El 21 de gener del 2021 és el dia que tot podria acabar per al Gimnàs Social Sant Pau. És la data que marca la notificació judicial que han rebut advertint-los del desallotjament del local. Un document breu i sobri per rematar un projecte històric i humà. És també la constatació escrita que ja no els queden gaire més possibilitats de treure’s asos de la màniga per seguir prestant un servei essencial pels més vulnerables a la frontera entre el Raval i Sant Antoni. Només hi veuen una opció. “Que l’Ajuntament actuï com Ajuntament, que ja és hora. I aquest és un tema que li pertoca entomar-ho directament a l’alcaldia”, enraona el portaveu del projecte, Ernest Morera. Tenen tan clar que la salvació ha de passar per una intervenció municipal i el lloc on pressionar se’ls mostra evident. “Farem una cadena humana el dia 3 d’octubre que arribarà des del gimnàs a l’Ajuntament i que vindrà a dir “desperta, Ada” perquè ens queda molt poc temps”, afegeix.
Fent comptes, i sabent que a finals de desembre i principis de gener tot es bloqueja, des de la cooperativa compten que els queden dos mesos i escaig per trobar una salvació d’última hora. El contracte de lloguer els va expirar el juny i la propietat –la família Samaranch Viñas i Ensesa Viñas– no els hi vol prorrogar. Especialment després d’haver passat per processos judicials arran de diversos impagaments de lloguer. Davant això, els gestors del projecte social reclamen dues coses. La primera, que el consistori revoqui la llicència d’obres impulsada per la família propietària per convertir la finca en habitatges, locals comercials i aparcaments. I la segona, que el govern d’Ada Colau executi ara el compromís que va aprovar el ple de l’Ajuntament fa més de dos anys perquè s’adquirís tot el conjunt.
El contingut d’aquell acord polític implicava “la compra per part de l’Ajuntament, el Consorci de l’Habitatge o la Generalitat” en el cas que la propietat volgués vendre. Ara bé, posava com a condició que les negociacions es donessin abans que acabés el 2018. Van passar els mesos i res. Finalment, aquella gran ambició municipal –-i que interpel·lava també al govern català– va quedar en paper mullat.
Un servei convertit en essencial
Ara els membres del Sant Pau clamen perquè es recuperi l’esperit d’aquell acord arraconat. “No perquè siguem molt guapos”, ironitza Morera, “sinó perquè ens hem convertit en un servei essencial quan la ciutat més ho ha necessitat”. El gimnàs sempre ha destacat pel seu compromís integrador, obert a la diversitat cultural del Raval i sensible amb els més vulnerables. Obert als migrants sense papers, als menors sense família, al col·lectiu transsexual. A més, fa anys que s’havia convertit també en l’espai on els Serveis Socials de l’Ajuntament o entitats com la Fundació Arrels derivaven persones sense llar perquè tinguessin accés a una dutxa i a roba.
Mentrestant, els treballadors de l’entitat arrossegaven mesos sense cobrar i buscaven solucions al seu ofec endèmic entre administracions i grans empreses. Finalment, ho van aconseguir de manera parcial. A principis d’aquest any, la Generalitat va eixugar una part del seu deute i l’Ajuntament, tot i que no va arribar a formalitzar un conveni llargament treballat, els ha acabat contractant per pal·liar els efectes socials de la crisi de la pandèmia. Des de llavors, al número 46 de la ronda Sant Pau cada dia s’ofereixen 150 dutxes, àpats i mudes de vestir. En principi, el servei està contractat fins a mitjans d’octubre, però l’administració s’està plantejant allargar-ho.
Objectiu del gimnàs, aturar el projecte d’obres
“Pels drets dels barcelonins i barcelonines, l’Ajuntament ha de fer alguna cosa”, insisteix Ernest Morera. Una possibilitat seria que l’administració comprés l’edifici, però n’hi ha d’altres, segons els membres del Sant Pau. El problema fins ara havia estat que la propietat demanava al voltant de 7 milions d’euros i justificava el preu en el fet que van demanar la llicència d’obres abans que entrés en vigor la reserva del 30% d’habitatge social a noves promocions. Per a un promotor privat, un al·licient sucós. Dues empreses contactades pel Gimnàs Social Sant Pau que estarien d’acord amb comprar i fer un projecte sensible amb el gimnàs i amb la idea de fer-hi habitatge assequible, però, veuen aquell preu inabastable. “Si el valor baixés, hi ha possibilitats de tirar-ho endavant, i l’Ajuntament ho sap. Nosaltres els vam posar sobre la taula empreses amb nom i cognoms, que ja han treballat amb ells, que estan disposades a fer un moviment”, puntualitza l’home inesgotable del Sant Pau.
Segons un document que ha pogut comprovar aquest diari, el valor cadastral de l’espai és d’un milió d’euros i escaig. Els càlculs externs fets per tècnics del consistori i els de la cooperativa, segons Morera, situen que el preu adequat estaria al voltant d’un màxim de cinc milions. Tanmateix, la propietat insistiria en un preu més alt. Però l’Enric Morera somia una jugada mestra per solucionar-ho.
“Si els revoquen la llicència d’obres i n’han de fer una de nova, tindran l’obligació d’incorporar un terç d’habitatge protegit. Així, el preu de mercat baixarà. A més, amb la crisi del coronavirus, els preus també s’han reduït i allò ja no valdrà el mateix”, insisteix Morera. En la mateixa línia, assegura que hi ha motius de sobres per reclamar que se’ls denegui els permisos per fer-hi obres. Entre altres motius, segons subratllen des del gimnàs, la mínima catalogació de la casa fàbrica integrada en la finca hauria de fer que l’Ajuntament pogués negar-se a què l’enderroquin, com pretendria fer la propietat, segons una còpia de la llicència d’obres que han aconseguit els fins ara llogaters de l’espai. Salvar aquesta construcció tindria sentit, especialment tenint en compte que la votació del 2018 al ple municipal contemplava protegir tant “el gimnàs” com “la casa fàbrica preexistent”.
Fonts de la propietat contactades per aquest diari eviten donar detalls de cap a on es dirigeix el seu projecte, però, en canvi, remarquen el seu objectiu principal actualment: “Nosaltres el que volem és fer una promoció immobiliària”. Després de diverses “males experiències” en la negociació amb l’Ajuntament i els gestors del gimnàs, asseguren les mateixes fonts, n’han acabat decebuts. Així, els propietaris històrics d’aquest gran immoble –fa més de 90 anys que està en mans de la família– confirmen que encara no han rebut cap resposta oficial d’una llicència d’obres que van demanar fa més d’un any. Sobre la possibilitat de vendre la finca, prefereixen no pronunciar-se.
Una cadena humana i un concert
Molt més explícits són els professionals del Sant Pau, que, ben al contrari, volen portar el seu crit de guerra a tot arreu durant les pròximes setmanes. L’objectiu és deixar clar que la pilota és a la teulada del consistori. En diferents ocasions, fonts municipals han destacat a aquest diari que valoren el projecte social que desenvolupa la cooperativa del Sant Pau des de fa anys i han subratllat que s’hi ha treballat braç a braç per acabar de quallar la millor proposta. També el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, recorda en declaracions a aquest diari que el mandat passat “es va comprar una finca del carrer Reina Amàlia, que formava part de l’acord per salvar el Sant Pau” i que mostra “el compromís” del consistori amb el projecte.
De moment, però, ni oficialment ni en privat s’ha confirmat cap voluntat de compra o gestió amb la propietat com a intermediària. Per això, els activistes i veïns implicats amb el gimnàs social veuen com a única opció traslladar el clam al carrer.
La primera acció està previst que es faci el dissabte 3 d’octubre. Serà una cadena humana, però sense contacte físic entre els participants. Començarà a la porta de l’establiment socioesportiu i acabarà a la plaça Sant Jaume. A terra hi haurà unes marques perquè es respectin els dos metres i mig de distància entre els que s’hi apuntin. Hauran de ser, com a mínim, 452 persones, calculen els organitzadors. La gent s’hi pot registrar al web del gimnàs. A més, està previst agafar aigua de la piscina del gimnàs, de manera simbòlica, i portar-la fins a l’Ajuntament.
Cinc dies després, els espera una proposta menys lluïda en metres quadrat però més ambiciosa en decibels. Faran almenys un concert. Serà al terrat del Sant Pau, com si es tractés dels Beatles, amb el públic al carrer. De moment, hi han confirmat la participació Mishima i Las Bajas Pasiones, a més de la mestra de cerimònies Brigitta Lamoure.
L’objectiu de tots dos esdveniments planejats és el mateix. “No tenim cap dubte que solucionarà”, apunta Morera, abans de reconèixer que només els queden té tres incògnites a resoldre: “Quanta salut ens haurem de deixar els treballadors del Sant Pau. Quin desgast haurà d’acusar la família propietària. I quina erosió haurà d’afrontar l’alcaldia”.
