Els enciams arriben just acabats de collir per a les amanides del menjador de l’escola Francesc Macià, en plena plaça Espanya. Són hortalisses que es cenyeixen a l’etiqueta quilòmetre zero, tan preuada i que identifica aliments cultivats a la vora. En aquest cas, s’han conreat al terrat del col·legi, que s’aboca a les Torres Venecianes i es troba a escassos metres de la cuina del centre. “Són molt tendres, ben macos, estan nets… I n’arriben de sobres”, elogia la cuinera de l’escola, que aprova la producció d’un hort pioner a Barcelona, cuidat per alumnes de sis a vuit anys i per persones amb discapacitat intel·lectual. Formen un equip d’agricultors únic a la ciutat.
L’Alexis se suma a la fila d’escolars que duen a la cuina les caixes plenes d’enciams, crescuts en un terrat que s’eleva per sobre del tràfec de vehicles i de gent que formiguejen a la plaça Espanya. “Surt un menjar molt bo. A l’hort també hi ha menta, alfàbrega, van sortir algunes maduixes…”, enumera el noi, que acudeix al centre de dia Tres Pins de la fundació Sant Pere Claver, a Montjuïc.
L’Alexis i altres nois atesos per la mateixa fundació van un cop per setmana a l’escola a regar, plantar i cultivar un hort que en diuen hidropònic, unes jardineres verticals que simplifiquen el conreu i fan les funcions de planter. Van començar a anar-hi just abans que la pandèmia esclatés i el confinament ho esguerrés tot. Després de no poder-se veure més que en vídeos mentre les restriccions els obligaven a tenir cura de l’hort per separat, infants i assistents del centre de dia han pogut treballar plegats els últims tres mesos. “Fem dos grups i ens repartim les tasques. Mentre uns reguen, altres planten llavors i uns altres recullen”, comenta el jove.
L’Ajuntament ha estès les plantacions al capdamunt de vuit edificis públics de Barcelona perquè persones amb discapacitat intel·lectual se n’encarreguin. La de l’escola Francesc Macià és l’única integrada en el programa L’hort al terrat que és dins d’una escola i permet que menors i gent atesa a centres assistencials estrenyin llaços treballant colze a colze un cop per setmana.
“Es trenquen moltes barreres i estigmes que, d’una altra manera, seria molt difícil d’aconseguir”, lloa Ferran Urgell, tècnic de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, que depèn del consistori. La idea de l’Ajuntament és reproduir els cultius a terrats de més centres educatius. “És com un spin-off o una derivada del projecte d’ocupar terrasses en desús d’edificis municipals. Sense abandonar l’original, l’objectiu és que el projecte creixi molt per la banda de les escoles i que se n’incorporin d’altres, perquè dona resultats molt bons i té avantatges molt interessants”, constata Urgell.
“Horts a les escoles n’hi ha un munt, però no amb aquest component”, subratlla el director del Francesc Macià, Jordi Luengo, que desgrana els beneficis que hi troba: “És útil de per si per ensenyar el cultiu dels aliments de forma real, però a més té valor amb qui ho fem. Es tracta que interioritzin valors i fer-ho de forma sistemàtica cada setmana no té preu”.
Espai de calma
Unes 170 persones amb discapacitat es fan càrrec de les plantacions escampades a dues terrasses de dependències públiques de Sants-Montjuïc, tres de l’Eixample, una de Gràcia i dues de Ciutat Vella. Urgell sosté que el projecte ha contribuït des que va néixer fa gairebé sis anys a millorar “de forma significativa” la qualitat de vida dels participants, a qui s’ha ensenyat com tenir cura dels cultius. Recalca que, a més, van arribar a convertir-se en una mena de “salvació” per a les entitats socials a l’hora de reprendre activitats que sortegessin l’amenaça de la pandèmia després dels mesos de confinament.
“No és gens secundari que es tracti d’espais de calma”, ressalta Urgell. “Es puja a un quart, un cinquè, un vuitè o a dalt de tot d’un edifici i, de cop i volta, es veu la ciutat d’una altra manera, sense la contaminació i el soroll de baix, amb una perspectiva diferent a la qual s’està acostumat i que permet descansar la vista”, afegeix.
A més, ha servit per donar ús a espais buits. “Hi ha milers de metres quadrats de terrats on no es fa res ni es visiten i hi vam veure una possibilitat”, explica el tècnic. L’escola Francesc Macià ha recuperat una terrassa habitualment tancada. “D’un espai sense una utilitat específica n’hem generat un de nou d’aprenentatge per a l’alumnat”, celebra el director.
A banda, els horts s’han revelat fèrtils. “La producció ha sigut molt alta, molt més del que esperàvem”, afirma Urgell. La collita està pensada per a l’autoconsum dels qui conreen i per a les entitats que els emparen, també per alimentar els 120 alumnes del menjador del Francesc Macià. Els excendents, però, han permès estendre-la també a menjadors socials i banc d’aliments pròxims als horts.
Les mateixes persones amb discapacitat que cullen les verdures les lliuren a organitzacions solidàries. “Era una opció que no esperàvem i que ve a tancar el cercle. Les entitats ho valoren molt, perquè ens remarquen que és menjar fresc que no els abunda i és de molt bona qualitat. Suposa una dignificació per als receptors finals dels menjadors socials”, fa notar Urgell.
Dedicar temps a l’hort també estimula que els participants es familiaritizin amb una possible sortida professional. L’Alexis aprèn jardineria per trobar feina i sent que li resulta útil compartir una estona amb els escolars. “M’hi trobo a gust i amb els nens es treballa bé. Hi ha altres feines, però m’agradaria fer de jardiner. És un ofici honrat com qualsevol altre”, pensa.
