“Passem el fred en companyia i amb alcohol”. Amb aquesta contundència l’Iulius, un home que viu al carrer, explica com porta la baixada de temperatures que viu Barcelona des de fa dies. A la plaça de Sant Agustí del Raval la temperatura és, a les 10 del matí, de 7 Cº. Mentre comparteix una ampolla de rom amb tres persones més, insisteix a ensenyar al TOT Barcelona el vídeo d’una cançó que va dedicar el 2012 a Messi i va publicar a YouTube. Es veu una persona diferent, inflada de l’alegria que li donava el futbol i sense estar desgastada i esgotada pel temps passat al carrer. Sembla que hagin passat molt més que 10 anys.
Davant del fred que ha irromput a la ciutat, el passat dissabte 21 de gener l’Ajuntament va posar en marxa la fase d’alerta de l’Operació Fred. Entre altres, implica que ha habilitat 262 places d’acollida addicionals, que se sumen a les 2.800 per a persones sense llar que havia abans. Aquestes 2.800 estan lluny de les que tenia la ciutat el 2018, quan hi havia un total de 2.000. Tal com detallen fonts municipals al TOT, “totes elles inclouen pernoctació”.
262 places addicionals per a 1.200 persones
Encara que un increment de recursos socials és rellevant, no sembla suficient. Així ho diu al TOT la Bea Fernández, membre de l’equip directiu d’Arrels Fundació, que valora els esforços del consistori, però alhora, afirma que els recursos són “insuficients”, perquè les primeres 2.800 places ja estaven ocupades abans de l’Operació Fred, quan “hi havia 1.200 persones en situació de sensellarisme”. Això vol dir, afegeix, que durant aquests dies s’estan oferint 262 places addicionals per a 1.200 persones.
D’altra banda, Fernández posa sobre la taula una opinió sobre la qual Arrels ha insistit diverses vegades: no es pot esperar que el termòmetre s’acosti als 0 Cº perquè s’obrin més places. “Les noves s’haurien d’oferir tot l’any, ja que hi ha persones a les quals acolliran uns pocs dies i després, quan les temperatures pugin dos graus, tornaran al carrer”, recalca. De moment, entre el passat dissabte 21 de gener i aquest dimarts l’Ajuntament ha donat un sostre sota el qual dormir a 932 persones (192 el dissabte a la nit, 225 el diumenge, 254 el dilluns i 261 el dimarts).
Però no totes les persones que viuen al carrer volen dormir en espais d’acollida. Un d’ells és l’Stephan, que passa els dies assegut a la seva cadira de rodes i abrigat amb mantes i un sac de dormir. “No vull dormir en cap alberg, en conec uns quants d’arreu de la ciutat i m’han robat. Al carrer estic tranquil”, reconeix al TOT des de la plaça Sant Agustí.
No voler dormir en espais interiors
En un altre punt del districte de Ciutat Vella, al carrer d’Avinyó (barri Gòtic), en Johhny comparteix al TOT una opinió similar. Prefereix passar les nits al carrer de Pelai i anar a la Fundació Arrels a dutxar-se i canviar-se de roba abans que dormir en un alberg. Tot i que, per a ell, els robatoris es poden donar dins i fora d’aquests. “Una vegada em van robar la motxilla al carrer”, assegura. Pel que fa al fred, afirma que el suporta força bé. “Soc de Budapest, vaig viure set anys a Berlín i el fred és molt més suportable a Barcelona”, diu entre rialles.
Està clar que la vida del carrer és més dura de l’habitual quan, per exemple, s’està a 2 Cº. Les paraules d’en Johnny, denoten que no li dona tanta importància perquè és un problema més que se suma als molts altres que tenia abans que el fred intens arribés. Aquesta realitat es veu reflectida en la reflexió que fa Peio Sánchez, rector d’un dels espais de referència d’ajuda per a les persones sense llar: l’església Santa Anna, situada al barri Gòtic. Reconeix al TOT que l’inquieta que tants mitjans de comunicació pensin ara en les persones sense sostre quan és evident que pateixen cada dia de l’any. “Per exemple, en alguns casos les onades de calor de l’estiu passat van ser encara pitjors que el fred”, remarca.
És impossible no pensar en aquesta idea en caminar per aquest barri del cor de Barcelona i veure escenes que confirmen com està de normalitzat veure gent vivint al carrer. Una d’elles la protagonitzen un grup de turistes que circulen pel carrer de l’Arc de Santa Eulàlia i passen pel costat d’una persona que dorm a terra sense canviar d’expressió ni tan sols mirar-la. Probablement, ni l’hauran vist.
L’església Santa Anna dona cada dia menjar a 600 persones
Sigui quina sigui la sensibilització de la societat en general, per a Sánchez només es pot fer una cosa en aquests dies de fred: allargar la mà als qui ho necessiten. És per això que l’església Santa Anna ha reforçat aquests dies els serveis de menjadors i sanitaris. Està donant cada dia menjar a 600 persones i s’han acollit 13 persones. Totes elles són dones i la idea és que l’acollida tingui una durada total de 15 dies, però que no hagin de tornar al carrer. “Estem parlant amb altres serveis per derivar-les”, apunta al parlar d’una iniciativa que vol evitar que la situació de sensellarisme d’aquestes persones no es cronifiqui.
Aquesta cronificació es pot materialitzar de moltes maneres. Des de cartrons que fa anys que estan a la mateixa cantonada, llargues cues a les portes de menjadors socials o la curiosa imatge d’una sabata sobre el monument al músic Antonio Manchín que hi ha a la plaça de Vicenç Martorell, al Raval. Està trencada, desgastada i castigada pel pas del temps. Podria ser d’una persona que viu al carrer que, cansada de tot, un dia va decidir llençar-la. O bé, va col·locar-la expressament sobre la roca, simulant que les persones que han tingut la mala sort d’acabar al carrer tenen un monument que les recorda totes les estacions de l’any.
1 
1 
