La primavera és, per a molts, sinònim d’al·lèrgies. I una de les més comunes és l’al·lèrgia al plataner, l’arbre d’alineació per excel·lència dels carrers de Barcelona... De fet, és un dels arbres més utilitzats al medi urbà al sud d’Europa, perquè és capaç d’adaptar-se molt bé a les condicions adverses de les grans urbs, com la contaminació, les podes o els substrats diferents. A la nostra ciutat, hi ha documentació de l’existència d’aquests arbres des de 1548 a la Rambla, i des d’aleshores hi ha hagut una desena de replantacions. Però el pol·len que deixa anar és el responsable que molts dels vianants que passegen a prop dels milers de plataners que hi ha a Barcelona sentin picor a la gola i coïssor als ulls.
Aquests arbres compleixen una funció necessària pel que fa a la regulació de la radiació solar, de reducció de la temperatura, de les partícules en suspensió o l’acció de filtre acústic sobre l’espai públic. Però el consistori té un pla per reduir-ne la presència, a causa de les molèsties que provoquen en persones al·lèrgiques, substituir-ne una part per altres espècies. De fet, Barcelona es planteja que el 2027 els plataners només representin el 15% del total dels 206.000 arbres que ara té la ciutat. De fet, l’octubre del 2022 ja va començar una plantada massiva d’arbres que a finals d’any ha de concloure amb un recompte de 8.000 nous arbres.

Eixample i Sant Martí, els dos districtes amb més plataners
Però mentrestant, i en plena primavera, els al·lèrgics als plataners tenen algunes zones de la ciutat on aquest arbre els fa la vida impossible. Quins són els dos districtes amb més plataners? El primer, l’Eixample, i, en segon lloc, Sant Martí, segons les dades de l’Àrea de Gestió de l’Arbrat de Barcelona. I per què? Quan aquestes zones van començar a urbanitzar-se arran del pla Cerdà, només es produïen plàtans, com també va passar a Londres i París. Ara bé, a l’Eixample alguns plataners tenen els dies comptats, perquè amb les obres de la unió del tramvia per la Diagonal hi haurà un descens important de plataners, que se substituiran per lledoners, sòfora, mèlia o tipuanes, entre d’altres.