La recerca de les restes de l’expresident del FC Barcelona Josep Sunyol escriurà el seu últim capítol. Tal i com ha pogut saber el TOT Barcelona, el club blaugrana finançarà els treballs d’investigació en els dos darrers punts de la serra de Guadarrama (Madrid), on es creu que podrien estar enterrats l’exdirigent i els seus tres acompanyants, que van ser afusellats el 6 d’agost del 1936 per les tropes franquistes. Fins ara, tots els intents per localitzar els cossos han resultat infructuosos i les evidències científiques indiquen que no hi ha més indrets per la zona on poguessin haver estat sepultats. Aquesta actuació, per tant, és l’última bala a la recambra per trobar les restes i posar punt final a un dels episodis més enigmàtics que es van viure durant la Guerra Civil Espanyola.
L’empresa encarregada de dur a terme aquestes tasques serà Condor Georadar, la companyia especialitzada en tecnologia de geolocalització que des del 2009 ha assumit la investigació del cas de Sunyol i que fins ara havia costejat tot el procés de recerca. De fet, tal ha estat l’esforç econòmic que durant aquests anys ha fet l’empresa per posar llum a aquest episodi que la directiva s’havia plantejat no continuar amb els treballs si no rebia una aportació per part del Barça. Finalment, però, el club blaugrana col·laborarà activament posant els prop de 1.500 euros necessaris per dur a terme aquesta fase final de la recerca, després que les darreres actuacions a la zona culminessin el passat 3 de novembre sense èxit.
Un personatge poc comú
La investigació dels fets ocorreguts aquell 6 d’agost del 1936 arrenca ara fa gairebé quinze anys. La companyia Condor Georadar només feia tres anys que havia decidit dedicar una part de la seva activitat a la localització de persones desaparegudes durant el període de la Guerra Civil i el franquisme, una tasca que fan de manera altruista i que en molts casos només es pot finançar a través de subvencions. “El meu avi el van matar milicians de la UGT. Era un petit terratinent que va ser afusellat i el seu cos va desaparèixer després que llancessin al riu. Per això sempre he tingut una sensibilitat especial per aquests temes”, explica Luis Avial, director tècnic de l’empresa i líder de les excavacions.
L’èxit de les primeres actuacions que va dur a terme la companyia en aquest àmbit es va traduir en l’arribada de nombroses peticions per part de familiars, historiadors i particulars que demanaven la seva col·laboració per trobar les restes de més persones desaparegudes. És en aquest moment quan Avial té el primer contacte amb la història de l’expresident blaugrana. “Sunyol va ser una persona molt interessant. Diputat d’ERC a les Corts espanyoles, esportista, poliglota(…) Aquest perfil era poc comú en aquella època”, assegura. Tanmateix, la verdadera fascinació pel cas que sent el director de Condor Georadar es deu a les estranyes circumstàncies en les quals es va produir la seva mort.
Mort a la trinxera i possible conspiració
Sunyol va ser afusellat durant una visita al front pocs dies després del cop d’estat franquista. El cotxe on viatjava va ser aturat per un esquadró en una casa de peons de la serra de Guadarrama. Els soldats els van fer baixar del vehicle, els van interrogar i els van cosir a trets allà mateix sense cap mena de judici previ. “Aquest procediment no era l’habitual. Normalment, els detenien i els portaven a la rereguarda, on el desenllaç podia acabar sent el mateix, però, no els ajusticiaven a la mateixa trinxera”, afirma Avial. Malgrat que la zona havia estat l’escenari de combats aquella mateixa jornada, no hi ha constància de cap intercanvi de trets previ amb les tropes, tal com sí que havia ocorregut només uns dies abans amb una ambulància, que va ser tirotejada perquè no la van identificar com a vehicle d’emergències.
L’exdirigent blaugrana viatjava acompanyat de l’exporter de RCD Espanyol Pere Ventura Virgili, que aleshores treballava com a periodista a La Rambla, un setmanari esportiu fundat pel mateix Sunyol. També anaven en el vehicle un oficial català de l’exèrcit republicà destinat a Madrid i el xòfer. D’aquests dos personatges només es té coneixement dels seus cognoms: Company i Quintanilla, respectivament.
La poca informació sobre els darrers dos ocupants del cotxe ha alimentat durant anys la teoria d’un possible complot per esborrar del mapa l’expresident per la seva ascendència mediàtica. També s’apunta com a causa del tràgic desenllaç una possible equivocació, que va fer que el vehicle travessés les línies enemigues sense voler. Tot són teories encara sense una base prou ferma. “En tot cas, tampoc sabem del cert que feia Sunyol a Madrid en aquell precís moment. És veritat que durant aquella època hi havia força turisme de guerra i que molts líders polítics acudien a la serra de Guadarrama, però en el seu cas no té molta explicació”, reflexiona Avial.
Explosius i querelles
La primera fase de la recerca de les restes dels quatre ocupants del vehicle va començar el 2009 i va estar marcada per una sèrie de dificultats que van complicar les tasques. Els equips desplegats seguien la pista donada l’any 1937 per dos soldats franquistes que van passar-se al costat republicà, que afirmaven haver estat testimonis de l’afusellament i que apuntaven que els cossos havien estat enterrats darrere la caseta de peons. Els treballs, però, van haver-se d’aturar per la troballa d’un projectil, que va obligar el TEDAX a intervenir.
Tampoc no va ser fàcil la relació amb els descendents de Sunyol. El fill de l’exdirigent blaugrana va amenaçar amb querellar-se contra l’empresa i contra el mateix club per provar de localitzar les restes del seu pare. Sorprenentment, va acabar canviant dràsticament d’opinió i abans de morir va donar proves d’ADN i va deixar escrit que volia que se seguís la investigació per trobar on va ser enterrat el seu progenitor.
Una fotografia traspaperada
Aquest primer intent va resultar infructuós i la recerca es va aturar durant més d’una dècada a l’espera de noves dades que permetessin reobrir el cas. La troballa d’una fotografia traspaperada en uns arxius i que havia passat durant anys inadvertida va permetre reactivar la investigació. La imatge en qüestió va ser realitzada per un dels integrants de la Legió Còndor l’any 1938 i mostra diversos punts de la zona on es poden veure aglomeracions de terres aparentment artificials que podrien indicar on van ser enterrats els quatre cossos.
Una part d’aquests monticles estaven ubicats en els terrenys on actualment s’erigeix l’Hospital Militar de Guadarrama. Després d’un estira-i-arronsa amb el Ministeri de Defensa, el govern espanyol va acabar rectificant la decisió inicial de no permetre els treballs de camp i va donar el seu vistiplau a les excavacions al jardí del recinte el passat octubre. La recerca va concloure un mes després amb la troballa de casquets i bales, però sense rastre dels desapareguts.
L’últim cartutx
Actualment, només queden per comprovar dos dels punts identificats gràcies a la fotografia de la Legió Còndor, on s’han detectat “senyals de cert interès”. Es tracta de dues muntanyetes de terra de superfície irregular i rodejades de terreny inalterat que es troben just al límit del mur del recinte militar, molt pròximes a una carretera. Si no es troben les restes en aquestes dues cavitats, el més probable és que la fosa on van ser enterrats els quatre cossos desaparegués amb la construcció de l’hospital durant la dècada dels anys quaranta, una teoria que Avial es resisteix a comprar. “Molts obrers van treballar en aquestes obres. Si haguessin aparegut les restes, algú hauria notificat la troballa i en tindríem constància”, assegura.
El líder de les excavacions és conscient que es troba davant de l’últim cartutx per trobar les restes de Sunyol, però no perd l’esperança i es mostra convençut que aquesta serà la bona. “Aquesta investigació ha estat com trobar una agulla en un paller. Si no estan en aquests dos punts, no sé on més buscar. Ens haurem quedat sense paller”, conclou.
