El metro de Barcelona no es podrà endollar a Barcelona Energia, la comercialitzadora pública que ha impulsat el govern municipal d’Ada Colau. El suburbà treu a licitació cada any el contracte de proveïment d’electricitat, juntament amb sis transports públics més d’altres ciutats de l’Estat. L’adjudicació simultània atreu ofertes a la baixa de les grans multinacionals del sector energètic, que ofereixen preus molt competitius. Tan avantatjosos, que resulta inassumible traspassar el major contracte elèctric de l’àrea metropolitana de Barcelona a la nova empresa pública.
L’última licitació es va treure a concurs el 2017 per a proveir durant tot l’any 2018 als metros de Barcelona, Bilbao i Màlaga, als Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, a la xarxa ferroviària basca i als tramvies de Múrcia i Saragossa. L’oferta guanyadora va ser la de Naturgy, que amb un import de 33,5 milions d’euros pel conjunt de ciutats es va imposar a la tradicional adjudicatària, que era Endesa. “El contracte del Metro de Barcelona s’ha prorrogat el 2019, per un import similar al de 2018”, detallen fonts de Naturgy.
“La decisió de prorrogar el contracte actual s’ha pres tenint en compte l’escenari d’augment continuat de preus del mercat elèctric des de principis del 2016 i que ja es va preveure la possibilitat de pròrroga per una anualitat més”, excusen portaveus de l’Ajuntament de Barcelona. “El contracte que tenim ara és millor que el que ens podria resultar d’una nova licitació”, sostenen. “L’adjudicació actual deriva d’una licitació realitzada quan Barcelona Energia no estava operant, ja que TMB ja fa anys que contracta l’electricitat juntament amb altres empreses públiques i concessionàries del sector ferroviari de tot l’Estat”, afegeixen.
El consistori no vol tancar la porta a que, en un futur indeterminat, l’operadora pública pogués arribar a proporcionar l’electricitat al metro de Barcelona. Sempre i quan, puntualitzen, Barcelona Energia “pogués ofertar el gran volum de consum que requereix, que és de més de 250 gigawatts/hora”. De fet, es tracta de la meitat del consum total (uns 500 gigawatts/hora) que inclou la licitació conjunta amb les altres empreses ferroviàries del pool, de menor dimensió que la barcelonina.
Tarifes i salt d’escala metropolità
Les tarifes no són el punt fort de Barcelona Energia, com ha reconegut sempre el consistori, sinó el “valor afegit” de la proximitat i l’origen renovable de tota l’electricitat que gestiona. També ofereix una factura unificada als clients –públics o privats– que consumeixen i produeixen electricitat, així com un servei d’informació sobre ajudes socials i traçabilitat molt més proactiu.
Precisament aquesta setmana s’ha aprovat de forma definitiva al ple de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) el salt d’escala de Barcelona Energia: des de l’1 de gener podrà començar a subministrar energia a instal·lacions propietat de l’AMB, que entra al seu accionariat. Després de començar a abastir al juliol els equipaments públics de l’Ajuntament de Barcelona, l’empresa pública s’ha aliat amb l’empresa pública Tractament i Selecció de Residus, S.A. (TERSA) per poder abastir més ajuntaments i particulars. En la fase inicial actual, només 20.000 llars podran ser clientes de la comercialitzadora barcelonina, perquè la normativa estatal prohibeix a les operadores públiques dedicar més del 20% de la seva activitat a subministrar a tercers. En la mesura que entrin a l’accionariat més ajuntaments metropolitans, es podrà ampliar el sostre de llars particulars.
Endesa seguirà proveint a l’Ajuntament, ara de forma indirecta
El subministrament del metro no és l’única paradoxa de Barcelona Energia un cop s’ha posat en marxa. Si bé Barcelona en Comú la definia fa dos mesos com una palanca per “fer fora a Endesa” i celebrava que fos ja “l’empresa pública d’energia més gran de l’Estat”, a dia d’avui no és autosuficient ni permet l’autoconsum. És a dir, els serveis i edificis públics abastits per l’operadora no s’endollen directament a energia produïda a Barcelona. TERSA fa una doble funció intermediària. Per un costat ven al mercat majorista l’electricitat produïda per l’Ajuntament i l’AMB, procedent de plaques fotovoltaiques com la del Fòrum i plantes de valorització de residus com l’incineradora del Besòs i la de biogàs del Garraf. I, per l’altre costat, compra energia verda externa amb la corresponent certificació de sostenibilitat que atorga la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC).
Com va avançar La Vanguardia i va confirmar Via Empresa, Barcelona Energia subministra més energia verda de la que pot generar i per tant necessita comprar electricitat amb certificació renovable al mercat privat, igual que fa la coneguda cooperativa Som Energia. Per això l’operadora ha obert un concurs públic a través de Tersa i la guanyadora ha resultat ser justament Endesa, la companyia que el govern municipal volia destronar. L’import per al segon trimestre del 2018 han sigut 45.000 euros i el del concurs que l’Ajuntament haurà de convocar de cara a 2019 serà aproximadament el doble. A través d’aquest concurs, doncs, Endesa es manté de forma indirecta com a principal subministradora d’electricitat de l’Ajuntament de Barcelona.
1 
1 