Un diumenge qualsevol a les 9 del matí, al llarguíssim carrer dels Motors, a la Zona Franca, no hi cap ni una agulla. Els cotxes s’amunteguen a les voreres. Trobar un forat per aparcar en un carrer adjacent no és tasca fàcil. El mercat ambulant de la Zona Franca, “el mercadillo” com tothom el coneix, amb més de 50 anys d’activitat només interrompuda pel confinament de la Covid-19, explica el bullici en una zona industrial i de negocis -a tocar de Fira de Barcelona de l’Hospitalet- que un diumenge hauria de ser un desert.
Tres generacions venent sostenidors
Però molt abans de les 9 arriben els paradistes per muntar. “Cap a les 7 arribem i comencem a muntar, jo, la meva germana i els meus pares”. La família Gómez Heredia regenta una parada de sostenidors des de fa 28 anys, amb la María Ángeles al capdavant. Ara en té 47 i la parada ja era de la seva mare. De fet, ella ja venia a la Zona Franca des de ben menuda amb la seva mare, l’àvia de l’Alba i la Lucía, que també treballen a la parada. “Som tres generacions”, diu la María Ángeles.
L’Alba en té 19 i coneix absolutament tots els detalls i característiques dels sostenidors que ven. “M’encanta el contacte amb la gent, m’ha ensenyat molt de mi mateixa i de la societat, i és clar, m’he especialitzat en els sostenidors”, riu. Però aclareix que, per part seva, no hi haurà quarta generació: “Estic estudiant comerç i vull seguir fent-ho, de fet, em vull dedicar a l’administració i les finances”. La seva germana mira i també riu. De fet, elles dues també han passat els diumenges al “mercadillo” amb els pares des que tenien 3 anys.
Aquest mercat ambulant és dels més grans de Barcelona -passa per davant en nombre de parades els Encants de les Glòries- però és el que té més solera de lluny. I de fet, ha resistit l’estocada de la pandèmia amb molta dignitat. Però, com diu la María Ángeles, “la vida de la venda ambulant és dura, no pots faltar cap dia. Si un diiumenge no vens, vas ofegat tot el mes. I amb la pandèmia vam patir molt al principi, fins que es va poder flexibilitzar una mica”. Reconeix que “la gent tenia moltes ganes de sortir” i de seguida que es va poder “vam recuperar clients”.
Si l’Alba no vol continuar, aquest no és el cas del José, que té 32 anys i ara s’encarrega de la parada que fins fa poc ha liderat la seva mare, la Nieves, una de les persones més conegudes del mercat. I no és estrany, ha estat al capdavant de la parada, que ven una mica de tot, durant 45 anys. El seu fill explica que ara porta la parada a Glòries, una circumstància que no l’incomoda gens: “Tinc clar que vull seguir en aquest negoci, m’agrada molt”.
“Los barrufets”, crit d’avís per als venedors il·legals
I més enllà de les parades legalment establertes en aquest mercat, a la Zona Franca s’hi troben també objectes, peces de roba, menjar i fins i tot abonaments de transport que persones sense autorització de venda ofereixen als clients. És, de fet, una variant dels manters -sobretot es venen samarretes, roba interior i bosses d’imitació-, però també hi ha qui xiuxiueja gairebé a cau d’orella que ofereix T-Usual a 5 euros -TMB ja va alertar que eren targetes falses o robades-, un formatge d’un conegut supermercat o suposada alta cosmètica.
De sobte, però, aquests venedors recullen en qüestió de segons la parada que havien muntat al terra amb un llençol o s’amaguen els objectes en una bossa quan algú crida “los barrufets”. És el senyal d’alarma equivalent al conegut “aigua”, per alertar que arriba la policia. I tot i que aquests “venedors” no paguen ni un euro a l’Ajuntament per posar els seus productes a terra, els altres venedors no en fan batalla: “La majoria es treuren el just per menjar o treballen per un altre que els explota, i s’estan tot el matí a ple sol. No em molesten”, diu el Miguel, que ven samarretes a 3 euros sota un tendal que fa bona ombra. I tampoc es posa pedres al fetge amb les persones que venen productes de procedència dubtosa: “Aquí ens coneixem tots”, sentencia.
1 
