Joan Vilamú: “Barcelona ha d’aprofitar molt més el sol que el poc vent que té”

Dos pòsits decoren un mapa de la Serra de Collserola d’un dels despatxos del Consorci que es fa càrrec d’aquest parc natural. Només fa uns dies que hi són. “Potser hi dibuixo dos molins de vent”, diu amb sorneguera Joan Vilamú, cap del servei de Medi Natural i Territori d’aquest organisme. Els adhesius mostren les dues possibles ubicacions on la iniciativa Viure de l’Aire pretén instal·lar dos aerogeneradors. La zona, però, està protegida per llei, pel seu elevat patrimoni ecològic. Comptant les aspes, els molins farien 200 metres d’altura. La torre de Collserola en fa 266, 288 si comptem els 20 metres que estan sota terra.

Vilamú admet que es van assabentar de la notícia per la premsa. Pràcticament amb el croissant a la boca. Dies després, els impulsors del projecte els van visitar, per presentar-se. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, veu amb bons ulls la proposta. S’hi ha sumat també la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. Els polítics diuen ‘sí’, però els encarregats de preservar aquest medi natural no ho veuen gens clar.

És una bona idea col·locar dos aerogeneradors al Parc Natural de Collserola?

A hores d’ara no es poden instal·lar; a nivell normatiu no s’admet. Als espais naturals protegits no es poden posar aerogeneradors, tampoc en una zona de migració i nidificació de rapinyaires. A més, la llei diu que a menys d’un quilòmetre de nuclis urbans no es poden instal·lar. Una de les ubicacions proposades està a 525 metres i l’altre a 825.

Estan preocupats perquè això acabi passant?

En el moment que la normativa ho admeti… no som qui per qüestionar això. Segurament, aquest parc és el que està més trinxat de tots. Precisament per això, els valors que ens queden els hem de continuar conservant.

Com s’explica, aleshores, que una plataforma faci aquest plantejament, l’Ajuntament de Barcelona estigui disposat a estudiar-ho i la Generalitat també ho vegi possible?

Això els ho hauríeu de preguntar a ells. Ells són els que han posat la normativa i ara són ells els que diuen que es podrien instal·lar els aerogeneradors.

Com vau rebre l’anunci?

A nosaltres ens va arribar a través dels mitjans de comunicació. Va ser una sorpresa veure a tot arreu que ens instal·larien dos molins aquí dalt. Vam començar a mirar què es deia, quina normativa hi havia per regular això… ningú ens va dir res. Aleshores la plataforma Viure de l’Aire va venir i ens ho va explicar. Van ser ells els que ens van dir que van estudiar diverses opcions, que van anar descartant i que al final els dos llocs on veien que feia més vent estaven aquí que, precisament, són fora del terme municipal de Barcelona, perquè un és a Cerdanyola i l’altre a Montcada i Reixac.

No seria la primera afectació que ja pateix l’espai.

Ara es parla d’aquests dos molins, però a Collserola tenim carreteres que travessen el parc, els túnels de Vallvidrera, que és una autopista, línies de tren, més de 350 quilòmetres de línies elèctriques, que suposen més de 1.500 torres elèctriques dins del parc… ja estem pagant una quota molt alta, que va afectant i malmet la biodiversitat. Hi ha molts espais que estan al límit. Aquests dos punts on es volen instal·lar els aerogeneradors són zona de nidificació de rapinyaires i habitats d’interès comunitari, perquè hi ha pinedes mediterrànies i la Unió Europea ens diu que s’han de preservar. Hi ha bastants coses que dificulten, si més no, que es puguin instal·lar aquí.

Joan Vilamú, cap del servei de Medi Natural i Territori del Consorci del Parc Natural de Collserola, revisa la normativa en matèria de protecció dels espais naturals / Jordi Play
Joan Vilamú, cap del servei de Medi Natural i Territori del Consorci del Parc Natural de Collserola, revisa la normativa en matèria de protecció dels espais naturals / Jordi Play

Barcelona ha de tenir molins de vent?

L’Observatori Fabra ens diu que aquí hi ha una velocitat mitjana mensual de 14 quilòmetres per hora de vent. Això és molt poc. Els molins de vent s’han de fer on hi ha vent. Com l’energia hidroelèctrica s’ha de fer on hi ha aigua. Si no hi ha vent, potser no és el millor lloc i s’han de buscar alternatives.

El sol el tenim, el vent no. La ciutat és un lloc idoni on posar plaques fotovoltaiques a tots els centenars d’hectàrees de cobertes infrautilitzades. Allò sí que seria electricitat de proximitat, de la terrassa al pis. Barcelona ha d’aprofitar molt més el sol que el poc vent que té.

Hi ha hagut alguna administració que us hagi explicat com ho veu?

No. Nosaltres, com totes les administracions, ens hem de cenyir a la normativa vigent. Una normativa, també és cert, que deixa oberta la possibilitat que s’elabori un pla territorial sectorial d’energies eòliques i fotovoltaiques. Aquest pla encara no està fet. El mateix decret diu que es donen sis mesos de marge per poder-lo redactar… jo ho veig una mica just, perquè aquests documents són llargs i feixucs i segur que cal un estudi d’impacte ambiental al darrere.

Hi ha alguna reunió prevista amb la Generalitat o l’Ajuntament?

Per ara no.

L’evolució d’aquest projecte l’aniran rebent a través dels mitjans de comunicació, aleshores?

Esperem que no [riu]. La primera sí que va ser així, però esperem que les properes sigui amb taules de treball i amb les diferents administracions implicades.

Vostè s’imagina aquest projecte funcionant?

Posar-te al cap aquesta imatge és fàcil, però que s’arribi a veure mai… això em costa més, veient tal com està la normativa actual.

S’hi instal·len els aerogeneradors s’afectaria el bioritme de les aus?

Segurament. Una cosa són els ocells que viuen aquí permanentment, que s’acabarien acostumant, probablement, però els que baixen del nord d’Europa i se’n van a l’Àfrica cada any i a la primavera al revés… quan passessin per aquí segurament ens carregaríem uns quants.

A més, un altre tema important: en aquesta zona cada estiu hi ha incendis recurrents, que comencen avall, a peu de ciutat i que sempre acaben arribant a dalt. Aquests molins, en cas d’incendi forestal, implicarien que els helicòpters dels Bombers es trobessin amb un conflicte. Potser ens trobaríem que aquests incendis, que apaguen normalment a dalt de la carena, continuarien per la cara nord, direcció de Cerdanyola i de Montcada.

Si es fan aquestes obres, això pot ser la porta d’entrada de flora invasora?

Sí. Qualsevol moviment de terres és porta d’entrada d’espècies invasores. Collserola és un hotspot [punt calent, en anglès] d’espècies invasores. Per una banda, pel clima, que és temperat i semitropical, de vegades; i, per altra banda, per l’abundància de nuclis urbans, on s’estan cultivant moltes espècies que són invasores o ho poden ser. En un espai natural ben desenvolupat els costa més d’entrar, perquè ja hi ha un hàbitat ben desenvolupat i cada espècie ocupa el seu espai, però quan la terra està remoguda és quan entren aquestes espècies. Això ens ho trobem en antigues pedreres, per exemple.

Fem un símil i posem per cas que parlem d’una guerra. Podríem dir que el parc de Collserola ja té prou fronts oberts per protegir la seva muralla per afegir-hi la instal·lació d’aquests aerogeneradors?

Sí, segur. És entrar un altra activitat dins del parc que pot generar més impacte sobre la biodiversitat.

I com encaixa, aleshores, la voluntat política de protegir aquest espai però alhora generar-hi una afectació?

A mi em xoca una mica, perquè tot el que va a favor de mantenir la biodiversitat passa, també, per mantenir l’espai natural i les espècies protegides. Per tant, intentar lluitar contra el canvi climàtic amb unes actuacions que van en contra d’altres accions que intenten conservar-lo xoca una mica.

Joan Vilamú, cap del servei de Medi Natural i Territori del Consorci del Parc Natural de Collserola, assenyala a un mapa la zona on es podrien instal·lar dos aerogeneradors / Jordi Play
Joan Vilamú, cap del servei de Medi Natural i Territori del Consorci del Parc Natural de Collserola, assenyala a un mapa la zona on es podrien instal·lar dos aerogeneradors / Jordi Play

Quin impacte tindrien aquests molins de vent per la gent que viu al voltant?

Hi ha l’efecte paisatgístic, que és veure dos enormes molins allà dalt. No només es veuria des de Barcelona, sinó des de tota l’àrea metropolitana. L’altra és el soroll, perquè quan tu ets a prop d’un molí de vent fa soroll.

La instal·lació d’aquests dos aerogeneradors pot ser el precedent per, més endavant, omplir el parc natural de molins de vent?

Jo entenc que si arriba el moment que se n’instal·len dos, la mateixa normativa t’hauria de deixar instal·lar-ne més. Però això dependrà de la norma que hi hagi.

L’Ajuntament està apostant per la creació d’eixos verds que creuin tota la ciutat, un d’ells que connecti Collserola amb el Parc del Fòrum.

En aquest cas, segurament és una mica contradictori. El Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona el que vol és que el verd entri a la ciutat i, amb aquests molins, el que estem fent és que la ciutat se’n vagi a la muntanya.

Hi ha alternatives?

Plaques fotovoltaiques a les cobertes.

Collserola està trinxada?

Collserola està bastant trinxada i està gairebé aïllada ecològicament de la resta d’espais naturals de l’entorn, perquè tot el que són zones industrials, urbanitzacions, vies de comunicació… han anat tancant Collserola. Si les espècies que tenim al parc ja ho tenen difícil per moure’s, i encara els hi anem reduint els seus hàbitats, arribarà un moment que potser ens haurem de plantejar si és un espai natural protegit o no.

Comentaris

    Jo uso patinet de trail. Juas! Novembre 13, 2021 | 22:05
    A veure si feu alguna cosa útil i acabeu amb les bicis i amb les foques que ara usen bicis elèctriques que això si que trinxa Collserola. El Consorci està participat per la Colau i la Jordà? Les dones són més sensibles, oi?
    madman Novembre 15, 2021 | 09:14
    sería bó que donessiu el tractament real al projecte que es com a forma de reclamar les infrastrucures de generació a prop del punts de máxim consum. Ni es realista ni es farà; es pura reivindicació per deixar de plantejar molins en mitg del no res i transportar l'energia en linees d'alta tensió cancerígenes durant centenars de quilómetres

Nou comentari