La droga muta a Ciutat Vella: dels narcopisos a utilitzar famílies com a escut

Les pràctiques de les màfies canvien per adaptar-se a la pressió policial a barris com el Raval

L’operació policial d’aquest dissabte en què la policia ha detingut 12 persones acusades de tràfic de droga en pisos del Raval –i vinculades a l’intent d’assassinat de l’home que divendres es va escapar d’un pis de la Barceloneta on traficants rivals l’havien lligat i hi havien calat foc– és la punta de l’iceberg d’una situació endèmica al barri. Malgrat els recursos, esforços i hores d’investigació que hi dediquen els cossos policials, el tràfic de drogues persisteix i s’adapta a les circumstàncies. Mentre s’ha reduït el fenomen del que la policia considera estrictament narcopisos –on la droga es ven i es consumeix allà mateix–, sorgeixen altres modalitats de tràfic en pisos de la zona.    

El virus del tràfic de drogues es transforma per evitar els anticossos que genera a Ciutat Vella. Des de l’esclat de la crisi dels narcopisos el 2017, policia, Ajuntament i veïns han batallat per foragitar de la zona el mercat d’estupefaents. Però, com fan els virus, els narcotraficants han mutat per sortejar els obstacles que troben i mantenir l’activitat. Del centenar de narcopisos al districte que hi havia el 2017, segons dades dels Mossos d’Esquadra, s’ha passat a traficants que utilitzen famílies com a escut en pisos on venen droga. 

La pressió policial s’ha traduït en 62 punts de venda de droga desmantellats el 2019 i 94 detencions, segons dades dels Mossos facilitades al TOT Barcelona. Sumant els anys 2017, 2018 i 2019, la xifra s’enfila als 219 punts tancats i a 298 arrestos, segons xifres oficials. 

El nou modus operandi de les màfies inclou la venda de droga a domicilis on conviuen amb altres persones. Solen ser famílies a qui els narcotraficants coneixen, segons detallen fonts de la policia catalana al TOT Barcelona. “Intenten barrejar-se amb famílies”, detallen, i especifiquen que els residents als pisos on es ven droga no solen participar del narcotràfic. Tot i que no és una pràctica “generalitzada”, s’ha detectat un canvi en la forma d’operar al mercat de la droga. 

Els traficants utilitzen les famílies com a escut per aconseguir que els pisos on venen droga no es precintin quan la policia els desmantella. Tal com exposen fonts dels Mossos, en cas que els agents entrin a un pis on es ven droga i hi viu gent que no està relacionada amb el tràfic, arresten als sospitosos però no poden demanar el precinte judicial del domicili perquè hi ha residents. En algunes ocasions estan ocupats, així que el pis només es podria desallotjar si la propietat presenta una denúncia, cosa que passa poc. “És sorprenent que alguns propietaris no vulguin fer-se càrrec dels pisos”, es queixa el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa (Barcelona en Comú), en declaracions a aquest diari.

El fet que no es puguin precintar alguns pisos pot permetre que un temps després les màfies hi tornin a situar punts de venda de droga. Fonts dels Mossos, però, esmenten el dispositiu Ubiq com a forma d’evitar-ho. Mitjançant la presència d’agents a punts on hi ha concentració de tràfic de drogues, la policia catalana intenta evitar que sorgeixin nous focus de venda d’estupefaents. 

La plataforma veïnal Acció Raval xifra en 33 els punts de venda de droga que estan oberts actualment a Ciutat Vella. Tot i que els veïns no fan la distinció, els nous focus de droga han mutat respecte del que hi havia al 2017. Actualment, segons fonts de la Guàrdia Urbana, la modalitat que “preval” són els pisos on es venen substàncies però no se’n consumeixen.

En cas que els usuaris també es droguin al domicili, es parla de narcopís, que era el format rei fins que les operacions de finals del 2018, anomenada Bacar, i de juny de l’any passat, coneguda com a Suricata, van donar un cop gairebé mortal als narcopisos. “Si comparem el 2020 amb el 2017, parlem de la nit i el dia”, expressen fonts de la policia de la Generalitat. Rabassa situa en la “microvenda” em pisos o al carrer la situació actual i afirma que el fenomen dels narcopisos és “residual”. “Ara els narcotraficants volen passar més desaparcebuts, abans la presència era molt més gran i eren més agressius”, aprofundeix.

Menors d’edat a pisos on es ven droga 

En alguns casos també s’ha donat la presència de menors als domicilis on es trafica amb droga. Tot i així, fonts dels Mossos asseguren que “no és habitual”. En qualsevol cas, al contrari del que pensen les màfies, no afecten al procés judicial o la investigació policial. “Les màfies pensen que una família dificulta la intervenció policial”, considera el portaveu del sindicat CSIF, Eugenio Zambrano. Sobre el viratge dels narcotraficants i l’ús de famílies com a escuts, Zambrano matisa que no és el mètode més “estès” però que, si els funciona, les màfies l’aplicaran més sovint. 

Zambrano es queixa de la “falta de personal” per afrontar les investigacions per part de la Guàrdia Urbana, i aprofita per apuntar a Albert Batlle i Jaume Collboni per “incomplir” la “promesa” d’ampliar la plantilla. Tot i que són els Mossos els encarregats d’investigar, agents de la policia local participen en les investigacions a Ciutat Vella amb equips de la policia catalana. Ho fan en casos oberts per punts de venda, mentre la Divisó d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos desenvolupa en segon pla investigacions profundes que duren mesos i que acaben amb grans operatius com Bacar i Suricata.

El portaveu de CCOO, Jordi Gallart, alerta dels “mecanismes” que fan servir els narcotraficants per dilatar els processos judicials i poder mantenir els punts de venda oberts durant més temps. Avisa que, en cas d’haver-hi menors, l’ordre judicial que permeti a la policia accedir al domicili es pot retardar perquè els Serveis Socials han de ser informats. En canvi, fonts dels Mossos insisteixen que la presència de menors d’edat no dilata la intervenció. 

El portaveu del Sindicat d’Agents de Policia Local (Sapol), Manel Garcia, celebra que “la situació ha millorat”. Destaca la tasca policial com a responsable de la disminució dels narcopisos, però alerta que les màfies “s’adapten”. “S’ha posat fil a l’agulla”, resumeix a aquest diari. 

La xarxa veïnal, clau

Els veïns són la clau. Els Mossos i l’Ajuntament coincideixen a lloar la tasca de la xarxa veïnal per detectar la presència de narcotraficants a Ciutat Vella. Àngel Cordero, de la plataforma veïnal Acció Raval, relata que els 33 focus de venda que tenen controlats estan en una llista. Aquesta informació es comparteix amb patrulles dels Mossos i de la Guàrdia Urbana, que inicien investigacions de seguida que en tenen coneixement. Fonts de les policies catalana i barcelonina posen en valor la relació amb els veïns. “Els veïns són les nostres orelles”, comenta Jordi Rabassa. 

Sobre la mutació que ha viscut el mercat de la droga a Ciutat Vella, Cordero es mostra comprensiu: “Les famílies volen sobreviure”. És per això, afegeix, que comprèn que visquin amb màfies perquè volen tenir un sostre. I opina que els traficants venen droga en pisos on hi viu altra gent per dissimular la situació. “Si veus una família, penses que és una llar normal i que no s’hi ven droga”, argumenta.

La comunicació entre els diversos actors del districte cristal·litza en una reunió quatrimestral, la comissió de seguiment de la problemàtica de les drogues al Raval. Allà s’hi troben les regidories del districte, Salut, Habitatge, l’Agència de salut Pública de Barcelona, l’Àgència de l’habitatge de Catalunya, la Síndica de Barcelona, l’àrea de Seguretat i Prevenció del consistori, els Mossos, la Guàrdia Urbana i entitats veïnals. L’última trobada va ser el 30 de gener, on els cossos policials van informar del canvi de funcionament de les màfies de la droga. 

Acció Raval també manté canals oberts amb els grups d’habitatge per demanar que no aturin els desnonaments dels pisos on s’hi ven droga. “Si sabem que s’hi ven droga no anem a aturar-lo”, expressa Anna Moreno, de Raval Rebel. La portaveu del Sindicat d’Habitatge del Raval, Joana Sales, els qualifica de “desnonaments invisibilitzats”. 

La “desídia” dels propietaris, embrió del problema

El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, critica la “desídia” dels propietaris de pisos buits al districte per ser l’embrió del problema del narcotràfic. “El problema d’arrel és l’existència de pisos buits”, afegeix Àngel Cordero, d’Acció Raval. Fonts dels Mossos coincideixen a situar els pisos buits com un dels orígens del problema de la droga al districte. Rabassa xifra en “centenars” els pisos buits que hi ha actualment al Raval.

En moltes ocasions, els propietaris es desentenen dels seus pisos tant abans com després que actuï la policia. No denuncien l’ocupació dels domicilis, cosa que permetria als Mossos desallotjar els residents que conviuen amb les màfies. Això permetria retornar el pis al propietari i es podria posar a lloguer o precintar. Una vegada la policia ha intervingut i s’ha desmantellat el punt de venda, els propietaris tampoc solen cooperar, segons lamenta Jordi Rabassa. 

Quan s’entra a un domicili com a part d’una actuació policial, el consistori contacta amb el propietari perquè es faci càrrec del pis. En cas que el propietari no tapiï el domicili, l’Ajuntament li demana permís per fer-ho, tot i que a vegades no el reben. També demanen que es posi a lloguer, ja sigui en la borsa municipal o al mercat. “La millor manera d’evitar el narcotràfic és que el pis estigui habitat. Els pisos buits creen les condicions perfectes per al narcotràfic”, sosté Rabassa. En aquest sentit, fonts municipals apel·len a la “corresponsabilització privada”. 

Més informació

Nou comentari