En Francesco Pergolesi fa temps que es dedica a immortalitzar herois. Els protagonistes de les fotografies d’aquest retratista i artista visual venecià nascut el 1975 no porten capa ni acostumen a fer-se un lloc als diaris. Són personatges anònims que aixequen cada dia la persiana del seu negoci o que es dediquen a un ofici de tota la vida, d’aquells que semblen condemnats a desaparèixer més d’hora que tard. En definitiva, persones capaces de mantenir les botigues i locals vius, preservant la singularitat de cada indret en un context de gentrificació accelerada com l’actual. El seu projecte ha recorregut al llarg dels anys diferents ciutats de la mà de la Unió Europea (UE), però fins a l’any passat no havia pogut aterrar en profunditat a Barcelona. Ho va poder fer gràcies a l’ajuda de la seva amiga i arquitecta Elisa Olivé i de l’Àngels Gómez, investigadora del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC).
Aquest binomi va elaborar unes fitxes amb possibles candidats que complien els requisits per poder passar per la càmera de Pergolesi. “Es tractava de trobar allò que encara és una mica diferent entre unes ciutats que cada cop s’assemblen més les unes de les altres. Ell li diu herois i són botigues i serveis que són propis dels llocs“, explica Gómez en una conversa amb el TOT Barcelona. Així va ser com el fotògraf va arribar a la capital catalana, on s’hi va estar uns tres mesos retratant diferents comerços i racons del Poble-sec, el barri on resideixen tant la investigadora del CERHISEC com l’arquitecta i on es troben tots els indrets fotografiats. La iniciativa s’havia de quedar en les instantànies, que formen part del projecte europeu de l’italià, però l’atzar va fer que l’activitat coincidís amb una crida per part de l’Ajuntament de Barcelona, que buscava propostes per incloure en el calendari de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura, que se celebra durant tot el 2026.
“Vam pensar que podíem reconvertir aquestes fotos i presentar-les com una cosa significativa del Poble-sec, amb una mostra de tot allò que tenim al barri i que molta gent desconeix”, assenyala Gómez. El resultat és Mirades del Poble-sec, una exposició que a través d’una vintena d’aquestes fotografies repassa negocis i personatges singulars d’aquesta zona de la ciutat i que podem trobar des del 4 de juny al 25 del mateix mes al Centre Cultural Albareda (carrer d’Albareda, número 22). Les instantànies van acompanyades d’un text breu que explica el context de cadascuna i del seu protagonista en termes arquitectònics, urbanístics i històrics. La majoria de les imatges mostren la façana principal del comerç des de l’exterior, tot i que també n’hi ha diverses que van ser capturades en espais interiors.
Comerços desapareguts, negocis centenaris, artistes de renom i joies desconegudes
Entre els diferents protagonistes, tenim el desaparegut Bar Prada, un establiment de tota la vida que mantenia l’essència dels seus orígens -tant pel que fa a la seva carta de tapes com en l’estètica del local- i va abaixar la persiana recentment al número 18 del carrer de Salvà. També apareix la Bodega Vidal, un altre històric que fa poc ha tornat a obrir al final del carrer Nou de la Rambla de la mà dels responsables del reputat Bar Bodega Gol de Sant Antoni, i la gairebé centenària Merceria Sara, que resisteix al número 27 del carrer d’en Fontrodona.
Amb nom i cognom, trobem retratats personatges com en David Espinosa, artista instal·lat al Poble-sec especialitzat en teatre minimalista i en joc d’ombres que es va guanyar un prestigi internacional arran de l’esclat de la pandèmia del coronavirus gràcies a les xarxes, o en Gustavo Adolfo Tarí, dissenyador de vestuari conegut arreu del món per haver ideat els looks d’artistes del calibre de Shakira o Rosalia i que té el seu taller al 67 del carrer del Poeta Cabanyes. Ara bé, també hi ha retratat el vestíbul d’una petita joia arquitectònica com la Casa Jaume Vidal, edifici d’estil eclèctic construït el 1885 per l’arquitecte Antoni Rovira Rabassa i que destaca per la seva portalada de grans dimensions ubicada al número 30 del carrer de Salvà. A la fotografia, al bell mig de les dues escales que connecten l’entrada amb els pisos, apareixen Gómez i Olivé, en un homenatge del fotògraf al binomi responsable del seu aterratge a la capital catalana i, en concret, al Poble-sec.
Xerrada sobre l’origen del barri i ruta pel primer eixample
La inauguració de la mostra tindrà lloc el pròxim 4 de juny al mateix Centre Cultural Albareda i estarà amenitzada per un concert de Soundreamers, un cor del Poble-sec que interpretarà diverses cançons dedicades al barri i a la ciutat. En paral·lel, el 17 de juny tindrà lloc la xerrada El naixement urbanístic del Poble-sec, un repàs sobre l’evolució del Poble-sec i de les seves quatre barriades, l’origen d’alguns dels noms d’aquesta zona i un acte on es presentarà una nova teoria sobre d’on prové el nom del barri. La programació en el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura la completa l’itinerari L’Eixample de Santa Madrona, el primer eixample de Barcelona, una ruta a càrrec de la mateixa investigadora del CERHISEC que recorrerà els diferents carrers que el conformen, esbrinant alguns dels personatges que hi ha darrere de les primeres construccions, els vestigis supervivents i aprenent sobre els gustos i els interessos predominants de la societat barcelonina a finals del segle XIX.
