Francesc Moragas va ser un pioner, un humanista i un home d’acció que, entre molts altres projectes, va fundar la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis i l’Obra Social que ha acompanyat l’entitat bancària des del primer dia. Aquest any se celebra el 150 aniversari del seu naixement i encara avui se’l recorda per la seva discreció. Era un banquer, un home important, i no ho semblava, deien d’ell.
“La figura de Francesc Moragas ha estat cabdal, tant per a ”la Caixa” com per al país. Va ser un home d’acció, però també, i sobretot, un home de reflexió, de fortes conviccions. Es movia sense fer soroll i amb prudència, però era atrevit en els projectes i en el saber fer, ja que les seves idees es plasmaven en fets concrets», explica president de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Isidre Fainé.
Inauguració d’una oficina a Viella el 1927 / Fundació Bancària “la Caixa”
El naixement de “la Caixa”
Moragas era advocat, fill d’una família de notaris i lletrats, format en assegurances i previsió, sempre va tenir com a objectiu entendre i millorar el món. El 1902, una vaga general per demanar millores laborals va acabar amb morts i ferits entre els obrers que protestaven i una part de l’empresariat català, amb ell al capdavant, va fer una crida pública per recaptar diners per a les famílies. El que va sobrar es va destinar a crear, el 1904, una caixa de pensions.
La resposta de les classes populars a l’aparició de “la Caixa” va ser molt positiva i en pocs anys ja administrava la meitat de l’estalvi dels catalans. En vida de Moragas, que va morir el 1935, l’entitat tenia un centenar d’oficines a Catalunya, Balears, Madrid i Andorra. La seva quota de mercat va arribar al 60% a Catalunya i el 25% al conjunt de l’estat espanyol.
Moragas i Macià inauguren els Dispensaris Blancs el 1932 / Fundació Bancària “la Caixa”
Filàntrop i emprenedor
Segons Josep Pla, Moragas “era un dels homes més importants del país, i no ho semblava”. Pla també explicava que els seus empleats eren “com les ninetes dels seus ulls”. El seu nebot, Arístides Vallès, el va definir com un home “molt decidit i ràpid en l’acció”, que tenia poder de convicció, serenitat i energia. “No es pot ser emprenedor si no s’és optimista i es té fe en allò en què un creu que es pot fer realitat. Moragas, amb un gest de complicitat, deia: ‘L’impossible només és una mica més difícil que les coses difícils’”, destaca Isidre Fainé.
El 1918 va posar en marxa l’Obra Social, un gran projecte de promoció social dirigit a dignificar les persones grans i les més necessitades. Fins a Moragas només hi va haver caritat, i amb ell es va iniciar un concepte més modern i filantròpic. Segons les seves pròpies paraules, “la caritat és una virtut santa i excel·lent, però des del punt de vista social els seus resultats són incomplets. Defensem la caritat, però no oblidem la previsió”.
Moragas va morir als 66 anys, el 27 de març de 1935, en una habitació de la Clínica de Cirurgia de l’Institut de Santa Madrona, que ell mateix havia inaugurat. Els diaris es van omplir de necrològiques i semblances de la seva persona: “Un home senzill, modest i treballador incansable”, “Es va saber guanyar l’afecte i el respecte de tothom”.
