El 10 de juny del 1926 van coincidir a Barcelona dues fites històriques: va morir Antoni Gaudí i es va inaugurar el primer tram de quatre quilòmetres del Metropolitano Transversal, la segona línia de la xarxa de metro de la capital catalana, precursora l’L1 actual. Dimecres vinent, coincidint amb la visita a la basílica de la Sagrada Família del papa Lleó XIV i la inauguració de la torre de Jesús, farà un segle de les dues efemèrides.
Gaudí va ser atropellat el 7 de juny per un tramvia a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Bailèn i Girona. Anava cap a l’església de Sant Felip Neri per resar i veure al seu confessor, mossèn Agustí Mas i Folch. L’aspecte descuidat que presentava en el moment de l’accident i el fet que no portés cap documentació va fer que en un primer moment es pensés que era una persona sense llar. Un guàrdia civil va parar un taxi que el va portar fins a l’Hospital de la Santa Creu. A conseqüència de l’atropellament, l’arquitecte va quedar inconscient. A l’hospital, va ser reconegut pel mossèn de la Sagrada Família, Gil Parés i Vilasau. La gravetat de les ferides van impossibilitar que es pogués salvar la vida de Gaudí. L’enterrament va tenir lloc el 12 de juny. Milers de persones li van donar l’últim adeu. En morir, Gaudí tenia setanta-tres anys. El seu cos va ser enterrat a la cripta de la Sagrada Família.
Inauguració de la línia Metropolitano Transversal
La construcció del Metropolitano Transversal va començar el 1923. Era la segona línia del suburbà després que el 30 de desembre del 1924 es posés en funcionament del Gran Metropolitano (l’L3 actual), entre Catalunya i Lesseps. El Metropolitano Transversal es va concebre per unir l’est de Barcelona amb els municipis metropolitans del Besòs, explica TMB. El primer tram del Transversal, com era coneguda popularment la línia, tenia 4.063 metres i nou estacions. Bordeta, Mercat Nou, Sants (ara plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Universitat i Catalunya. D’aquestes parades, la Bordeta ja no existeix.
El 1932, la línia es va ampliar per ambdós costats. Van obrir les estacions d’Urquinaona i Triunfo Norte (ara Arc de Triomf) i Bordeta Cocheras (que va funcionar poc temps i va donar lloc a la parada de Santa Eulàlia). La línia es va acabar de construir pel costat de l’Hospitalet de Llobregat, el 1989, amb la inauguració el 19 d’octubre de la parada de l’Hospital de Bellvitge (tot i que en un primer moment es va dir Feixa Llarga), i el 1992, en l’àmbit Besòs, amb l’obertura de l’estació de Fondo el 18 de febrer, a Santa Coloma de Gramenet.
A diferència de la resta de línies de la xarxa de metro, l’L1 és l’única que es va construir amb via d’ample ibèric. Actualment, l’L1 uneix les estacions d’Hospital de Bellvitge i Fondo. Són en total 20,7 quilòmetres de recorregut i 30 estacions que connecten els municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet.
Onze treballadors van morir en la construcció del túnel
La construcció del Metropolitano Transversal va estar marcada per l’accident més greu de la història del metro de Barcelona. Onze treballadors van morir el 12 d’abril del 1924 per l’esfondrament d’una part del túnel entre la Bordeta i la plaça de Catalunya. El sinistre va tenir lloc a sota de la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Villarroel i Casanova. Altres dotze empleats van resultar ferits. La tragèdia va ser silenciada perquè els inversors volien acabar ràpidament l’obra.
