La majoria de trucades als telèfons de l’esperança i contra el suïcidi eren de Barcelona

Les consultes per idees d'autolesió, soledat i pobresa van incrementar-se un 52% durant el 2020

El Telèfon de l’Esperança i el de Prevenció del Suïcidi van rebre un 52% més de trucades per crisis emocionals en els tres primers mesos de la pandèmia. En total, els dos números van atendre 55.948 trucades el 2020, unes 150 diàries. Segons el primer informe de l’Observatori de l’Esperança, impulsat per la Fundació Ajuda i Esperança i la de la Caixa, la majoria de trucades durant el 2020 van provenir de Barcelona ciutat i el seu entorn.

Les problemàtiques que s’expressen són principalment la ideació suïcida, les malalties mentals, els problemes relacionals, al soledat no desitjada, la salut física i la pobresa econòmica. Les dones són majoritàries en aquests serveis. Tot i l’anonimat, es dibuixen uns perfils clars. En el cas del de l’Esperança, a banda de dones, la majoria són adults però majoritàriament de 18 a 39 anys i de més de 65. Són persones de tots els nivells socials però gairebé la meitat tenen un nivell bàsic d’estudis. En la majoria de casos són persones que viuen soles, encara que una tercera part ho fan en parella o amb altres familiars. A més, la majoria no són actives al mercat laboral, ja sigui perquè estan de baixa, són jubilats o no tenen un treball remunerat. Gairebé la totalitat han estat atesos pels sistemes de salut o de serveis socials, tot i que també n’hi ha casos en què el telèfon és el primer punt de contacte .

Pel que fa al Telèfon de Prevenció del Suïcidi, les trucades de dones són majoritàries. També predominen les edats centrals, però la proporció de menors de 29 anys és més elevada que en l’altre servei i representa gairebé un terç del total. Són persones majoritàriament solteres, la meitat de les quals viuen soles. La majoria no treballen, tot i que les que tenen una feina remunerada són més que entre les del Telèfon de l’Esperança. En el cas del suïcidi, les problemàtiques de salut mental són molt més presents.

En tots dos casos, hi ha un malestar personal que no troba en el seu entorn personal o social la confiança necessària per expressar-se i trobar consol. Els orientadors i escoltadors destaquen que aquesta gent troba aquets consol en una veu anònima però que principalment els permet escoltar-se a sí mateixos i verbalitzar tot el seu patiment.

Més informació

Nou comentari