Els CAPs de Barcelona han rebut una allau de casos de Covid lleus des de l’inici d’any, amb el pic de contagis de la sisena onada. No obstant, la majoria són pacients amb pocs símptomes o que no requereixen cap tractament, que copen la disponibilitat dels professionals i arraconen el seguiment d’altres malalties i pacients més greus. “Estem en un moment molt difícil emocionalment, perquè creiem que hauríem d’estar fent una altra cosa. La sensació que no fem bé la feina s’ha incrementat, perquè el que estem fent no té sentit”, sent Ethel Sequeira, metgessa al CAP Casanova, al districte de l’Eixample.
La presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària i metgessa al CAP Besòs, Meritxell Sánchez-Amat, hi abunda: “Ara ens trobem molts casos de gent que ve després de fer-se un test i que no té símptomes o són molt lleus. El volum és tan gran que, de 5 hores atenent casos de Covid, ens n’estem 3 i mitja o 4 veient gent amb mocs, mal de coll, sense febre… Aleshores comences a pensar: què aporto jo a aquesta gent? Necessiten de veritat una visita mèdica o d’infermeria per valorar això? Què estic deixant de fer, que potser sí que em necessita?”.
L’explosió de contagis en la sisena onada de la pandèmia i l’expansió de la variant òmicron han atapeït els ambulatoris de Barcelona amb una multitud de consultes per Covid mai vist abans. Entre dilluns i divendres de la setmana passada, les visites a l’atenció primària de la capital es van enfilar entre 15.001 i 22.464 al dia, xifres que no es van assolir mai el 2021. En gairebé dos anys de crisi sanitària, cal remuntar-se a l’octubre de 2020 per trobar una dada comparable, amb 15.910 consultes en una sola jornada.
“Però la sensació no és que hem fet moltes visites. En fem moltes, però marxem a casa amb la impressió que les hem fet molt malament i que demà tampoc les farem bé, perquè no podrem fer-ho d’una altra manera”, lamenta Sequeira, membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).
La facultativa exemplifica com la sobrecàrrega de treball pels diagnòstics de Covid interfereix en la jornada dels facultatius: “M’impressiona el volum que han adquirit els casos de psiquiatria. Ve molta gent que tenia psicopatologia prèvia, però molta altra ha aparegut ara. Tenim pocs recursos posteriors a oferir-los i els nostres també són limitats, perquè calen visites llargues que no poden ser-ho pel volum d’assistència que hi ha al CAP”.
Ofegats en burocràcia
A banda de l’enorme afluència de pacients amb indicis d’haver contret el virus, les cinc professionals de l’atenció primària consultades pel TOT Barcelona coincideixen en assenyalar l’excés de burocràcia associada als contagis de Covid que s’encomana cursar als ambulatoris. “Els metges fem molta feina purament administrativa perquè els administratius no poden absorbir-la tota”, afirma Eva Segura, doctora al CAP Manso i integrant del sindicat Metges de Catalunya.
Segura qüestiona que el seu centre hagi passat de disposar de 4 gestors Covid a un de sol, malgrat “quadruplicar-se el nombre de casos” en l’actual revifada. Afegeix que la web habilitada per la Generalitat per notificar positius no sempre contribueix a descongestionar l’ambulatori: “Moltes persones venen al CAP perquè no els acaba de funcionar aquest sistema per errors informàtics, o hi ha pacients que no hi tenen accés o no saben utilitzar-lo. No hem notat grans millores per aquesta via i seguim sobrepassats. Per registrar la infecció, has d’anar a mil pantalles i clicar en mil punts diferents… Hauria de ser molt més senzill”.
“Hi ha molta feina, però també passa que s’han posat moltes eines que estem fent servir malament, que no s’utilitzen o hi ha centres que encara no les coneixen, quan hi ha gestions que no cal que passin pels sanitaris”, sosté Cristina Boté, infermera al CAP Sant Andreu. Alhora, proposa adaptar els aplicatius informàtics perquè el pacient registri ell mateix que ha donat positiu en un test dins de la base de dades del Departament de Salut.
“Dilluns passat vam tenir 1.000 vistes no presencials i l’únic que fèiem en 800 d’aquestes era introduir el positiu al sistema informàtic. Seria ideal que, amb la incidència de casos que tenim, l’usuari posés ell sol que ha donat positiu. Es podria instaurar fins que s’acabés la sisena onada i així a la Primària podríem respirar una mica”, troba Boté.
“Una tonteria que genera moltes visites, trucades i correus és canviar el nom de l’empresa en la baixa quan, en realitat, no té cap importància”, comenta Sánchez-Amat, partidària també de baixes autojustificades pels pacients. “Si ens descarreguessin de veure gent amb símptomes tan lleus, que no necessita un professional sanitari, i ens traguessin la càrrega burocràtica que representa, se’ns acabaria el problema, però ara no podem fer la feina ben feta perquè hem de fer una altra que no té sentit però que el sistema ens demana”, es queixa Sequeira.
“Una de les demandes més desitjades a tota l’atenció primària és que les baixes es tramitin des d’un altre organisme”, constata la presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), l’infermera Alba Brugués, que alerta que “es genera un volum de feina burocràtica brutal que no aporta cap valor afegit clínic”: “Em preocupa moltíssim el que deixem de fer per veure casos de Covid que, la gran majoria de vegades, tenen molts pocs símptomes i sense gravetat, però que s’han de visitar perquè entremig es poden escapar el que sí que són greus. A més, ens falten gairebé el doble d’infermeres que caldrien a la Primària, a causa de l’envelliment de la població i perquè creix la demanda social de cures”.
Riscos per la sobrecàrrega
La capacitat amb què cada centre ha afrontat la sisena onada difereix força. Han pogut mantenir l’activitat ordinària tant al CAP Besòs -abocant-hi més hores de feina- com al CAP Sant Andreu -amb contractació de personal-. En canvi, l’escalada d’infeccions ha obligat el CAP Manso a tornar a restringir les visites presencials per filtrar abans quines sí que es concedeixen.
“Hem hagut de tancar agendes per prestar gairebé el 90% de les atencions a Covid. Ens preocupa –admet Segura–. Estàvem començant a recuperar l’activitat normal de l’ambulatori però no ha durat ni dos mesos. Trenca el ritme de treball, tornem a perdre seguiment de casos, els pacients senten de nou que no són atesos adequadament i malmet la nostra tranquil·litat”.
Al CAP Casanova s’han reorganitzat l’última setmana perquè els tràmits vinculats a contagis de Covid no monopolitzin la jornada dels metges i no perdin contacte amb malalts crònics. “Tot i així, el 90% de les atencions telefòniques i telemàtiques són per qüestions burocràtiques. Continua sent enorme”, corrobora Sequeira.
A més, la metgessa avisa del risc que qualli “el missatge institucional” d’atansar-se només a la primària si s’emmalalteix de Covid o en cas molt greu: “Ens trobem amb pacients que, per exemple, ens expliquen que fa cinc mesos que perden pes i que no havien vingut abans perquè escoltaven que només podien fer-ho si era urgent. Aleshores, el pacient se sent una mica culpable i també nosaltres per no haver sigut capaços d’identificar-lo. També ens preocupa molt el pacient geriàtric, que ara intentem manegar molta estona per telèfon i, a vegades, acaba en un disgust que se’ns queda dins. No sempre és prou fer-ho d’aquesta manera, sobretot si comparem què fèiem i quina resposta donàvem abans”.
“Hi ha activitat que és innegociable i es continua fent”, aclareix Brugués. “Intentem que cada professional revisi analítiques i, si detecta un risc molt elevat, que capti aquella persona. El que passa és que, amb el volum de feina que tenim ara, el risc que s’escapi alguna cosa és molt més elevat. Són patologies que després ens hi trobarem”, augura.
“Els CAPs estan molt saturats i això té conseqüències”, fa notar Sánchez-Amat, que recalca que al seu centre no s’ha resolt el col·lapse per contactar-hi per telèfon. A banda, Boté esmenta les llistes d’espera: “Sentim desemparament quan volem encaminar casos a l’hospital i ens trobem moltes ordres cancel·lades sense un motiu o quan demanem, per exemple, una colonoscòpia i es programa d’aquí any i mig, encara que sigui necessària”.
Estrès pandèmic
A tot plegat, se sumen les baixes de sanitaris que no han pogut esquivar el contagi en la sisena onada. “Ho complica molt i ens tornem bojos per substituir-les”, reconeix Brugués. “Per norma, no es cobreixen. Ens les arreglem a costa de sobrecàrrega i sortint amb el cap com un timbal”, compara Segura.
Qüestió a banda és la salut mental dels professionals sanitaris, amenaçada després de gairebé dos anys sense gairebé treva. “Hi ha hagut prejubilacions d’infermers i de metges per la pandèmia al nostre CAP, però hem tingut sort i les hem pogut cobrir”, apunta Boté. “Les últimes vacances se’m van fer molt curtes, no vaig poder descansar bé. Necessitem més temps de desconnexió”, planteja Segura.
Brugués detecta un “esgotament important” entre el personal i “també tristesa”: “La gent ve a treballar, posa tot l’esforç i la predisposició, però no hi ha il·lusió per nous projectes. A les consultes també hi ha gent que necessita descarregar i ve amb una certa exigència. Tota la població està esgotada i repercuteix en el sistema de salut”.
S’han creat alguns serveis d’atenció psicològica a sanitaris. “Però en aquest sector ens costa molt demanar ajuda i segurament aguantem massa. Al final, la cura dels que ens estimem és la que més fem servir tots, però hi estem abusant. Conviure amb nosaltres està sent molt complicat per a ells”, palpa Sequeira.
