Desenes de persones sense llar dormiran a partir d’aquest dimecres sota el mateix sostre. El del pavelló número 7 de la Fira de Barcelona. Ho faran en unes estores col·locades a sobre d’unes lliteres, amb mantes i sacs de dormir. Si l’espai s’omple, arribaran a ser 225 sensellar en una nau de 6.000 metres quadrats. El govern d’Ada Colau ha presentat la iniciativa com el fruit de “setmanes de treball” perquè “totes les persones que no ho podien fer fins ara puguin tenir el seu confinament en condicions de dignitat”. Així ho ha expressat la regidora de Salut, Gemma Tarafa, aquest migdia. Treballadors que tracten amb les persones que viuen al carrer diàriament, però, posen en dubte que l’espai sigui l’idoni en un moment en què es demana evitar aglomeracions. A més, lamenten que no se n’hagin buscat alternatives, com la de grups reduïts de persones sense llar que poguessin instal·lar-se en edificis que han quedat buits a la ciutat.
Les principals preocupacions d’aquests treballadors socials són dues. D’una banda, pateixen pel risc que es propagui el contagiós virus Covid-19 entre un col·lectiu amb un alt percentatge de persones amb la salut afeblida. Segons l’últim cens de la Fundació Arrels, el 46% de les persones sensellar explicaven tenir problemes de salut física i tres de cada deu asseguraven que pateixen malalties cròniques.
També adverteixen de l’alta probabilitat que sorgeixin problemes de convivència que facin l’espai ingovernable. “Són persones acostumades a viure soles i amb uns referents socials que, en gran part, han desaparegut els últims dies. La càrrega personal que duen després d’anys vivint al carrer és important. Allò pot convertir-se en un polvorí“, apunta un treballador del Servei d’Intervenció Social (SIS) del mateix Ajuntament, l’equip que fa el seguiment de les persones sense sostre a Barcelona.
El director d’Arrels, Ferran Busquets, es mou en la mateixa línia. A més de destacar els “riscos sanitaris” també esmenta “els de convivència”. “Si en un alberg amb 50 persones la situació ja és dura, imagineu què pot passar allà amb el pas dels dies”, comenta. Tem que l’estat d’alarma s’allargui més del que fins ara s’ha previst i que apareguin conseqüències que marginin alguns usuaris. “Hi haurà una mena de selecció natural i es quedarà la gent amb qui sigui més fàcil conviure”, preveu. Els responsables de la Creu Roja involucrats en el projecte, en la presentació oficial que s’ha fet avui, han anunciat que la voluntat és fer “activitats” per afavorir que sigui més “agradable” el període de confinament entre els usuaris que acullin. També hi haurà un indret on fer tractament sanitari –al marge dels casos de coronavirus i altres situacions més greus.
Al pavelló hi ha dutxes, banys portàtils, cuina i menjador / Ajuntament
La petició d’espais més petits i repartits, sense resposta
Busquets que, en comptes d’un gran pavelló que donin sostre a molts sensellar, reclama espais d’emergència amb un nombre reduït de places repartits i que estiguessin repartits per diferents barris de la ciutat. “Hi ha poliesportius, hi ha escoles, hi ha casals que estan en desús pel confinament i que permetrien conèixer i acompanyar de més a prop les persones que estan al carrer”, matisa.
Aquest diari ha preguntat per aquesta possibilitat a la regidora Gemma Tarafa i la resposta s’ha limitat a contemplar que “en base a com vagi evolucionant la situació els propers dies i setmanes” es mirarà “d’ampliar diferents espais”. No s’ha concretat, per tant, si es plantegen utilitzar aquests equipaments que han quedat deserts de manera circumstancial. La responsable de Salut, així i tot, ha recordat que, a més de les 225 places inaugurades avui, hi ha altres equipaments que el govern d’Ada Colau ha disposat d’urgència en els darrers dies i que tenen un aforament més limitat. Es referia a l’Espai Pere Calafell, que cobreix 58 places més, el Dispositiu Dos de Maig, que dona cobertura a 72 dones sense llar, i un equipament que es gestionarà des de Sant Joan de Déu Serveis Socials que acollirà un màxim de 30 persones sense casa que quedin infectats per Covid-19.
Per Busquets, però, “aquests haurien de ser els casos que representessin la majoria d’equipaments i no una minoria”. La línia de l’administració, però, va a la inversa dels seus desitjos. De fet, la mateixa Tarafa ha explicat avui mateix que la setmana vinent es planeja obrir un altre pavelló per ubicar-hi 225 persones sense llar més. Amb tot, el director d’Arrels reconeix que “és un pas endavant” perquè “és millor això que res”.
De les multes als comentaris perquè marxin del carrer
La situació de les persones que viuen al carrer ha estat especialment cruenta les últimes setmanes. A les dures condicions habituals, en aquesta transició d’hivern a la primavera plujosa, s’hi ha sumat el tancament de negocis que els donaven un cop de mà o el comportament d’alguns veïns que els esbronquen per ocupar la via pública en temps de confinament. No poden anar enlloc, no tenen casa on confinar-se. Tanmateix, alguns agents de la Guàrdia Urbana els han arribat a denunciar. Hi hauria una desena de casos així, expliquen des d’Arrels. “I un és d’aquesta mateixa setmana”, puntualitza Busquets. Tanmateix, des de l’Ajuntament s’ha garantit que no hi ha cap ordre de multar els sensellar i s’ha anunciat que es treballarà perquè no torni a passar. L’entitat també té un canal de comunicació amb la policia per evitar que aquestes denúncies acabin prosperant.
Però ara s’ha obert un nou front per a les persones sense llar. El gran anunci polític –i l’atenció mediàtica– sobre el recurs del pavelló ha provocat que es percebi l’opció d’anar-hi com a una obligació. Segons Busquets, ja els han arribat casos de veïns o agents que haurien cridat “vés-te’n a la Fira” a les persones que viuen al carrer. “Ens preocupa que creixi aquest prejudici”, reconeix el màxim responsable d’Arrels.
Els motius per amoïnar-se, a més, són reals. “Hem fet un primer tampteig amb usuaris que tractem i molts ens han dit que no pensen anar-hi, perquè s’imaginen allò com un macroalberg i saben que és l’últim que necessiten”, expliquen fonts de l’equip municipal d’acompanyament a sensesostre. “També sabem que altres hi aniran per por, perquè se’ls està pressionat i no saben què els pot passar”, afegeixen. Des d’Arrels s’arriba a la mateixa conclusió. Molts usuaris ja els han anunciat que no tenen intenció de trepitjar la Fira. Un dels motius per no fer-ho, segons exposa Busquets, és el sotrac que suposa canviar radicalment de lloc on es dorm “només per uns dies”. Quan l’estat d’alarma desaparegui, hauran de tornar a començar. “A vegades és pitjor el fet de tornar al carrer que no estar-s’hi uns dies”, clou el director de l’entitat d’assistència a persones sense llar.
