Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
“Encara no he assumit que no tinc casa”: un incendi destrossa dos pisos a Gràcia
  • CA

La matinada de dissabte a diumenge el foc i el fum es van empassar anys de records. Eren les 3.30 hores quan els Bombers de Barcelona van rebre un avís segons el qual un incendi afectava dos pisos ubicats al número 46 del carrer Rabassa, al barri de la Vila de Gràcia (Gràcia), segons informen fonts municipals. Cap persona en va resultar ferida greu, però els dos domicilis han quedat “inhabitables”. Fonts municipals matisen que quatre persones van ser ateses per inhalacio de fum. Les dues famílies dels pisos cremats van ser atesos pel Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESP).

El TOT Barcelona ha pogut parlar amb una de les persones que ha perdut la casa a causa del foc.

Una de les habitacions afectades pel foc / TOT Barcelona

“Encara no he assumit que no tinc casa”, comenta Aina Moliner en conversa amb aquest diari. Ni ella, de 21 anys, ni els seus pares o la seva àvia, amb qui conviu, estaven a casa la nit de dissabte i diumenge. És el punt positiu del que ha patit la seva família, que els ha deixat sense un sostre i amb incerteses de cara al futur. La família ha pogut accedir a l’entresol on viuen i han pogut recuperar alguns objectes, com ara roba i, en el cas de Moliner, instruments de música. “Quan anava cap a casa després que m’avisessin pensava: ‘Si us plau, els àlbums, els records… Que es cremi una taula m’és igual, però les fotos…”, relata.

Els estralls de l’incendi / TOT Barcelona

L’incendi ha cremat del tot l’habitació de l’àvia, que encara no sap el que ha passat. “Li ho estem explicant amb comptagotes”, justifica Aina Moliner. El foc va començar perquè el veí de dalt estava manipulant un esprai i un encenedor, cosa que va acabar amb un incendi a una habitació. La família de Moliner, que viu a sota, va patir les flames perquè el foc va sortir a la galeria interior i va entrar a casa seva a través de l’habitació de l’àvia. “L’habitació de la meva àvia és la més calcinada”, confirma. “El sostre està negre i l’olor és insuportable”, detalla.

El passadís de la casa on viu Aina Moliner / TOT Barcelona

Aquesta nit l’han passat repartits: ella a casa de la parella, el pare a casa d’uns amics i la mare i l’àvia a l’Estartit. A poc a poc van assimilant els fets, tot i que Moliner admet que està en “xoc”. “La més afectada és la meva mare”, reconeix, i afegeix que el pare està “dels nervis”. La filla està processant els fets, pendent també de la paperassa de l’assegurança i conscient que tornar a la vida habitual costarà uns mesos. S’adona, però, que el foc s’ha endut records de tota una vida i que la casa on va néixer mai tornarà a ser la mateixa.

Més notícies
El cap de la unitat tècnica dels Bombers de Barcelona / Mireia Comas
Cap d’unitat dels Bombers: “Un incendi petit a altres llocs seria un desastre a Collserola”
Notícia: Cap d’unitat dels Bombers: “Un incendi petit a altres llocs seria un desastre a Collserola”
Comparteix
El cap de la unitat de suport tècnic, Antonio Cabeza, adverteix del risc a què s'enfronta la muntanya | Explica que la pandèmia ha afavorit la reducció d'incendis
Personal d'emergències al lloc dels fets / Sílvia Barroso
VÍDEO | Tres morts i un ferit greu en un incendi en uns baixos
Notícia: VÍDEO | Tres morts i un ferit greu en un incendi en uns baixos
Comparteix
El foc hauria estat provocat per les bateries de bicitaxis que estaven carregant durant la nit

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Joan Carles Pérez a octubre 01, 2020 | 01:34
    Joan Carles Pérez octubre 01, 2020 | 01:34
    Hola, sóc familiar del veí causant del foc, i en primer lloc, és clar, cal lamentar molt i molt aquesta desgraciada situació. Però aprofito l'ocasió per parlar de responsabilitats. Aquests familiars tenen un fill amb una minusvalidesa del 77 %, i presumptament és el provocador de l'incendi. La mare també te una greu minusvalidesa a la vista i el pare també està de baixa. L'administració és coneixedora dels comportaments d'aquest noi i de la situació de la família. Els pares anaven denunciant aquesta situació durant molt de temps fins a portar-ho a nivell judicial. Hi ha documents dels jutjats on es posa sobre paper les discapacitats d'aquest noi, els seus comportaments, la clauudicació familiar i fins a finalment la recomanació de que estigui en un centre residencial adequat. Per tant, amb tot això, l'administració és presumptament responsable de no haver-se fet càrrec d'aquesta persona. Si s'haguessin atès les demandes d'aquesta família cap el seu fill, i s'hagués fet seguiment seriós de tota aquesta situació, aquesta desgràcia no hagés passat. Amb anterioritat el noi ja havia donat avisos amb altres fets i comportaments. Aquesta família no se sent amb forces de demanar a cap familiar seu ficar a casa seva un cas de minusvalidesa com aquest, així que porten uns dies vivint a albergs i pensions i recentment a un apartament que ha aconseguit serveis socials durant un mes. La meva família també ha perdut la seva vida entre les cendres, i a més, se sent amb el pes de les persones que també ho han perdut tot, mentre que la part de l'administració encarregada d'aquest noi sembla que miri cap un altre costat.

Respon a Joan Carles Pérez Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa