Gina Draganini espera per creuar el semàfor. Vesteix amb roba esportiva i escolta música per arrencar el dia amb energia. Són gairebé les 9 hores i Draganini, argentina d’origen italià resident a l’Hospitalet, es disposa a travessar el carrer Riera Blanca, frontera entre Barcelona i l’Hospitalet. Ella està a punt d’entrar a la capital catalana per anar a treballar.
A les 6 del matí ha entrat en vigor el confinament municipal que no permet, entre les 6 del matí del divendres i les 6 del matí de dilluns, canviar de municipi. Hi ha excepcions, com ara anar a treballar, així que Draganini pot creuar el semàfor tranquil•lament. Amb tot, és conscient de la dificultat per aplicar la mesura. “Ho veig tot com el meu barri, no em plantejo el canvi Hospitalet-Barcelona“, comenta abans d’endinsar-se a Barcelona.
Incompliments conscients
A diferència de Draganini, altres han passat aquesta frontera impossible saltant-se la limitació. És el cas de tres treballadors que han passat de Barcelona a l’Hospitalet per anar a esmorzar al bar Café Alé. Demanen “el de sempre”, i es mostren sorpresos quan se n’adonen que han vulnerat una restricció. “Però què m’estàs dient?!”, exclama un d’ells. Per als tres, com per a molts, ha estat un acte rutinari i no eren conscients que estaven canviant de municipi. Comenten que és “molt difícil” complir aquesta frontera i reivindiquen que anant a aquest bar ajuden als propietaris a tirar endavant.
“Haurien de posar cintes al terra per saber on està la frontera”, es queixa un d’ells, que rebutja, com els seus companys, donar el seu nom. A l’altra banda del carrer, ja a Barcelona, Elia González serveix amb simpatia i proximitat els clients del bar que regenta amb el seu marit, El rincón de Vera. Està oferint, com tots, comandes per emportar, i en alguns casos no cal que els clients demanin perquè ella ja sap el que volen. En el seu cas ella i el seu marit, Fernando Verdún, podrien estar afectats pel confinament municipal perquè tenen clients de Barcelona i l’Hospitalet. Però la rutina és difícil de canviar: “Hi ha molts comerços per aquesta zona i la gent no pensa si és una ciutat o l’altra”.
Frontera difícil
Com els tres treballadors que anaven al Café Alé, Marta Hernández tampoc sap que Riera Blanca és la frontera entre les dues ciutats. Carrega tres bosses de la compra per portar-les a una senyora gran. “Estic treballant”, justifica, cosa que l’habilita a creuar de l’Hospitalet a Barcelona. Lydia González torna de treballar a un centre mèdic. Ha començat a les 5 del matí i a les 9.10 hores torna a casa. De Barcelona a l’Hospitalet.
“És una frontera difícil perquè no ets conscient del canvi, vas als llocs de tota la vida i punt”, argumenta. Viu al carrer de la Concepció, paral•lel a Riera Blanca i, per tant, pràcticament fronterer entre les dues ciutats. Qui també veu complex el compliment del confinament municipal en aquest punt és Samuel Hernández. Resident de l’Hospitalet, creua cap a Barcelona per anar a l’institut. Allà el jove de 21 anys fa un curs de monitor esportiu, segons relata.
