“És una pena que hagi de passar una cosa així perquè se’ns faci cas amb el tema de Collserola”. Aquestes paraules són de la Valeria Ortiz, presidenta de l’Associació de Veïns de Torre Baró. Les has pronunciat aquest dimecres al matí en una conversa amb el regidor del districte de Nou Barris, Xavier Marcé, després que l’incendi declarat la tarda abans a la zona veïna de Canyelles obligués a desallotjar una trentena de famílies i confinés dos barris sencers, Torre Baró i Ciutat Meridiana. Ortiz feia referència a les nombroses advertències que des de l’entitat han fet arribar en els darrers quatre anys a l’Ajuntament sobre la falta de manteniment en certs punts del parc i la gran quantitat de combustible en forma de restes vegetals que queda al medi natural cada cop que es fan podes. “Fa temps que alertem que hi ha arbres malalts i que les podes fan que augmenti el perill […] Si hi ha una associació de veïns o una plataforma que avisa del mal manteniment de la muntanya, preocupem-nos i fem-li cas perquè després passa això“, assegurava.
La presidenta veïnal agraïa a Marcé la resposta de l’administració, però insistia en la necessitat d’aprendre d’aquest succés per evitar que puguin repetir-se nous incendis encara més virulents. “Fa sis mesos que no trepitgem la nostra muntanya. Quan puguem fer-ho, veurem què trobem. Guardem-nos això i que serveixi per treballar en aquest sentit“, indicava, tot recordant les restriccions de mobilitat i accés al parc natural decretades pel brot de la pesta porcina africana. Aquesta preocupació manifestada per Ortiz no ve de nou. Veïns i entitats dels diferents barris de muntanya de Barcelona fa temps que alerten d’aquesta manca de manteniment en certs punts de la serra i de la necessitat d’invertir en gestió forestal per evitar els efectes devastadors que podria tenir un gran incendi. Una d’aquestes veus és la de Salva Ferran, veí del barri de Vallvidrera i membre l’associació Collserola Paisatge Viu, que agrupa ciutadans dels diferents municipis que conformen el parc natural. Aquest bomber jubilat va ser un dels impulsors dels plans d’autoprotecció de la zona el 1994, quan diversos incendis a Collserola i al Montseny van fer despertar la por entre els diferents nuclis urbans repartits per les més de 8.000 hectàrees de serra.
Gràcies a aquest full de ruta, es van començar a fer tasques preventives per reduir la massa forestal que podria actuar com a combustible. Els plans van ser tot un èxit i s’han anat renovant en coordinació amb els Bombers de Barcelona i l’Associació de Veïns de Vallvidrera. Ara bé, per a molts veïns de les zones de muntanya de la capital catalana, el despertar de consciència va arribar amb l’emissió per televisió de L’amenaça incandescent, un documental on s’alertava que, si es donaven les condicions idònies, tota la serra de Collserola podria cremar en només sis hores. L’escenari ideal per a la propagació d’aquest gran incendi es dona diversos dies de l’any i deixa completament exposada la vulnerabilitat especial que té la part barcelonina del parc per les condicions d’insolació, el tipus de vegetació i els diferents vents que l’afecten. S’ha vist precisament aquest agost, quan la zona forestal de la capital catalana ja ha patit dos focs importants: aquest darrer declarat a Nou Barris i el que va tenir lloc fa unes setmanes a la zona de Sant Pere Màrtir, al límit amb el municipi d’Esplugues de Llobregat.
Actuacions contra un abandonament de més de cinquanta anys
Des del 2021 i arran d’aquesta preocupació creixent, Collserola Paisatge Viu ha impulsat múltiples formacions a escoles i entitats de la zona i ha endurit la pressió a les administracions competents perquè inverteixin en aquesta gestió forestal. També s’ha tirat endavant amb diverses iniciatives per a la recuperació de les activitats agrícoles o de ramaderia, ja sigui a través de la introducció de ramats d’ovelles o de rucs o sota programes com Alimentem Collserola, que compta amb el suport del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Una de les mesures més importants que s’han pres al respecte en els darrers anys ha estat la definició de les zones que necessiten una gestió forestal prioritària tenint en compte el possible comportament del foc i les dificultats que poden tenir els efectius per accedir-hi en cas de necessitat. En concret, es van establir en coordinació amb els Bombers de Barcelona i de la mà de la Fundació Pau Costa una sèrie de punts estratègics on la realització de treballs de gestió forestal permetria trencar la dinàmica dels incendis, reduint la seva virulència i facilitant la resposta dels efectius davant el foc. Aquestes franges seccionaven les valls, creant zones de baixa combustibilitat separades entre si per entre cinquanta i cent metres d’amplada.
“No s’han fet totes, però sí les més importants, prioritzant els punts que tenien una càrrega més gran de combustible”, reconeix Ferran, que considera que s’ha fet molta feina al respecte, tot i que encara queda recorregut al davant. “L’abandonament de la muntanya és de més de cinquanta anys. No es pot revertir així com així, és una tasca a llarg termini“, afegeix. Malgrat els avenços, el bomber jubilat lamenta que enguany hagi baixat el ritme d’execució de les franges i també l’impuls de projectes de gestió forestal. “És un any nefast. És veritat que les restriccions per la pesta porcina han ajudat a baixar la pressió sobre el territori perquè hi accedeix menys gent, però també hi ha molta més massa combustible“, alerta. Un dels entorns especialment fràgils és el tram de serra que va des de la Vall d’Hebron fins al Besòs, on precisament ha tingut lloc aquest darrer foc. “Sempre és on hi ha més incendis pel tipus de material que trobem, que és molt combustible i per la pressió humana sobre el territori, que és molt forta”. Ferran creu que la solució per evitar nous episodis hauria de passar per recuperar petits ramats transhumants que puguin fer un manteniment continu de la zona. A l’espera d’una reacció per part de les administracions, el veí de Vallvidrera celebra que almenys hi hagi una sensibilitat més gran entre la ciutadania: “No s’està fent molt manteniment, però sí que ha canviat la lògica, tant la població com les administracions cada vegada són més conscients del valor que té Collserola”.
