avió enlairant-se ACN

Però fins a quin punt aquest enclavameent natural és tan rellevant perquè s’hagi de posar per davant dels interessos de creixement econòmic del país? Els experts consultats coincideixen a assenyalar que és fonamental en el cicle hidrològic, ja que garanteix l’equilibri de l’aigua dolça -de la pluja- i la salada que entra des del mar.

Narcís Prat, catedràtic emèrit d’Ecologia de la UB i expert en conservació de la biodiversitat, argumenta per què la Ricarda és “insubstituïble i no reproduïble”:  “És una desembocadura natural del riu, que dona lloc a una microtopografia única, on cadascuna de les seves zones té flores i faunes diferents, i aquesta heterogeneïtat el fa un ecosistema únic, té tot el que esperaríem d’un lloc amb molta biodiversitat”. Prat, però, alerta que no és la primera vegada que la Ricarda està sota el punt de mira dels interessos econòmics, i recorda que “l’última ampliació de l’Aeroport del Prat l’any 2004 ja va afectar al delta del Llobregat i també a La Ricarda. Una nova ampliació la deixaria tocada irreversiblement”, sentencia.

Barrera d’espècies invasores

De fet, l’ecòleg creu que “la llacuna en aquests moments ja està tocada, perquè l’aigua que abans del 2004 inundava la llacuna ara va en canals de derivació al mar directament, es bombeja aigua contínuament a les pistes i baixa el nivell de l’aqüífer”. En aquest sentit, Narcís Prat posa en valor la “gran importància ecològica” que té el fet que no sigui aigua dolça sinó salada del mar, perquè “a més d’entrar-hi peixos, impedeix l’entrada del cranc americà –una espècie invasiva- que només vol aigua dolça i que a hores d’ara és el gran problema dels aiguamolls empordanesos”.

Narcís Prat alerta que si es creessin llacunes d’aigua dolça per ampliar l’aeroport, “s’omplirien de cranc americà”. És per tot plegat que aquest expert considera que una nova ampliació de l’aeroport seria una sentència de mort: “Portem vint anys amb la Ricarda feta un desastre per culpa de l’aeroport i la gestió que aquesta infraestructura fa de l’aigua. El 2004 ja van matar els peixos i ara s’ho volen carregar del tot”. De fet, afegeix Prat, “ja no hi ha platja a la Ricarda perquè hi ha un tub de la dessaliintzadpra, han posat unes pedres i s’han carregat la platja”.

Imatge de l’estany de la Ricarda / ACN

I encara un darrer avís d’aquest ecòleg: “La Ricarda i el seu entorn són un connector ecològic que ara connecta amb el Garraf. Si no actuem i protegim la zona davant del canvi climàtic, aquest connector desapareixerà. És un desastre que va molt més enllà de la Ricarda”.

Un mur de contenció d’inundacions a l’aeroport

Però els arguments dels ecòlegs per preservar la Ricarda són també en benefici de l’aeroport i no només del medi ambient, malgrat que AENA només plantegés el seu pla d’ampliació en termes econòmics i amb una compensació ambiental que els experts consideren ridícula. “La Ricarda és beneficiosa per a l’aeroport”, assegura Annelles Broekman, ecòloga investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). “Els sistemes hidrològics funcionen de manera interrelacionada i totes les parts del cicle de l’aigua d’un territori estan relacionades, de manera que una intervenció afecta tot el cicle. Per això no té cap sentit el pla de compensació d’AENA”, diu aquesta experta.

Justament, la investigadora del CRAF remarca el paper de la Ricarda com a mur de contenció d’inundacions a l’aeroport: “Ja hem desviat la desembocadura del riu artifucialment, i s’ha mogut per construir justament l’aeroport. Però cal tenir present que en el cas d’una innudació potent com la que vam patir l’any 1971, s’inundarà el seu Delta, que és la manera natural que té un riu per gestionar l’aigua que arriba excepcionalment. Si seguim impermeabilitzant el Delta amb més obres -ara ja el 60% ho està- en cas inundacions, el 60% de l’espai s’inundarà, i això inclou l’aeroport i zones urbanes i industrials”, avisa.

Remarca que “el Delta del Llobregat és una zona particularment important on l’aigua dolça del continent arriba a mar. I el fet que el Delta tingui zones humides, ens protegeix de la infiltració de l’aigua salada del mar”, argumenta. En aquest sentit, Broekman veu l’aqüífer del Delta del Llobregat com a estratègic per al país, “fomamental per tal que funcioni el sistema del litoral català”. I afegeix que “si anem destruint les zones humides del Delta, perdem l’aigua dorça que abasteix molts serveis urbans, industrials i agrícoles. Tot això no ho té en compte AENA, i tindria un impacte econòmic molt negatiu”, sentencia.

Un paradís entre ciment

Finalment, Joandomènec Ros, catedràtic emèrit d’ecologia de la UB i expresident de l’Institut d’Estudis Catalans, afegeix que La Ricarda i el seu entorn no només són insubstituïbles per les seves característiques d’ecosistema, sinó perquè “forma part d’un entorn natural en una àrea tan degradada com és el Delta del Llobregat. El seu valor ambiental no és l’estany per sí sol, sinó tot el seu entorn en un enclavament envoltat de ciment i indústria”. En aquest sentit, Ros reclama que “s’explorin alternatives” que no afectin la Ricarda, com per exemple “quant constarien expropiacions a propietaris de Gavà mar per fer ús de la pista a mar tot i el soroll que es pugui generar, si tant important és aquesta ampliació”.

Per a l’ecòleg, el debat sobre la Ricarda, amb “un valor intrínsec perquè forma part d’un sistema d’aiguabarreig però també perquè està a tocar de Barcelona i d’una àrea urbanitzada important”, va més enllà del moment actual: “No només hem de pensar en si hem de fer una ampliació ara o no, sinó en quin futur sostenible ens espera. Aquí, com ha passat a França, s’haurà de plantejar si cal agafar un avió per a determinades distàncies o el tren, i s’haurà de fer públic, perquè els càlculs hi són, quant contamina l’aviació. La societat cada vegada és més conscient del canvi climàtic, i potser aquesta macroampliació no serà necessària socialment”, conclou.

Comentaris

    Carles BCN 22/09/2021 11:40 pm
    Un indret amb aigua i anecs tenen més drets que el bé comú?... no.deixa de ser Una dictadura eco pijo.sostenible...ja.cansen..
    Joan Tomas 23/09/2021 5:14 am
    El riu es va desviar pel port, no per l'aeroport. Quina experta mes inepta, quina colaueta defensora d'un clot artificial, queno te res de res natural. Cientifics a sou, ecologia de lacomuna.xernobil.
    Donec Perficiam 23/09/2021 10:03 am
    Són uns destral-lers. Hi ha molta mala baba des del Desgobierno de Caspaña i sempre hi ha sigut. Per una banda sembla que ho facin expressament per a fotre enlaire el nostre territori, la nostra indústria i la nostra riquesa. Amb l'esperit envejós que sempre els ha caracteritzat (si ells no poden tenir algo, no volen que ho tingui ningú). Per altra banda, com que el territori no és el seu, els importa una merda trinxar-lo, només volen recaptar els guanys que tindria el Prat. Més diners per a les seves arques, que són un pou sense fons.... Segur que hi ha altres sol-lucions com per exemple dinamitzar la terminal 2 que ara és infra-utilitzada només per a vols de Ryanair i Easyjet.... i segur que els experts trobarien altres alternatives viables. No hem de cedir ni un centímetre més de trinxamenta. Negocis, SI, però amb coherència si us plau.
    Tom 23/09/2021 10:38 am
    Tampoc es diu res de que terrenys del delta que abans era un paratge natural ara es un bloc de ciment pper que el taxis puguin aparcar.....molta hipocresia en tot plegat per que fa molts anys que es destrossa tot impunement.
    Jordi (Català i Suís) 23/09/2021 12:03 pm
    El Tercer Món d'Europa és tot el Sud d'Europa i potser els Catalans de l'Interior no ho saben pas però la diferència principal és la visió del territori que hi ha al Centre i Nord d'Europa en oposició al Sud tercermundista. Qualsevol ciutadà de la zona civilitzada europea trobaria normal conservar "bec et ongles" tots els espais naturals del territori. Però al Sud d'Europa tothom se'n fot. El pitjor ho trobem a Barcelona i a tota l'àrea metropolitana, un territori horrible ple d'autopistes, un concentrat de població amuntegada visquent en un mar de ciment i contaminació. I ho troben normal. Per això hi ha comentaris sobre la dictadura ecologista. Ma mare em deia fa molts anys que només pujar cap a França ja copsaves que la gent allà s'estimava el país i el territori. Els Catalans malhauradament s'han contaminat del Cul d'Europa (Espanyols) i no només amb la llengua sinó amb la mentalitat primitiva i bàrbara. Tenir cura del territori i dels espais naturals és la normalitat a l'Europa Civilitzada. I el més curiós és que tota la gamma de partits ho defensen. Però una Nació que es caga en la seua pròpia llengua MAI s'estimarà el propi territori ni en tindrà cura.
    Ecologisme real, Catalunya 6.500.000 persones i PROU!!!!! 23/09/2021 1:16 pm
    Terrorisme ecologista es que Catalunya creixi de 6 a 8 milions en 15 anys. Mes cotxes, mes escombreries, mes co2 humà, mes merda, i els politiquillos no fan res de res per parar laCAUSA PRINICPAL, ES LA DENSITAT MERDOS DE BARCELONA I REGIO. PROU pardalets, REDUCCIO DE LA POBLACIO JA I PER LLEI. Ecologistes de pajaritos tots comprats i sucant de politics terroristes com la colau i el aragones
    Tururut-ginjola 23/09/2021 1:27 pm
    Ara se'n adonen ? Després del desviament del riu, després de deixar crèixer les poblacions dels voltants desmesuradament (devien fruir amb el sorollet dels avions), després de multiplicar els mitjans de transport fora mida etc. etc. i mil badades més ara desperten amb que la població d'aneguets és vital per al progrés català...........
    Tip 23/09/2021 2:22 pm
    En Xavier Roig fa molts anys que va denunciar la contaminació amb nitrats a moltes comarques de Catalunya a causa del desgavell de les granges de porcs. Cerqueu les ciutats i pobles on l'aigua de l'aixeta és tòxica a causa dels nitrats. Són dades oficials que s'actualitzen: Empordà (ambdós), Gironès, Garrotxa, Berguedà (Baix), Osona, Solsonès, Segarra, etc. Fa 40 anys que varen diagnosticar el problema i els carallots de la Generalitat i del Parlament no han pas fet res NI HO FARAN MAI ! A França hi ha un exemple vergonyós i és la meravellosa Bretanya on TOTES les fonts són tòxiques a causa dels nitrats (porcs). I la République Française paga la multa diària a l'UE per no resoldre el problema. Consulteu els greus problemes de salut que l'excés de nitrats produeix. Això fóra un tema setmanal als mitjans Catalans i no hi apareix pas mai.

Nou comentari