La Covid-19 reobre el debat sobre la legalització de la prostitució a Barcelona

Els treballadors i les treballadores sexuals de Barcelona afirmen que s’han vist desprotegits durant la pandèmia

El debat sobre si la prostitució s’hauria de legalitzar o abolir és quasi tan vell com la mateixa professió. A la vegada, és una conversa que apareix en compta-gotes en l’esfera pública. A Barcelona hi ha forts moviments associatius a favor i en contra de regular-la i durant dècades els plans municipals per intervenir-hi han quedat en un calaix davant de l’evident dificultat d’arribar a un consens. Sense anar més lluny, els dos socis de govern (BComú i PSC) tenen posicions antagòniques sobre la prostitució i el moviment veïnal fa equilibris per mantenir la concòrdia entre abolicionistes i regulacionistes.

És més, aquest dimecres els dos sectors es van enfrontar violentament en un acte pel Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i la Trata i la FAVB ha reclamat a l’Ajuntament que afronti d’una vegada la realitat de la prostitució a Barcelona amb l’elaboració d’un “Llibre verd”. La Covid-19 ha canviat els hàbits i demandes dels clients de prostitució, que explicava ahir el TOT Barcelona en aquest reportatge, i ha reobert aquest difícil debat a la capital catalana.

Fa un any, una desena d’associacions feministes van criticar a Ada Colau per subvencionar a diferents entitats com Aprosex, una associació de Professionals del Sexe amb l’objectiu de defendre els drets de les treballadores sexuals i normalitzar la seva activitat. Segons Crónica Global, l’alcaldessa de Barcelona hauria concedit en els últims tres anys quasi 11.000 euros a aquesta entitat. Aquesta xifra va alarmar a les entitats que lluiten per aconseguir abolir la professió. En l’actualitat, les plataformes proabolició de la prostitució segueixen la seva lluita per aconseguir prohibir-la. Mentrestant, els treballadors i les treballadores sexuals denuncien la falta de protecció legal que tenen i exposen que la pandèmia no ha fet més que augmentar la discriminació laboral que pateixen.

Diferents veus reclamen drets

El David fa cinc anys que exerceix com a gigoló i des del seu punt de vista, “l’única forma d’acabar amb l’explotació sexual és legalitzant-la”. A més, afegeix que la no legalització de la prostitució els desprotegeix. “La falta de drets laborals i socials que tenim per estar exercint una professió no reconeguda legalment s’ha fet encara més evident durant la pandèmia. Personalment, m’he sentit completament desprotegit, ja que al no ser un treballador ‘legal’ no he pogut cobrar cap ajuda durant aquest temps”.

Per altra banda, la Sylviane Dahan, vocal de la FAVB (Federación de Asociaciones de Vecinas y Vecinos de Barcelona) i membre de la Plataforma catalana pel dret a no ser prostituïdes, afirma que “la pandèmia ha contribuït a visibilitzar el problema. Però, per altra banda, ha empitjorat la situació de les dones. Moltes de les dones que es dediquen a la prostitució han vist com la seva dependència vers els proxenetes augmentava”. 

La Plataforma catalana pel dret a no ser prostituïdes forma part de la ‘Plataforma Estatal de Organizaciones de Mujeres por la Abolición de la Prositución’ i reclama a Pedro Sánchez la tramitació d’una llei integral que despenalitzi completament les persones prostituïdes i sancioni com un acte de violència masclista la compra de serveis sexuals.

Una professió eterna

La Marla treballa en el sector sexual des dels 20 anys i apunta que “la prostitució no deixarà mai d’existir i l’únic que faran els abolicionistes si segueixen la seva lluita és precaritzar els serveis sexuals. Si s’aboleix la prostitució, el perill no arribarà només a una part del sector, sinó a tot”. A més, afirma que les plataformes abolicionistes estan aprofitant el coronavirus per potenciar la seva lluita. “He vist com alguns membres de plataformes abolicionistes agraïen a les seves xarxes socials la presència del coronavirus perquè argumentaven que gràcies al virus s’aboliria la prostitució”, apunta la Marla.

Al contrari dels arguments que exposen tant el David com la Marla, la Plataforma catalana pel dret a no ser prostituïdes afirma que “la prostitució és violència masclista i comporta violència a tots els nivells” i afegeix que “si es tolera que una dona pugui esdevenir mercaderia, totes les altres estaran en perill”.

Aquest debat ha confrontat als partits polítics des de fa anys i els interessos econòmics i socials que hi ha en ambdues bandes no passen desapercebuts. La falta de drets que pateixen les persones que es dediquen a la prostitució és evident i la pandèmia l’ha intensificat. Ja que, sense un treball reconegut, no existeix el dret a l’atur ni a les ajudes socials. Aquest col·lectiu demana una resposta per part de l’administració mentre que les plataformes proabolicionistes busquen prohibir per sempre aquesta professió. 

Més informació

Nou comentari