Cap d’unitat dels Bombers: “Un incendi petit a altres llocs seria un desastre a Collserola”

El cap de la unitat de suport tècnic, Antonio Cabeza, adverteix del risc a què s'enfronta la muntanya | Explica que la pandèmia ha afavorit la reducció d'incendis

Gairebé 30 anys al cos dels Bombers de Barcelona l’avalen. El cap de la unitat de suport tècnic, Antonio Cabeza, és conscient que aquest estiu ha estat excepcional. Per a bé. “Portem una bona ratxa”, celebra en conversa amb el TOT Barcelona. La “bona ratxa” va començar l’any passat i ha seguit aquest estiu gràcies, en part, a la Covid-19. La reducció de la interacció social i l’estat d’alarma aplicat fins al 21 de juny han facilitat la reducció del risc de foc a la muntanya barcelonina, ja que ha tingut menys visitants. “És possible que la pandèmia hagi reduït el nombre d’incendis”, apunta Cabeza. El cap de la unitat de suport tècnic recorda que el factor humà és clau en els incendis. A més, un confinament faria encara més difícil l’evacuació de Collserola, un dels riscos a què s’exposen els residents de les urbanitzacions.

Enguany ha plogut molt, justifica, així que els focs estan sent testimonials. “La campanya forestal d’aquest any està sent positiva i lleu respecte d’altres anys”, remarca. Després de 28 anys als bombers, però, ha après a respectar el risc a què s’enfronta Barcelona: un incendi descontrolat a Collserola.

La muntanya que forma part del paisatge de la capital catalana i de localitats properes té característiques que la fan vulnerable al foc. Tal com recorda Cabeza, té una superfície més reduïda que altres espais verds. A més, rep esportistes i veïns que hi volen fer un passeig a diari, que se sumen als residents de les urbanitzacions ubicades a la muntanya. Per tot plegat, un foc podria ser demolidor. “Hi ha moltes possibilitats que hi hagi afectats”, adverteix. “Un incendi petit a altres llocs seria un desastre a Collserola”, exposa el cap de la unitat de suport tècnic dels Bombers de Barcelona.

Un foc incontrolable podria ser letal per a la muntanya barcelonina. Si es donen condicions de temperatura, vent i humitat desfavorables, el risc per a Collserola és elevat, segons avisa Cabeza. “Es podria cremar bona part de Collserola”, adverteix. Matisa, però, que perquè es donés el cas el foc hauria d’haver començat a localitats frontereres de Barcelona, com ara Molins de Rei o Sant Cugat. En aquest context, el foc podria agafar embranzida i arrasar Collserola. “Seria molt difícil afrontar-ho”, admet Cabeza, que apunta que caldrien mitjans aeris per enfrontar-s’hi.

Veïns en risc

La presència d’urbanitzacions a l’interior de la muntanya, com ara a la carretera de Vallvidrera, és un altre factor de risc. El cap de la unitat de suport tècnic dels bombers de la ciutat detalla que alguns d’aquests nuclis urbans compten amb punts de concentració i vies d’evacuació, però el fet que estiguin rodejats de bosc fa que estiguin indefensos. “Hi ha gent que és conscient del perill, però segurament n’hi ha que no”, reconeix Cabeza. La causa del desconeixement pot ser la falta de memòria. “Un incendi gran pot venir cada 20 anys”, ressalta el cap de la unitat de suport tècnic dels bombers.

Tenen por els bombers d’un incendi devastador a Collserola? “Sí, sabem que un incendi forestal amb unes condicions negatives pot cremar una superfície important”, confessa el cap de la unitat de suport tècnic del cos. Hi ha tres factors que influeixen en els desenvolupament del foc: la temperatura, la humitat, la velocitat del vent i la preparació de la vegetació. Els bombers estan pendents constantment dels tres primers. Pel que fa a la vegetació, si està seca suposa un perill perquè el foc avança més fàcilment.

El cap de la unitat tècnica dels Bombers de Barcelona, Antonio Cabeza, després de l’entrevista / Mireia Comas

En cas que la temperatura sigui de 27 graus o més, la humitat estigui per sota del 50% i la velocitat del vent sigui superior a 5 metres per segon, el cos engega la prealerta crítica. Quan això passa, reserven un camió als tres parcs de bombers més propers a Collserola –Vall d’Hebron, Sant Andreu i Vallvidrera– preparat per actuar en cas d’incendi. Si no es disposen de mitjans aeris, que són dels Bombers de la Generalitat, perquè estan actuant en un altre incendi, els Bombers de Barcelona també poden decretar l’estat de prealerta crítica.

Aquest estiu només hi ha hagut un dia de prealerta crítica, segons expressa Cabeza. En canvi, hi ha hagut 26 prealertes meteorològiques, en què dos dels tres elements sobre velocitat del vent, humitat i temperatura conflueixen. En situacions de prealerta meteorològica, tres cotxes de bombers amb un dipòsit d’aigua circulen per Collserola per si es declara un incendi, segons especifica Cabeza. Pel que fa a incendis, aquest estiu només se n’han registrat set. L’any passat en van ser nou. La “bona ratxa” a què fa referència el cap de la unitat de suport tècnic dels bombers.

La prevenció, essencial

Malgrat la dificultat d’aturar un incendi ferotge a Collserola, els bombers fan tot el que poden en el terreny de la prevenció. La precampanya d’estiu comença l’11 de maig, dia en què vehicles del cos recorren camins per buscar, per exemple, elements que puguin entorpir el pas als camins. La campanya s’inicia el 15 de maig, i deu dies després s’obre caserna de bombers de Vallvidrera, que només funciona durant els estius.

Tot i que lloa la tasca dels bombers i el consorci de Collserola en la preparació per a possibles incendis, Cabeza veu marge de millora. “Seria fantàstic si es fes més incís en la neteja del sotabosc”, exemplifica. Aquesta tasca consisteix a tallar matolls que estan sota els arbres, ja que són elements que serveixen com a combustible per al foc. En aquest sentit, veu molt positiva la presència de persones com José Montoya, l’últim pastor de Collserola. Una de les seves funcions és la neteja de la muntanya amb el ramat d’ovelles com a part de prevenció d’incendis.

Antonio Cabeza, cap d’unitat tècnica dels bombers / Mireia Comas

Les tres torres de guaita de què disposa Collserola, que permeten detectar incendis, també són un sistema efectiu. Juntament amb les franges de protecció i la neteja del sotabosc proper a les línies elèctriques, són un conjunt de mesures que els bombers i el consorci de Collserola fan, amb el desig que siguin suficients per evitar focs a la muntanya. Els drons són una altra possible millora en la detecció de focs, segons Cabeza.

Quan la prevenció no ha estat suficient i es declara un foc a Collserola, la clau és la rapidesa. “Tenim tot el dispositiu pensat per arribar en escassos minuts”, exposa Cabeza. “Collserola és un espai forestal molt petit, així que si triguem una mica es pot descontrolar”, argumenta. “Per això hem de conèixer molt bé la muntanya”.

Els Bombers de Barcelona poden actuar a Collserola en la part que pertany a la capital catalana. Així doncs, se centren en els incendis que comencen al costat mar de la muntanya. Antonio Cabeza precisa que la majoria de focs amb què es troben són de conseqüència humana: un petard, una borilla o una foguera, entre d’altres. “Els incendis més grans normalment vindran de la part oest, els que vinguin de la ciutat seran més petits”, destaca.

Més informació

Comentaris

    Carme Pla 31/08/2020 10:33 pm
    I a qui d'els crema la casa, no li deixen construir-ne un altre Vergonya

Nou comentari