“Practico la bogeria d’invertir temps i diners en una cosa que no genera beneficis. És més barat comprar fruita al súper que cultivar-la!”. Qui afirma això, fa exactament cinquanta anys que cultiva un hort urbà a la terrassa de casa seva, al carrer Navas de Tolosa de Barcelona. I no llença la tovallola malgrat que enguany les altes temperatures han matat les prunes, els préssecs i els albercocs.
Amb 99 anys acabats de fer, en Joan Carulla no només no desisteix d’aquesta “bogeria” de fer de pagès, sinó que presumeix d’un hort –obert a les escoles– on conrea hortalisses, arbres fruiters, oliveres, una parra que ha arribat a donar 100 quilos de raïm a l’any i patates gegants. Tot plegat, flanquejat per plantes enormes que donen a aquesta terrassa una aparença de bosc.
Des de l’any 1972, en Joan ha bastit un paradís amagat que li permet fugir de l’asfalt, el soroll del trànsit i la calor asfixiant de l’estiu al carrer. En total, 260 m2 de verd, 70 tones de terra i una quantitat similar de matèria orgànica, que aquest pagès urbà rega amb un sistema de recollida d’aigua de pluja que li permet aprofitar aigua deu mesos a l’any. “No volia que es malgastés ni un raig de sol ni una gota de pluja, i aquest hort em permet estar en pau amb la terra”, confessa al TOT Barcelona en Joan.
El primer pagès urbà de Barcelona
En realitat, aquest hort urbà té el seu origen en les traves burocràtiques que li va posar l’Ajuntament als anys seixanta per aixecar un edifici en un solar. “No em donava permisos per construir el que jo volia en un mateix solar, i després d’empipar-me molt vaig decidir aprofitar l’espai que em quedava sense construir per fer l’hort que després vaig traslladar a la terrassa”, relata en Joan.
De fet, aquest pioner dels horts urbans –ha estat guardonat per diverses entitats, una d’elles madrilenya– ja havia plantat una figuera al pati de la primera casa que va tenir quan va venir a viure a Barcelona amb la seva dona el 1952. Aleshores ja era tota una revolució: “Era la manera simbòlica que vaig trobar de portar la meva Juneda natal a la ciutat, de sentir-me pagès a la ciutat. Era una necessitat vital que encara ara continuo tenint cada dia, aquest contacte amb la natura que em reconforta i em manté actiu”, reconeix tot contemplant la seva obra.
Vegetarià per supervivència i convicció
Quan li preguntem si es va fer vegetarià arran de tenir l’hort, respon que ho és, de fet, per la seva dissortada història familiar, víctima de la Guerra Civil espanyola. “Sóc vegetarià des dels 12 anys, el 1935, perquè amb la misèria i la falta d’aliments provocades per la guerra, si vam sobreviure va ser gràcies a una terra de regadiu. Ens vam alimentar de patata bullida i verdures. De manera que ho sóc no només per convicció, que també, sinó perquè la meva família va sobreviure gràcies a la terra. És un agraïment”, reviu el Joan.
Dos supermercats a Barcelona
De fet, en Joan Carulla és de família pagesa. Els seus avis el portaven a collir olives amb només 3 anys i va créixer amb aliments de la terra i poc més. “Teníem la misèria enganxada des que vaig néixer, i quan em vaig casar vam venir a Barcelona a buscar una vida millor”, rememora. I se’n va sortir: va obrir dos petits supermercats a la ciutat i a poc a poc va fer calaix fins a poder construir-se la casa actual. Ara bé, en Joan insisteix que va aplicar al seu negoci el mateix criteri que a la vida, la justícia. “Vaig rebaixar els nostres marges a la meitat, era el més just, i aleshores vaig tenir moltes més vendes”.
I encara ens fa un apunt final. En Joan ho recicla “absolutament tot”, una pràctica que el fa sentir encara “més connectat” amb la natura. Aquesta connexió, justament, és la que ha portat el Joan a tenir terres per al conreu de cereals a la seva Juneda natal malgrat que no en fa negoci. “Penso que estic donant de menjar a algú, això ja em fa feliç, no em cal fer negoci. El que em sap greu és que el benefici de tot plegat se’n vagi a la gent que té iots de més de 50 metres. Gent que no estima la terra ni els productes que hi creixen. I aquest és l’esperit de molts falsos agricultors”, lamenta.
