El govern de Colau va descartar comprar la Casa Orsola per sis milions d’euros. Així consta en una documentació municipal a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona. Segons ha pogut comprovar aquest mitjà, la data en què el consistori barceloní, llavors governat per Barcelona en Comú i PSC, va dir que no li interessava aquesta finca va ser el 20 de setembre del 2021, fa uns tres anys i mig. La Generalitat, llavors presidida per Pere Aragonès (ERC), tampoc va actuar, tot i tenir l’expedient sobre la taula, segons els Comuns.
Aquest divendres, un miler de persones van impedir el desnonament del primer llogater de la Casa Orsola, que està situada als carrers de Calàbria 135-137 i a Consell de Cent, 122, i la comitiva judicial va ordenar suspendre el llançament i deixar-lo fins a la matinada del dimarts vinent. Es tracta d’en Josep Torrent, el primer dels inquilins que va haver de respondre davant la justícia després que el seu contracte de lloguer vencés el 30 d’abril del 2022. Després de dos intents suspesos i un periple judicial de gairebé dos anys, l’Audiència de Barcelona va ordenar finalment el desnonament del pis on aquest professor d’institut de 49 anys ha viscut durant més de dues dècades.
S’havien d’invertir 519.000 euros en rehabilitacions
El 7 de juny del 2021, va ser quan es va oferir la Casa Orsola a l’Ajuntament. El 22 de juny, el consistori va respondre que tenia interès a fer una inspecció de la finca i aquesta va tenir lloc el 28 de juny. Segons consta en la fitxa municipal, l’edifici té 27 habitatges, dels quals en aquell moment n’havia ocupats una desena, i cinc locals. Als sis milions que costava la compra, calia afegir altres 519.000 euros mínims per fer una rehabilitació, la qual cosa situava la possible adquisició per part de l’Ajuntament per sobre dels 6,5 milions. Amb 2.758 m² de superfície total construïda, el preu màxim de compra se situava una mica per sobre dels 9,5 milions d’euros.
Avui al #Ple #Ajuntament hem explicat les xifres 👇 q demostren q no adquirir la #Orsola va ser una mala decisió, força incomprensible, per part del govern Colau-Collboni. I hem demanat per enèssima vegada criteris clars x prioritzar bé la compra d’#habitatge a #Barcelona #TiR. https://t.co/t6Lvf0atvE pic.twitter.com/BsUGOr0pad
— Eva Baró Ramos 🎗 #Barcelona (@evabaror) January 31, 2025
La regidora d’ERC Eva Baró va explicar tota aquesta cronologia el divendres al plenari i després la va publicar a la xarxa X. Baró es pregunta per què l’Ajuntament no va comprar la finca per sis milions, quan la xifra màxima que s’havia autofixat el govern municipal per immobles d’aquest estil era de nou milions. “Amb la rehabilitació, la Casa Orsola estava uns tres milions per sota del màxim que l’Ajuntament havia decidit que podia invertir. Era una bona adquisició per l’Ajuntament. Què va passar? Creiem que no existien criteris clars, suficients o adequats. Era una operació clarament més avantatjosa que altres que va fer el govern Colau-Collboni”.
En resposta en el plenari a un prec d’ERC sobre que s’estableixin uns criteris clars i una bossa de diners anuals per a les compres que es realitzin mitjançant el mecanisme de tanteig i retracte a Barcelona, per tal d’evitar casos com el de la Casa Orsola, Jaume Collboni va carregar contra els Comuns per no haver comprat la Casa Orsola. “Per què no es va comprar? Ho ha de respondre la senyora Janet Sanz“, va dir l’alcalde. L’any 2021, Sanz era la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i l’àrea d’Habitatge municipal depenia de Barcelona en Comú, però Collboni era el primer tinent d’alcaldia i màxim responsable de l’àrea econòmica.
“Vàrem aturar centenars de Cases Orsoles”
En un comunicat, el 31 de gener, els Comuns recordaven que mentre van governar la ciutat van comprar 51 edificis mitjançant el dret de tempteig i retracte. Es van adquirir més de 200 habitatges l’any. “Vàrem aturar centenars de Cases Orsoles, 1.600 pisos salvats gràcies al tanteig i retracte”, va dir Sanz en el plenari. “Els recursos, malgrat ser limitats, es van utilitzar per evitar moltes situacions com la que està patint la Casa Orsola, però no eren suficients per arribar a tots els edificis afectats”, sostenen els Comuns.
L’any 2021, el govern de Colau només va poder comprar cinc edificis a l’Eixample, sempre prioritzant la situació d’emergència i vulnerabilitat dels inquilins. Es van comprar els immobles a Balmes (23 habitatges), Floridablanca (18), Calàbria (14), Diputació (32) i Compte Borrell (12). Fonts dels Comuns asseguren que es va esgotar el pressupost del dret de tempteig i retracte d’aquell any, prioritzant contractes que acabaven abans que els de Casa Orsola. Amb una inversió de 52 milions, l’Eixample va concentrar un quart del total de compres per tanteig i retracte, amb 180 habitatges, detalla Barcelona en Comú.
La Generalitat tampoc va comprar la Casa Orsola
En el cas concret de la Casa Orsola, sempre segons la versió donada pels Comuns aquest divendres, “el govern municipal va reclamar a la Generalitat, que també té competències per exercir el tanteig i retracte i força més recursos, que intervingués en la Casa Orsola, però només es va rebre el silenci per resposta”. Segons els Comuns, l’expedient de Casa Orsola va estar també sobre la taula de la Generalitat, presidida per ERC, i aquesta administració tampoc va adquirir la finca.
El Govern català, a diferència de l’Ajuntament, té més competències i podia haver comprat la Casa Orsola sense necessitat d’esperar al fet que hi hagués una oferta d’un privat, com ha de fer el consistori per exercir el dret de tempteig i retracte, afirmen des de Barcelona en Comú. De fet, ara mateix, si la Generalitat volgués comprar l’edifici ho podria fer. Els Comuns insisteixen en el fet que el govern de Colau va esgotar el pressupost de tempteig i retracte i la Generalitat, amb més pressupost, mai ha comprat una finca a Barcelona exercint el dret de tempteig i retracte. L’any passat, el Govern català va adquirir quatre de les cinc finques que l’Hospital Clínic havia subhastat.
La compra d’edificis ha caigut un 85% amb Collboni
D’altra banda, els Comuns asseguren que amb Collboni d’alcalde, el ritme de compra d’edificis per part de l’Ajuntament s’ha reduït considerablement, “en un 85% fins a només una trentena de pisos anuals”, concreten. I en el districte de l’Eixample, des del juny del 2023, quan Collboni va ser investit alcalde, no s’ha comprat cap finca, afirmen des de Barcelona en Comú. Un dels immobles comprat pel govern municipal és l’edifici del carrer de les Navas de Tolosa, 339, el cinquè dels edificis subhastat per l’Hospital Clínic.
