L’Ajuntament de Barcelona armarà la seva Guàrdia Urbana amb pistoles Taser. Una decisió polèmica que té l’hemicicle dividit entre partidaris i detractors. La divisió també es veu al carrer, amb els agents policials remant a favor de la norma i diverses veus del sector social assenyalant-ne les contradiccions. Les entitats alerten que la pistola Taser és una arma “potencialment letal” que comporta “greus riscos per a la protecció dels drets humans”. Una vintena d’entitats ha presentat aquest dijous desens d’al·legacions a la norma, que ultima els tràmits abans d’arribar al Ple.
Les entitats, entre els quals hi ha Irídia, Amnistia Internacional i SOS Racisme, avisen que, tal com s’està plantejant el reglament, l’ús de pistoles Taser “podria donar cobertura legal a greus vulneracions de drets humans”. “Aquesta és l’última oportunitat perquè l’Ajuntament incorpori garanties de protecció dels drets humans”, ha incidit en una atenció als mitjans la portaveu d’Iridia, Irene Urango. L’activista també ha qüestionat que l’Ajuntament no hagi mostrat cap “informe tècnic independent” que avala la necessitat de tenir aquestes pistoles.
Les entitats també han denunciat l’absència d’un procés participatiu. L’Ajuntament només s’ha reunit dues vegades amb les entitats, segons ha explicat l’encarregada de relacions institucionals d’Amnistia Internacionals, Júlia Pérez; una amb perfils tècnics i una segona amb polítics. Malgrat reconèixer algunes millores, Pérez ha lamentat que les qüestions “més substancials” no s’han tocat. En aquest sentit, Iván Cano, representant de Salut Mental Catalunya, n’ha assenyalat la “contradicció” d’impulsar un pla de salut mental -com el que té l’Ajuntament- amb una política “que acompanya la salut amb violència i prejudicis”.
Les entitats veuen “imperatiu” que el text prohibeixi l’ús de l’arma entre els menors d’edat. El redactat actual només en restringeix l’ús entre els menors de 14 anys “sempre que els policies puguin percebre aquesta condició”. Des d’Iridia recorden que el mateix fabricant d’aquestes armes reconeix el perill que pot suposar usar-la en “persones amb una massa corporal baixa”. La segona gran preocupació té a veure amb el seguiment d’aquestes armes. La norma recull que s’ha de dissenyar “un sistema de captació d’imatges que permeti gravar els fets i les circumstàncies”, però les entitats demanen que les pistoles activin un “sistema automàtic” de rastreig en el moment que es disparin. Les entitats també demanen restringir-ne l’ús en manifestacions.
Els grups municipals, dividits
L’executiu de Jaume Collboni, amb el tinent de seguretat Albert Batlle al capdavant, va aconseguir l’aval de la resta de grups a la comissió del març passat. Només ERC, amb una abstenció, i els Comuns, que hi van votar en contra, van desmarcar-se d’una iniciativa que compta amb el suport dels sindicats de la Urbana i el rebuig de diferents entitats socials. Els de Janet Sanz veuen aquest recurs “absolutament desproporcionat” i ERC, més tímid en la crítica, recorda que les Taser poden provocar “dolor extrem, lesions secundàries i riscos cardíacs”. Els republicans també s’han mostrat obertament crítics amb el fet que la Urbana pugui disparar contra menors d’edat. La mesura compta amb l’aval de la resta de grups, que veuen les Taser com una “alternativa a l’arma de foc”. L’executiu té previst executar una primera compra de 22 pistoles que aniran a parar al cos de la Unitat de Reforç d’Emergència i Proximitat (UREP), els antiavalots de la policia local.
1 
