L’envelliment és un dels reptes de les societats avançades. I a Barcelona, també un problema. L’any 2030 gairebé una de cada quatre persones que viuen a la ciutat tindrà més de 65 anys. Aquest és el panorama amb què treballen les institucions, que intenten preveure quins recursos seran necessaris en un futur per donar cobertura a la gent gran que no pot permetre’s el privilegi d’envellir a casa seva. En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya topen sobre de qui és la responsabilitat. Des del consistori barceloní acusen el Govern -qui té les competències- de no haver fet els deures i de deixar Barcelona sense gran part de les residències que necessita.
Tot plegat, mentre la llista d’espera continua augmentat. Segons dades del Consorci de Serveis Socials de Barcelona (integrat en un 60% per la Generalitat i un 40% per l’Ajuntament), actualment hi ha 7.276 persones que han sol·licitat una plaça de residència pública. D’aquestes, 5.621 (un 77%) encara no en tenen. Fonts municipals lamenten enèrgicament aquestes xifres i encara més que “des del 2020 s’hagin incrementat un 7,6% les persones que esperen un equipament”. La Generalitat de Catalunya, per la seva banda, afegeix un matís a l’hora de fer el càlcul: en aquest cas, comptabilitza les persones que no estan ingressades en cap centre i que no han renunciat mai a una plaça pública. Tanmateix, en aquest cas segueix havent 2.690 persones sense residència.
Falten la meitat de residències pactades
Segons diuen les dades municipals, actualment hi ha 270 residències a la ciutat, menys de les que hi hauria d’haver, perquè l’any 2005 la Generalitat va signar un pacte amb l’Ajuntament per incrementar el nombre de residències. Amb l’acord, el consistori es comprometia a cedir-li diferents terrenys municipals durant 50 anys, i el Govern català s’encarregava de construir i posar en marxa 10 equipaments nous. L’Ajuntament denuncia, però, que només s’han construït 4 residències i que hi ha una cinquena situada al barri de les Corts que està en camí.
El balanç és clar. En 17 anys, només s’han construït -o estan en procés de fer-ho- 5 de les 10 residències promeses. La meitat. Fonts municipals asseguren a aquest diari que des de l’Ajuntament han demanat a l’administració central “un pla de xoc real per la ciutat de Barcelona que impliqui de forma urgent un pla per eixugar les llistes d’espera”. Una reivindicació que ve de lluny. L’any 2018, la llavors tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ja criticava el dèficit. En aquest sentit, assegurava que la manca de residències no era una qüestió de manca de solars disponibles. “Hi ha alguns solars pendents d’execució i s’han donat alternatives als que havien estat rebutjats”, detallava llavors.
La diagnosi de fa quatre anys no difereix gaire de l’actual. El 2018, ja s’havien construït quatre equipaments a Bon Pastor, Molí-Via Favència, Alchemika i el Mercat del Guinardí. Així les coses, l’Ajuntament manté que s’ha avançat molt poc. “A hores d’ara l’únic compromís de la Generalitat és la nova residència pública de Les Corts, un equipament de només 90 places i que no estarà en funcionament fins d’aquí a uns anys, la qual cosa l’Ajuntament considera molt insuficient”, diuen des del consistori.
Més enllà de números, quins problemes ha generat el fet de tenir una oferta de residències tan baixa? L’administració local considera que tot plegat augmenta certes desigualtats que es fan més evidents en aquestes circumstàncies. “Les persones que tenen reconegut l’accés a una plaça residencial son persones grans dependents, per la qual cosa suposa que es requereixen cures molt intenses i diàries i que son les famílies i especialment les dones qui estan assumint la gran majoria d’aquesta tasca”, recorden des de l’executiu municipal.
“Esperem poder explicar coses aviat”
Fonts del Departament de Drets Socials de la Generalitat no precisen en quin estat estan les residències que falten. Així mateíx, s’absté de valorar l’acord signat el 2005. Mantenen, això sí, que la inversió a la nova residència de les Corts, situada al carrer de Benavent, serà d’11,6 milions d’euros -provinents dels fons Next Generation- i que l’equipament tindrà 1,771 metres quadrats. Està previst, tal com imaginen des del consistori, que les obres es puguin iniciar el darrer trimestre de 2024 i que el centre sigui una realitat el segon semestre del 2026.
Preguntat sobre el manteniment del Pla d’Equipament Residencials signat el 2005, el departament de Drets Socials no concreta: “Estem treballant en la planificació de serveis i esperem poder explicar coses aviat”.
