Era l’any 1923 i una nit de festa major ho va canviar tot. En Joan Baptista Franquesa Ferrà era jove, una jove de l’Eixample que havia adquirit una farmàcia al carrer de Girona, però que els cants de sirena andreuencs el van dur a travessar la frontera. Franquesa, llavors amb la vida pel davant, acudeix a la Festa Major de Sant Andreu i a l’Envelat coneix la Rosa Grau, una jove amb qui acabarà casant-se poc després. Així comença el llegat dels Franquesa a Sant Andreu. Una nissaga de farmacèutics que han deixat empremta a tocar de la plaça del Comerç, la mateixa plaça on el divendres 29 de setembre es va celebrar el centenari Farmàcia Franquesa.
No hi va faltar ningú: el president de la Fundació Barcelona Comerç i cap de l’Eix Comercial de Sant Andreu, Pròsper Puig, la regidora del districte, Marta Villanueva, i la doctora -i antiga professora dels propietaris actuals–, Anna Maria Carmona. “Va ser molt emocionant, veure clients de tota la vida i sentir l’escalfor del barri i de companys de professió”, comentava dies més tard al TOT Barcelona en Jordi Franquesa, que ara regenta la farmàcia amb el seu germà i el seu nebot. A l’aniversari, tampoc hi van fallar les farmàcies veïnes, també centenàries, Guinart i Clapés. I és que la comunió entre totes elles “sempre ha sigut molt bona”, explica en Jordi.
En 19 anys celebraran el 200è aniversari
“Jo els feia la mateixa broma: ‘Sabeu que ara veniu al centenari, però que en 19 anys estarem celebrant que en fem 200′”, explica en Jordi al TOT. Aquesta és una de les gràcies d’aquest establiment emblemàtic, que ara fa cent anys que està a Sant Andreu, però aviat en farà 200 que existeix. Una anotació de l’avi Joan, el mateix que va enamorar-se d’una andreuenca a la Festa Major, diu que “la farmàcia Franquesa és fundada el 9 de novembre de 1824”. “No és cap document oficial, però algú li ho devia dir a ell i en va prendre nota amb la seva ploma estilogràfica”, diuen des de la família, que concreten que “la constància escrita més antiga és un testament amb data d’11 de març de 1865”.
Abans de l’avi Joan va haver-hi fins a sis propietaris més, cap d’ells de la família. Quan el negoci encara estava a l’Eixample, un tal Jaume Abreu va apujar la persiana del 1842 al 1865. Els actuals propietaris especulen que Abreu no tenia descendència i que va cedir el negoci al marit de la seva neboda, el qual es creu que era farmacèutic. A partir de 1865 va arribar el torn d’Ignasi Roviralta (fins al 1887), Narcís Rovira (1887-1900), Melcior Soca (1900-1905), Joan Mas (1905-1906) i Lluís Gifré (1906-1923). I llavors, ja amb Joan Baptista Franquesa al capdavant del negoci va arribar el trasllat a la Masia Can Cua, un edifici cèntric de Sant Andreu en mal estat. Amb els anys, veient el perill, els veïns d’escala van acordar enderrocar-lo i fer una construcció més segura. Construcció, per cert, on encara hi són ara.
L’èxit de mantenir un patrimoni físic i històric
Des que està a Sant Andreu, la farmàcia ha acollit quatre generacions i sis farmacèutics amb el cognom Franquesa. No és l’únic que hi queda, ja que la família ha sabut mantenir l’essència del negoci antic, amb mobles únics, de fusta de Melis, dels quals no se sap ben bé quin és l’origen. “Deuen ser de principis del segle XX”, especulen al barri. En part per aquest aspecte espectacular, la farmàcia ha estat declarada ‘Establiment emblemàtic’ per l’Ajuntament de Barcelona.
Acompanyant els mobles, els clients també s’han acostumat a admirar l’armari amb flascons de vidre que hi ha rere el taulell, els albarels –uns pots de ceràmica del segle XIX– o la joia de la corona, la caixa registradora National. “L’antic propietari de la farmàcia no entenia per què l’avi no li demanava quedar-se amb la caixa registradora que hi havia al local de Sant Andreu. Quan es va portar la que tenia al seu establiment de l’Eixample, que és molt glamurosa, tothom ho va entendre”, comenta anys més tard en Jordi, que reconeix haver tingut ofertes per vendre-la, però que sempre s’hi han negat.
El patrimoni de la Farmàcia Franquesa no és només físic, sinó també històric. La nit del 25 de gener de 1939, l’àvia dels propietaris actuals va ordenar el tancament de la farmàcia una hora abans del compte perquè havia sentit un tiroteig. L’endemà, recorda la família, van trobar l’impacte d’una bala “al lloc on habitualment seia l’àvia”. Hores més tard de l’assalt van veure els vidres trencats i la fusta del moble proper al carrer Gran de Sant Andreu foradada. Encara avui, si un mira amb deteniment, en un lateral de l’aparador que dona al carrer es pot veure l’impacte que va deixar la Guerra Civil a l’emblemàtic negoci. La família no l’ha volgut esborrar.
El següent repte, seguir potenciant el laboratori
En Jordi celebra amb orgull el centenari. També l’estima que la gent de Sant Andreu té pel seu negoci. Però per damunt d’aquestes dues coses, parla amb orgull del laboratori, un dels segells que deixarà la seva generació. “Quan vaig entrar vaig crear una fragància pròpia”, recorda el farmacèutic, que ara elabora més de 7 quilos de cremes anuals. Li va costar convèncer la seva família, això sí, que l’únic que li va demanar és que no costés massa diners. La farmàcia elabora diferents lots amb productes naturals amb l’objectiu de mitigar algunes patologies, com ara la psoriasi, la dermatitis o la pell atòpica.
L’objectiu ara és seguir el camí que van començar els dos germans fa 25 anys. De fet, tot i que ja estan esperançats amb el 200è, en Jordi reconeix que el repte més important és aconseguir, “com més aviat millor”, crear una crema per als nens que tenen problemes de pell de papallona, una malaltia molt molesta que genera butllofes a les zones de més fricció, com ara les mans i els peus. “Ser farmacèutic és molt esclau, i no estaríem aquí si només fos per fer 200 anys com a farmàcia. El que més omple és quan venen els clients a demanar-te una crema que els ha funcionat”, diu en Jordi per explicar el perquè de la seva ‘obsessió’. “Fer 19 anys més sense avançar no tindria sentit”. Una frase que resumeix bé l’esperit dels Franquesa.
