La justícia dona una cleca a la Guàrdia Urbana de Barcelona. El motiu és que no va deixar que una persona que aspira a formar part del cos s’expressés en castellà durant una entrevista que formava part del procés de selecció del personal. Els fets es remunten al 2020, quan es van dur a terme un procés de promoció interna per cobrir una cinquantena de places de sergent d’aquest cos policial.
Segons la sentència, a la qual ha tingut accés l’Agència Catalana de Notícies (ACN), l’agent sosté que va sol·licitar expressar-se en llengua castellana a la quarta fase del procés – l’entrevista – i que se li va denegar la petició. Per aquest motiu la va acabar fent en català, tot i reconèixer que no “s’expressa igual de bé” que en la seva llengua materna, el castellà.
La jutgessa atorga veracitat a la versió de l’agent, apuntant que el nivell competencial s’ha de manifestar a través d’una entrevista, la persona s’ha de poder expressar en la llengua que esculli, per poder “posar de manifest les competències que es valoren en la mateixa”. També posa sobre la taula el fet que en un informe consta que l’entrevista es fa en català, però que les preguntes es poden respondre en català o castellà.
Per tot plegat la justícia obliga l’Ajuntament de Barcelona a deixar sense efecte el resultat de la prova i reprendre el procés del candidat en la fase de l’entrevista, per tal que la pugui repetir en la llengua cooficial que “esculli lliurement” per poder contestar de nou a les preguntes que li plantegi el tribunal. D’altra banda, també obliga el consistori a pagar el cost d’aquest procediment.
El PP celebra la decisió
El grup municipal del PP a Barcelona ha celebrat que la sentència “protegeixi els drets lingüístics” de l’agent, que ara tindrà “el dret” a repetir la prova en qüestió per aspirar a ser sergent. També ha titllat el fet “d’indignant” i ha criticat el “menyspreu” de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el PSC per “haver-ho permès”.
“És intolerable que un agent no pugui respondre en la llengua oficial d’Espanya”, ha detallat el seu president Josep Bou. “És un exemple més del sectarisme de l’alcaldessa”. “Amb aquesta discriminació no busca l’excel·lència en els processos de selecció”, ha afegit. El cas suposa una nova “derrota judicial” pel consistori segons els populars, que asseguren que volen “els millors” per garantir la seguretat, independentment de la seva llengua materna, diuen.
2 
1 