Barcelona és una ciutat en canvi constant. Més enllà de les grans transformacions impulsades pels Jocs Olímpics del 1992, la capital catalana ha sofert al llarg de les dècades i els segles nombroses modificacions que han afectat la seva fisonomia i la dels seus carrers i places. Fa unes setmanes, des del TOT Barcelona us proposàvem fer un viatge al passat de l’avinguda de la Meridiana a través de dues instantànies capturades a principis del segle XX pel reconegut fotoperiodista Josep Domínguez Martí (Barcelona, 1877-1942). Aquesta setmana la ubicació triada no és una altra que la plaça de les Glòries Catalanes, que el passat mes d’abril reobria després prop de dues dècades d’obres. La mirada enrere la podem fer gràcies a una fotografia que enguany compleix mig segle d’història, igual que la mort del dictador Franco.
La instantània porta la firma del fotògraf José Gonzalvo Vivas i ha estat recuperada aquesta setmana per l’usuari Catalunya Color, un perfil que es dedica a posar color a fotografies antigues en blanc i negre de tot el territori català. A través de les xarxes socials, el perfil ha compartit la imatge de Gonzalvo Vivas, que data del 1975 i mostra una vista de la zona enjardinada que hi havia al marge nord de la plaça de les Glòries, a prop de la zona on estaven ubicats els Encants Vells abans del seu trasllat al nou edifici. Aquesta vista és anterior a la gran reforma de l’espai que es va fer a la dècada dels noranta amb motiu de la cita olímpica i que va configurar el característic tambor circular. En primer terme es pot veure una espècie de riu o estany artificial ja desaparegut amb passarel·les de fusta que permetien als visitants travessar-lo i acostar-se a l’aigua. La vegetació és frondosa i destaca per sobre de tot la presència de nombroses palmeres. Al fons, un gran rètol publicitari de la marca de licors italiana Campari corona un dels edificis que encara avui dia resisteixen entre l’avinguda de la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes.
La postal sorprèn perquè en certa manera recorda a una part de l’actual plaça de les Glòries, en concret, la zona de la gran clariana, que està envoltada per un fossar amb un fil d’aigua que busca també apel·lar al traçat històric del Rec Comtal. Aquest és un objectiu que també persegueix la remodelació de la façana nord de l’espai, on es preveu l’enderroc de fins a tres illes de cases del carrer del Consell de Cent, entre Independència i Castillejos. En total, una vuitantena de finques -erigides entorn dels Encants Vells i expropiades per l’Ajuntament- aniran a terra per guanyar prop de 26.400 metres quadrats de zona verda connectats al parc ja existent, recuperant també algun dels trams del traçat de l’antic rec, que discorre en diagonal per sota de les finques afectades i pendents d’enderroc.
La plaça de les Glòries el 1975.
— Catalunya Color (@CatalunyaColor) November 27, 2025
📸José Gonzalvo Vivas
📷Color original pic.twitter.com/7YlS0XvwUV
Una oportunitat per recuperar un refugi antiaeri de la Guerra Civil
Un dels elements que podrien integrar-se dins d’aquest futur parc és el refugi antiaeri de la Guerra Civil trobat fa uns mesos l’altura del número 605 del carrer del Consell de Cent, entre els carrers del Dos de Maig i de la Independència. El búnquer va ser localitzat durant les obres d’ampliació de la xarxa d’aigua freàtica que s’estaven duent a terme a la zona i, a jutjar per l’estat de les escales de pedra flanquejades per parets de maó que hi donen accés, aquest vestigi del conflicte podria estar en un bon estat de conservació.
Segons figura en els documents de Defensa Passiva recopilats per l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB), la ubicació d’aquest refugi encaixaria amb dos que fins ara no havien estat localitzats mai i dels quals només se’n tenia constància gràcies al llistat de recintes antiaeris que data del 16 de juliol de 1938 i que va ser publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona. L’opció més plausible és que les escales trobades formin part d’un dels accessos al número 313, un espai subterrani en forma de galeria que s’estenia sota el carrer de la Independència, entre els carrers del Consell de Cent i d’Aragó. Ara bé, també podria tractar-se del número 445, un refugi en forma de galeria també inventariat en el llistat del 1938 que s’estenia sota el carrer del Dos de Maig, molt a prop de la confluència amb Consell de Cent.
