El tancament forçós de la restauració per la segona onada de coronavirus té moltes conseqüències a Barcelona. Una d’elles és l’impacte en la comunitat LGTBI, que trobava als bars i locals d’oci nocturn un lloc on empoderar-se i sentir-se segura. Ara el col·lectiu ha de trobar espais alternatius per socialitzar i conèixer gent nova amb llibertat i alhora amb les corresponents restriccions sanitàries.
Eugeni Rodriguez, portaveu de l’Observatori contra l’homofòbia, reclama a les administracions que facilitin espais de trobada segurs per no estigmatitzar l’oci, que en el cas de la comunitat LGTBI demana entendre “com un dret” després d’anys de clandestinitat. “És imprescindible i absolutament necessari que hi hagi bars i espais segurs on interrelacionar-se i socialitzar”, recalca el portaveu. Per Rodríguez, la seguretat i la salut han de ser preservades, però s’ha de buscar alternatives que compensin tot el que s’està prohibint.
En un context en què han augmentat els casos d’agressions homòfobes als espais públics –com ara a transports públics o restaurants–, els bars i locals del Gaixample s’havien refermat com llocs on esbargir-se sense por. “No tenir espais de socialització serà problemàtic”, auguren fonts d’Encara en Acció, una entitat del Gaixample que vol millorar les condicions de vida de la comunitat LGTBI fomentant el seu empoderament. “Els bars i locals nocturns no s’han de veure només com espais d’oci, sinó com espais segurs on cadascú pot ser ell mateix”, expliquen.
La prohibició d’obrir portes durant 15 dies pot derivar en el tancament de molts d’aquests locals, que fan de Barcelona una ciutat oberta i rica en diversitat. “Tot això provocarà, de retruc, més persones de la comunitat a l’atur, que normalment tenen més dificultats que la resta per trobar nous llocs de feina”, continuen. Des d’Encara en Acció rebutgen la decisió del Govern, perquè asseguren que no tenen constància de cap espai d’oci gai-friendly on no es compleixin les mesures de seguretat.
Tancat l’oasi bear
En el mateix sentit, Carlos Jimenez, propietari del Bacon Bear Bar, situat al carrer Casanova, considera que s’estigmatitza molt els bars assenyalant-los com “els culpables dels contagis”. Jimenez és crític amb l’Administració i considera que cap de les mesures anunciades ha estat encertada: “Limitar l’horari dels bars és fer que la gent es concentri en menys temps i hi ha locals que per facturar més deixen entrar tothom a l’hora punta nocturna sense respectar l’aforament”.
Segons Jimenez, els clients del Bacon Bear Bar es veuen encara més afectats pel tancament, ja que són part d’un subgrup dins la comunitat: el sector bear. Es defineixen com a homes voluminosos i peluts, el que per a molts d’ells representa l’estereotip de la masculinitat. Alguns dels bear que van al local tenen handicaps socials com l’obesitat mòrbida, que els fa més difícil relacionar-se en altres ambients. “Som un grup únic a la ciutat, als meus clients els costa més conèixer gent per les seves característiques”, subratlla el propietari del local, que està a punt de complir 20 anys d’història a la ciutat.
Aquest tipus de bars, que serveixen per experimentar discretament i sense por, són necessaris per a molts dels clients que no són acceptats a altres àmbits. “El tancament serà un cop fort per la comunitat, perquè hauran de trobar una altra manera de relacionar-se”, continua Jimenez, que fa una defensa aferrissada dels establiments especialitzats.
Sense festes femenines
Carita bonita és un altre local de referència del Gaixample. La seva propietària, Ursu García, dirigeix també la Melon party –una festa per noies que s’organitza a diferents sales de Barcelona– i assegura que l’actual tancament és “un nou cop” que arriba en mal moment. Just havia aconseguit recuperar la clientela d’abans del confinament i ara l’ha tornat a perdre. Explica a aquest diari que algunes clientes li va demanar que no tanqués quan es va conèixer la resolució del Govern la setmana passada.
La propietària afirma que durant el confinament van aconseguir mantenir el local a base d’estalvis, però lamenta que si la situació s’allarga haurà de començar “a mirar cap al banc i els crèdits”. “Et tanquen el local però has de seguir pagant!”, es queixa. Tot i així, s’emociona amb la resposta del seu públic durant l’estat d’alarma: “Ens escrivien dient-nos: ‘Aguanteu que volem tornar a casa!’”. Forma part de l’associació Acegal, organitzadora del Pride a Barcelona i impulsora de l’eix comercial del Gaixample, que demana un esforç ara per potenciar la visibilitat del col·lectiu. “Si ja hi havia pocs llocs com el nostre, ara en quedaran molts menys”, conclou.
Queden les apps, falta l’esport
Els bars i locals d’oci nocturn també són un bon lloc per conèixer gent nova i lligar. Alguns fins i tot ofereixen espais privats per al sexe. Al tancament de la restauració se suma la suspensió de les competicions esportives, que per exemple afecta al club Panteres Grogues. L’esport era un espai de socialització diürn i amb dinàmiques molt diferents, però també s’ha reduït a la mínima expressió amb les restriccions.
“Hi ha les apps, és clar, però normalment el primer punt de contacte és un bar perquè els joves es senten més tranquils quedant amb un desconegut en un lloc d’ambient gai on ningú els miri malament”, conclou Jimenez. Les cites a través d’aplicacions mòbil ara aboquen a quedar en domicilis privats, on les garanties de seguretat són més limitades.
El Gaixample és una mostra clara de la factura psicològica que passarà el paisatge de persianes abaixades i terrasses abandonades. Barcelona s’enfronta no només a un desafiament econòmic sense precedents, sinó també a diluir la pluralitat que la caracteritza.
