Fa pocs dies per fi es va fer realitat el trasllat del Centre Social de Sants per tal de rehabilitar el seu local. Als membres de l’entitat veïnal els sobren els motius per haver estat demanat durant anys que es reformi aquest espai, situat al número 30 del carrer d’Olzinelles. Tal com recorda al TOT Barcelona la seva presidenta, Susanna Reigada, estava apuntalat des del 2007 per problemes estructurals, la qual cosa feia que només poguessin fer servir la planta de baix i que, per tant, tinguessin un espai molt limitat. “Aquesta situació era insostenible, però ja ha arribat el nostre moment. Estem molt contents”, celebra Reigada.
Una de les raons per les quals és important que aquesta part del veïnat de Sants pugui conservar el local del carrer d’Olzinelles és perquè és el lloc que va veure el naixement del Centre Social de Sants fa 50 anys. Tal com explica al TOT Barcelona un altre integrant, Jordi Falcó, tot va començar quan en el 1970, durant el franquisme, dos grups diferents de veïns es reunien de manera clandestina a la Parròquia de Sant Medir i la de Santa Maria de Sants per intentar trobar maneres de millorar la vida del veïnat.
Dos mossens van mediar per aconseguir un local per als veïns
Amb el temps, els mossens de les dues parròquies van decidir que aquests veïns havien de tenir un local on poder reunir-se, la qual cosa va fer que demanessin a l’Arquebisbat de Barcelona que els hi cedís el local del carrer d’Olzinelles que, en aquells moments, no feia servir. “En aquells anys del franquisme, te’n podies anar a la presó per treballar en certes reivindicacions”, recorda Falcó.
Les primeres accions gràcies a les quals el Centre Social de Sants va agafar embranzida, van ser dues. Per una banda, l’explosió de gas del carrer de Rajolers, que va fer que un edifici sencer s’esfondrés i morissin 14 persones i 30 resultessin ferides. L’entitat veïnal va donar suport als afectats perquè la companyia de gas responsable els indemnitzés. Ho van aconseguir.
Després va arribar la iniciativa Cop d’Ull a Sants, que va reunir al veïnat perquè detectés i posés en comú les mancances que hi havia al barri. Això, indica Falcó, va marcar un abans i un després en la història de l’entitat: “Es va crear el que és la seva Bíblia, on apareixen les diferents lluites veïnals que hem protagonitzat durant els anys”. Dos exemples molt clars són la lluita del parc de l’Espanya Industrial, que va ser una realitat el 1985, i també la del Centre Cívic de les Cotxeres de Sants, inaugurat el 1984.
Per aconseguir-ho, però, el veïnat va haver de reivindicar-ho molt. Tal com afirma Falcó, en aquest espai, que anteriorment havia acollit les cotxeres del tramvia, es volia fer un museu del tramvia. El veïnat va impulsar una campanya en contra “molt forta”. “Necessitàvem equipaments i espais de reunió. Abans no en teníem”, apunta: “En aquest sentit, ara Barcelona és una meravella”.
Es preveu que la reforma duri dos anys
Si es torna als temps actuals, els veïns continuaran en els pròxims dos anys escrivint la història del Centre Social de Sants des d’un altre local, situat al número 5 de l’avinguda del Carrilet. Tal com detalla Reigada, s’hi han traslladat temporalment durant els dos anys que es preveu que duri la reforma. Reconeix que el local els dona “més espais” per fer més activitats i “més possibilitats”. Tot i això, espera poder tornar en el temps previst al local del carrer d’Olzinelles, que va veure com es gestava l’esperit de lluita d’un grup de veïns que volien millors condicions de vida. “Esperem que realment siguin dos anys”, diu.
