La lluita des de Barcelona per alliberar un presoner de guerra armeni

Dues familiars i una advocada residents a la capital catalana en reclamen l'alliberament

Un despatx d’advocats i un pis de Barcelona són epicentre d’una lluita que traspassa fronteres. Emma Hakobyan, amb un despatx al passeig de Gràcia, relata amb indignació la situació que estan vivint alguns armenis que són presoners de guerra d’Azerbaidjan com a resultat de la segona guerra de l’Alt Karabakh, que va tenir lloc del 27 de setembre al 10 de novembre de l’any passat. En un domicili de la Sagrera (Sant Andreu), Suzi i Gayane Khachatryan ensenyen la foto d’un soldat armeni de 18 anys captiu des del novembre. És Erik Khachatryan, el nom que uneix les tres dones armènies residents a la capital catalana en una lluita comuna.

El jove és cosí de Suzi i nebot de Gayane Khachatryan. Des que va ser cridat al front per combatre l’exèrcit àzeri a l’Alt Karabakh a finals de setembre –obligat com tots els homes de la seva edat–, la família va seguir el curs de la guerra fins que van perdre el contacte amb el noi. Finalment, van saber que el 9 de novembre havia estat atrapat per soldats azerbaidjanesos i que era un presoner de guerra.

Suzi (esquerra) i Gayane Khachatryan, al seu pis de Barcelona / Jordi Play

Va ser el dia abans que el president d’Azerbaidjan, Ilham Aliyev, el primer ministre d’Armènia, Nikol Pashinyan, i el president de Rússia, Vladímir Putin, signessin un acord que posava fi als enfrontaments. El document, segons recorda un escrit de la secció tercera del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a què ha tingut accés el TOT Barcelona, recollia l’obligació de l'”intercanvi de presoners de guerra i altres empresonats”. Erik Khachatryan, però, segueix pres.

“Espero que l’alliberin aviat”, desitja la seva cosina, Suzi Khachatryan, deu anys més gran que ell, en conversa amb aquest diari. Del seu cosí petit recorda moments compartits de vacances a Armènia, a on viatja freqüentment des que fa 15 anys va arribar a la capital catalana. “No vull pensar el que ha d’estar passant”, lamenta Suzi Khachatryan.

Al seu costat, la mare vigila Artur, el seu net de només un mes de vida. Alhora, revisa el mòbil en busca de fotos i vídeos del seu nebot, en alguns dels quals pateix vexacions de soldats àzeris, segons denuncia la seva família. Va ser, precisament, un vídeo el que va alertar la família d’Erik Khachatryan, ja que se’l veia presoner de l’exèrcit azerbaidjanès. “La seva família no en sabia res fins que van veure unes imatges que corrien per xarxes socials”, es queixa l’advocada Emma Hakobyan, vicepresidenta de l’associació Advocats per la Causa Armènia, que reclama el retorn dels presoners.

El nom d’Erik Khachatryan és un dels que figura en una resposta del TEDH a una petició d’Armènia. Es tracta d’ell, de Robert Vardanyan, Narek Sirunyan, Karen Manukyan i Arayik Galstyan. Després que el país armeni es dirigís al tribunal europeu per aconseguir l’alliberament dels presos de guerra, a més de sol·licitar que la Creu Roja els visités per comprovar el seu estat de salut, la secció tercera va decidir instar Azerbaidjan a donar “detalls de les mesures que s’han pres o que es planegen per repatriar” els cinc presoners esmentats. La petició d’alliberament, però, no ha donat resultat, tot i que la Creu Roja va visitar els presos fa un mes i va confirmar que estaven bé.

Document del TEDH demanant l’alliberament de presoners de guerra armenis / TOT Barcelona

Les hostilitats entre els dos països tenen l’origen en la disputa per l’Alt Karabakh. Es tracta d’una zona que va ser atorgada a Azerbaidjan per decisió de la Unió Soviètica, de la qual van formar part Armènia i Azerbaidjan, tot i que la majoria de la població del lloc és armènia. La dissolució de la Unió Soviètica va portar, de nou, tensió entre els dos països. El 1991 la regió de la discòrdia va organitzar un referèndum en què va decidir independitzar-se d’Azerbaidjan, així que el 6 de gener de l’any següent van proclamar-ne la sobirania.

El que va venir després va ser la primera guerra de l’Alt Karabakh, entre Armènia i Azerbaidjan, que va acabar el 1994 amb un acord gràcies a la mediació russa. Des de llavors, però, les hostilitats són freqüents, tot i que no solen tenir la intensitat que van tenir a finals de l’any passat.

Suport des de Santa Coloma de Gramenet

El suport sense matisos del TEDH al retorn de presoners armenis, uns 200 segons Emma Hakobyan, també s’ha donat en esferes locals. Així, tres regidors de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, tots ells d’ERC, han signat un document en què urgeixen el govern espanyol a demanar-ne l’alliberament. Gemma Espanyol, Sam Núñez i Salvador Clavera han impulsat la petició.

La por que el jove de 18 anys hagués mort o que es trobés ferit va desaparèixer per a la família quan, en dues ocasions, van rebre cartes seves. La seva cosina les llegeix des del pis de Barcelona, mentre el seu nadó rondina de fons. “Hola, mama”, comença a traduir la primera carta, “el més difícil ha passat. Déu està amb mi. Cuideu-vos i no penseu res dolent. Us trobo a faltar. Felicita al pare, diga-li que el trobo a faltar i que l’estimo”. A la segona carta, enviada el 17 de març, el jove soldat presoner demana a la família que cuidin de la seva germana, dos anys menor. “M’agradaria estar en el 25è aniversari del vostre casament”, li deia als pares. “Que la meva germana estudiï molt”, demanava.

Primera carta d’Erik Khachatryan a la família / TOT Barcelona
Segona carta d’Erik Khachatryan a la família / TOT Barcelona

Suzi Khachatryan explica que els pares d’Erik han parlat amb ell en els últims dies. “Està bé, només té una ferida de cama. Ha dit que l’estan cuidant bé”, celebra.

Més informació

Nou comentari