Els bengalins de Barcelona es conjuren contra la droga amb un nou club de criquet

Entrenen i juguen en pistes multiusos davant del 'no' municipal a un camp específic per aquest esport

Sabates fora abans d’entrar al despatx. A vegades Hm Rashal Hawlader, de religió musulmana, hi resa, així que cal mantenir net el lloc. L’habitació es troba a la part del darrere d’una de les seves botigues d’estris de casa, situada al carrer Calàbria i part del grup Casa i Cuina, fundat per ell. És un home respectat per les seves aportacions a la comunitat de Bangladesh i quan parla es fa silenci. Ofereix galetes i cafè, i encarrega a un jove que en porti per als convidats. Un cop asseguts i sense sabates, toca parlar del seu últim projecte, un que involucra tota la comunitat bengalina de Barcelona i que es va presentar dissabte a la tarda al Raval (Ciutat Vella).

És el Bangladesh Kings Criquet Club. Hawlader és l’accionista que donarà suport a l’equip, que es va fundar fa anys però que estava a punt de desaparèixer. És un dels 15 equips de criquet que hi ha a la capital catalana, d’un total de 29 a tot Catalunya. N’hi ha a Empúria Brava, a Vic, a Olot o a Sabadell. A Barcelona, però, els prop de 30.000 bangladeshians, la majoria residents a Poble-sec i el Raval, poden triar entre una quinzena de clubs que competeixen cada cap de setmana. Des de dissabte, un dels 15 clubs s’ha refundat per portar el criquet més enllà de la comunitat bengalina. En aquest sentit, Hawlader ho veu com una oportunitat per integrar els bangladeshins amb els barcelonins. “No hi ha massa comunicació entre bengalins i espanyols”, reconeix.

Hm Rashal Hawlader (dreta) a la presentació de l’equip / Jordi Borràs

La intenció de Hawlader és crear una escola de criquet, el segon esport de Bangladesh per darrere del kabaddi, que atregui persones de totes les nacionalitats per aprendre l’esport. “Entro a l’equip de tot cor”, diu assegut a la cadira del seu despatx. “Si els joves estan ocupats amb el criquet no estaran a prop de les drogues”, justifica. Per aquí passa el segon dels seus objectius: allunyar de la marginalitat els joves de la seva comunitat. Potenciar el criquet significa unitat entre bengalins i un mur contra la mala vida, sosté.

Al voltant de 2.000 joves bengalins no disposen de papers. Aquesta realitat, il·lustrada sovint en els manters procedents, majoritàriament, del Senegal, comporta que molts s’apropin a activitats il·lícites per sortir endavant i poder enviar diners a la família. Alguns dels 25 jugadors que formen part del Bangladesh Kings Criquet Club estan a l’atur, i encara que no puguin pagar una mensualitat se’ls convida a jugar també. “Encara que no puguin pagar els cinc euros cada mes, poden jugar”, narra Moyezuddin, encarregat de l’organització de l’equip.

Seuen l’un al costat de l’altre, però la jerarquia és evident. El respecte que tenen tant ell com en Maruf, amic de tots dos, cap a l’empresari bengalí és profund. Sense ell no hi hauria equip, resumeixen. El cost de muntar un club de criquet és elevat: equipar a cada jugador costa uns 200 euros, sumant casc, guants i proteccions. A la inversió se li ha de sumar els bats, els desplaçaments a altres camps, la inscripció de 600 euros a la lliga de la federació i l’àrbitre de cada partit. “El nostre equip és com una família”, destaca Moyezuddin.

Representants de la comunitat bengalina a Barcelona durant la presentació de l’equip / Jordi Borràs

Hm Rashal Hawlader, que també és president del Business SBC Club, fa una aposta per la seva comunitat amb la participació a l’equip. “El criquet és la cola de la comunitat”, coincideixen Hawlader i Moyezuddin. Els caps de setmana de partit es reuneixen amics i familiars per seguir els partits, que poden durar vuit hores o més. “Som una comunitat molt unida”, celebren, i ho demostren durant la presentació de l’equip.

Presentació en família

Els 17 jugadors de l’equip es troben dissabte a la tarda al restaurant hindú Modhur Canteen, al Raval. Allà han donat la benvinguda al Bangladesh Criquet Kings Club rodejats de coneguts i representants de la comunitat bengalina a Barcelona. Entre ells no ha faltat un dels protagonistes de l’acte, Hawlader. Vesteix camisa, americana i pantalons elegants, preparat per a una tarda important.

La trobada té un aire solemne. La rellevància de l’equip i de l’esport per als bengalins de Barcelona es llegeix a les cares de les desenes de persones assistents al restaurant. Els membres de l’equip escolten els parlaments dels representants de la comunitat mentre esperen el seu torn per passar a ser el centre d’atenció.

Shahedur Rahman, de 21 anys, va arribar a la ciutat el 2006. Fa quatre anys va aconseguir una feina com a cuiner a un restaurant de la Barceloneta. “El que cuino millor és la paella”, es vanta. Paral•lelament exerceix el periodisme i fa de youtuber en un canal amb milers de subscriptors. Però sempre li queda temps per al criquet. “Els caps de setmana jugo sovint”, comenta. Al final de l’acte el criden a ell i la resta de l’equip per fer-se la foto de família.

Els jugadors del Bangladesh Criquet Kings Club / Cedida

Reivindicacions i il·lusions

Entre paraules de satisfacció i il·lusions de futur, al despatx de Hawlader es colen també algunes reivindicacions. La primera i més important és que volen un camp de criquet a Barcelona. El que utilitzen actualment està a Montjuïc i és multiús, però en demanen un d’exclusiu. Per entrenar utilitzen la coneguda com a pista negra, entre els carrers Sant Rafael i Riereta, al Raval. “No hi haurà cap camp específic per a criquet perquè no hi ha espai a la ciutat“, respon el regidor d’Esports, David Escudé (PSC), en conversa amb el TOT Barcelona. “L’època de camps específics s’ha acabat”.

Escudé argumenta que, avui dia, la capital catalana ha d’apostar per camps compartits perquè és impossible que tots els esports tinguin espais propis. I esmenta el programa Convivim Esportivament com a mecanisme per potenciar esports com el criquet. Aquesta iniciativa busca fer servir l’esport com a eina social, sobretot als barris més vulnerables. A més, aposta per fomentar l’esport femení. “Donem suport al criquet, com a qualsevol altre esport minoritari”, afirma Escudé.

Solidaritat en pandèmia

“Teníem molts plans aquest any”, admeten, capcots. La pandèmia de Covid-19 els ha obligat a cancel·lar partits internacionals i tornejos, que reprendran de seguida que l’emergència sanitària ho permeti.

El 14 de març l’empresari bengalí va decidir que havia d’ajudar tant com pogués. “Si em moro els diners no em serviran per a res”, va reflexionar. És així que va decidir oferir ajuda en forma de menjar a tothom qui ho necessités, fos quina fos el seu origen. Tot seguit mostra el resultat del seu oferiment: cues de persones rebent menjar i fotos de voluntaris preparant àpats. I vídeos d’aparicions en mitjans de comunicació de Bangladesh. Està orgullós de la seva tasca, i apropa el mòbil per reproduir entrevistes que li van fer a televisions bengalines.

Més informació

Nou comentari