És potser un dels expedients sense resoldre més enigmàtics que va deixar la Guerra Civil. El 6 d’agost del 1936, l’expresident del FC Barcelona Josep Sunyol era interceptat per les tropes franquistes a la serra de Guadarrama (Madrid) durant una visita al front de batalla pocs dies després del cop d’estat. Tant el dirigent blaugrana com els seus tres acompanyants -l’exporter de RCD Espanyol Pere Ventura Virgili, un oficial català de l’exèrcit republicà destinat a Madrid (Company) i un xofer (Quintanilla)- eren afusellats en aquesta zona muntanyosa madrilenya. Nou dècades després, el cas continua inconclús. Mai s’ha arribat a trobar la tomba o la fosa comuna on van ser llençats els cossos, una circumstància que no ha fet més que alimentar al llarg dels anys les teories d’un possible complot contra una figura cabdal de la societat catalana de principis del segle XX.
Més enllà del seu càrrec com a primera espasa de l’entitat esportiva, Sunyol era un personatge amb una important ascendència mediàtica i diputat d’ERC a les Corts espanyoles. Aquesta doble faceta i les circumstàncies encara per esclarir del tot de la seva mort fan que el seu record torni a aflorar cada 6 d’agost des de fa 89 anys. “El 6 d’agost del 1936, avui fa 89 anys, Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona, fou afusellat pel feixisme a la Serra de Guadarrama per les seves profundes conviccions democràtiques i catalanistes. La seva tràgica mort va ser el preludi d’una de les èpoques més difícils per al Club”. Amb aquest text recordava el club blaugrana aquesta setmana el seu exdirigent en l’aniversari de la seva mort, acompanyant el missatge d’una de les seves fotografies més conegudes.
El 6 d’agost del 1936, avui fa 89 anys, Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona, fou afusellat pel feixisme a la Serra de Guadarrama per les seves profundes conviccions democràtiques i catalanistes. La seva tràgica mort va ser el preludi d’una de les èpoques més… pic.twitter.com/d00K5tGNiB
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) August 6, 2025
Un bri d’esperança que s’esgota
Cal recordar que el FC Barcelona es va implicar ara fa prop de dos anys en l’últim intent realitzat fins ara per provar de localitzar les restes de l’expresident blaugrana, donant suport econòmic a la companyia Condor Georadar, que havia assumit la investigació l’any 2009. Aquests treballs van tenir lloc durant el mes de novembre del 2022 i van estar encapçalats per Luis Avial, director tècnic de l’empresa i líder de les excavacions. Després de gairebé una dècada aturada, la recerca es va reactivar gràcies a la troballa d’una fotografia realitzada per un dels integrants de la Legió Còndor l’any 1938, on es mostraven diversos punts de la serra de Guadarrama que presentaven aglomeracions de terres aparentment artificials. Les tasques, però, van acabar resultant infructuoses. En el lloc on haurien d’haver estat enterrats els quatre cossos, actualment ubicat al costat de l’Hospital Militar de Guadarrama, l’equip desplegat a la zona només va poder trobar casquets, bales, monedes antigues i un tinter que devia pertànyer probablement a un soldat. El més probable, doncs, és que les despulles acabessin destruïdes durant la construcció d’aquest recinte, que té dos pisos subterranis.
