Hi ha dates que per molts anys que passin tenim sempre encerclades en vermell al calendari. Per al FC Barcelona, un d’aquests dies assenyalats és el 6 d’agost, quan va ser afusellat l’expresident blaugrana Josep Sunyol. La mort d’aquesta figura cabdal en la societat catalana de principis del segle XX continua inconclusa gairebé nou dècades després. Sabem que va ser interceptat per les tropes franquistes a la serra de Guadarrama (Madrid) l’agost del 1936, però mai s’han pogut trobar ni les seves despulles ni les de les persones que el van acompanyar en aquesta visita al front de batalla pocs dies després del cop d’estat.
El 6 d’agost del 1936, avui fa 88 anys, Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona escollit per aclamació un any abans, era afusellat per militars feixistes a la Serra de Guadarrama. La seva tràgica mort va ser el preludi d’una de les èpoques més difícils per al Club. pic.twitter.com/evXoErlqBv
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) August 6, 2024
Deixant a banda les nombroses incògnites que presenta aquest cas, el Barça ha aprofitat la commemoració del 88è aniversari de la mort de Sunyol per recordar aquesta setmana la seva figura i la importància que va tenir per al club. Ho ha fet de la mà de l’actual president de l’entitat, Joan Laporta, que en un missatge a través de les xarxes socials lloava la seva trajectòria com a màxim responsable dels blaugranes. “Avui fa 88 anys que Josep Sunyol i Garriga, president del Club entre 1935 i 1936, va ser assassinat per l’exèrcit feixista a la serra de Guadarrama. Sunyol va ser l’impulsor de la divisa ‘Esport i ciutadania’ i els seus valors encara avui són molt presents a la vida del Club”, es pot llegir en la publicació compartida per Laporta.
Avui fa 88 anys que Josep Sunyol i Garriga, president del Club entre 1935 i 1936, va ser assassinat per l’exèrcit feixista a la serra de Guadarrama. Sunyol va ser l’impulsor de la divisa “Esport i ciutadania” i els seus valors encara avui són molt presents a la vida del Club. pic.twitter.com/21aUGfod0T
— Joan Laporta Estruch🎗 (@JoanLaportaFCB) August 6, 2024
Un últim intent sobre el terreny
Més enllà d’aquest record puntual, cal recordar que el FC Barcelona es va implicar ara fa prop de dos anys en l’últim intent realitzat fins ara per provar de localitzar les restes de l’expresident blaugrana, donant suport econòmic a la companyia Condor Georadar, que havia assumit la investigació l’any 2009. Aquests treballs van tenir lloc durant el mes de novembre del 2022 i van estar encapçalats per Luis Avial, director tècnic de l’empresa i líder de les excavacions. Després de gairebé una dècada aturada, la recerca es va reactivar gràcies a la troballa d’una fotografia realitzada per un dels integrants de la Legió Còndor l’any 1938, on es mostraven diversos punts de la serra de Guadarrama que presentaven aglomeracions de terres aparentment artificials. En concret, es van identificar dos punts que encara estaven pendents per comprovar on es creia que podien estar enterrats tant Sunyol com els seus tres acompanyants.
Les tasques, però, van acabar resultant infructuoses. En el lloc on haurien d’haver estat enterrats els quatre cossos, actualment ubicat al costat de l’Hospital Militar de Guadarrama, l’equip desplegat a la zona només va poder trobar casquets, bales, monedes antigues i un tinter que devia pertànyer probablement a un soldat. Ni rastre de l’expresident ni dels seus acompanyants.
Les teories del complot
Els resultats negatius d’aquest darrer intent per localitzar Sunyol no fan res més que alimentar les teories que atribueixen els fets ocorreguts el 6 d’agost del 1936 a un possible complot per esborrar del mapa un personatge poc comú en aquella època i amb una important ascendència mediàtica. Es dona la circumstància que l’expresident blaugrana -que també era Diputat d’ERC a les Corts espanyoles– va visitar el front pocs dies després del cop d’estat franquista acompanyat de l’exporter de RCD Espanyol Pere Ventura Virgili, que aleshores treballava com a periodista al setmanari esportiu La Rambla; d’un oficial català de l’exèrcit republicà destinat a Madrid (Company) i d’un xofer (Quintanilla). La poca informació sobre aquests dos últims personatges -només es té coneixement dels seus cognoms- és precisament la base que sustenta les teories sobre una presumpta conspiració.
A l’espera de noves informacions que permetin reobrir la investigació, el cas de Sunyol continuarà de moment engrossint la llarga llista d’expedients sense resoldre que acumula la Guerra Civil Espanyola.
