Els manters reclamen acabar amb la "persecució policial racista" després de la detenció d'un venedor

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants, els manters, reclamen a l’Ajuntament de Barcelona que acabi amb la “persecució policial racista” després de la detenció d’un venedor ambulant dijous a la Rambla, que han descrit d’inacceptable. El portaveu, Aziz Faye, ha recordat que la solució al conflicte només es trobarà si s’escolta al col·lectiu i ha assenyalat que l’únic que genera inseguretat són les polítiques del consistori.

Els manters consideren que l’única responsable és l’alcaldessa, Ada Colau, a qui li han demanat que “recordi les seves lluites” i li han advertit que el que està fent és “una traïció”. També han carregat contra “els seus aliats”, el PSC: “Abans de les eleccions han parlat com a esquerres i quan arriben al poder canvien radicalment”, han menyspreat. A més, han asseverat que l’actuació policial, i el dispositiu contra el ‘top manta’ “no és d’esquerres”: “La policia no pot arreglar cap problema del món, perquè són ells mateixos qui generen la inseguretat”, ha afegit el portaveu del Sindicat.

També han criticat el responsable de seguretat, Albert Batlle, a qui l’han acusat de fer un “discurs racista” i de generar la inseguretat, l’odi i la divisió a la societat. “a la major part de la societat ens presenten com a delinqüents, i no ho som!”, han exclamat. Així, ha subratllat que volen treballar i pagar impostos “com la resta”.

La detenció de la Rambla, “indignant”

“És indignant veure un home negre amb el genoll d’un agent a l’esquena, l’altre agafant-li les cames i muntant un xou públic”, ha carregat Cheikh Drame, activista de SOS Racisme, que s’ha preguntat si aquesta actuació és per “generar a la ciutadania una seguretat”. “Seguretat per a qui? Per a les persones blanques amb privilegis?”, ha qüestionat. Malamine Soly, de l’associació Dunia Kato, ha reivindicat que no acceptaran més que la policia els tracti pitjor que als animals. En aquest sentit, ha emplaçat a solucionar-ho “trucant als manters i asseient-se amb ells”.

En la mateixa línia, Sarr i Faye han descrit l’actuació policial com una “detenció salvatge” que la policia “no pot justificar de cap manera”. “Els polítics que roben els porten tranquil·lament a la comissaria; si és un negre, el primer que fa la policia és baixar del cotxe ja armats. Per què? Som animals perquè ens peguin només per vendre al carrer?”, ha posat damunt la taula Sarr. Faye ha lamentat que se’l tractés com un “delinqüent” quan, a la manta, només duia “bosses, ulleres o samarretes”.

[r:1]

Escèptics sobre la mesa anunciada per l’Ajuntament

Sobre la taula de negociació, el col·lectiu dubta que pugui ser una solució, ja que creuen que “es parlarà i no se solucionarà res”. Exigeixen que s’escolti les propostes que ja van exposar fa tres anys per treure els manters dels carrers. Entre elles hi ha un projecte d’agricultura ecològic, un d’impressió, un basar d’artesania africana, una promotora cultural per a esdeveniments africans, una perruqueria, un projecte de pesca local, un de costura sostenible i un restaurant africà. Calculen que en total podrien donar feina a uns 250-300 manters.

[r:3]

Són conscients que aquestes alternatives no són solucions immediates i per això han explicat també propostes per afrontar el període de transició. Una és la cessió d’espais legals en els mercats de cap de setmana ja existents, per participar als quals pagarien una taxa segons les hores d’ús. A més, sol·liciten “un temps de tolerància” per continuar venent els productes que comercialitzen ara –la majoria, imitacions de marques internacionals– fins que aconsegueixin vendre’n de producció pròpia. A més, asseguren que buscarien zones fora de les avingudes més concorregudes de la ciutat.

Top Manta