El desnonament de l’Olga i el seu fill Jan, aquest matí, al barri del Putxet i el Farró, ha evidenciat la recepta que els Mossos d’Esquadra estan començant a estendre davant els intents d’aturar l’expulsió judicial d’una família: les multes. Fa tres setmanes, aquest diari avançava l’onada de sancions que diferents col·lectius per l’habitatge estaven rebent durant l’agost per haver segut a la porta d’algun edifici l’any passat. Ara, però, s’ha demostrat que no es tractava d’una tècnica policial aïllada en el temps. Aquest divendres ha tornat a passar de manera explícita. A totes les persones que seien a terra, davant la porta d’accés a l’habitatge, se les ha identificat i avisat que quedarien denunciades.
De fet, segons mostra un vídeo compartit per Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia, un agent antiavalot dels Mossos s’ha dirigit aquest matí als concentrats amb un discurs transparent: “Si alguien tiene alguna denuncia ya, va subiendo el tramo y van siendo más caras. Os doy esta opción. Si alguien se quiere levantar y marcharse, puede hacerlo. Si no, el que se quede aquí, todo el mundo va a ser identificado y todo el mundo va a ser denunciado”. Aquesta intervenció s’uneix a les darreres multes que sumen desenes de milers d’euros contra diferents col·lectius del moviment per l’habitatge. Per Irídia, aquest procediment policial “vulnera del dret a la protesta de forma greu”. A més, recorda que aquestes sancions que es vehiculen a través de la llei mordassa són d’entre 601 i 30.000 euros.
En aquest cas, els principals afectats per l’amenaça de denúncia dels Mosssos han estat els membres dels sindicats d’habitatge de Vallcarca i Cassoles, que havien fet una crida a aturar el quart intent de desnonament de la mare i el fill. Tanmateix, les últimes setmanes les sancions per situacions idèntiques s’han estès a zones com el Raval, Sants, l’Eixample, o Horta-Guinardó.
El curiós de tot plegat és que aquesta tècnica de sancionar les persones que seuen a una porta és un canvi substancial en la manera d’actuar de la policia, però tant els Mossos com el departament d’Interior ho neguen. Oficialment, ho donen per un fet habitual. Per contra, els grups d’habitatge, que arrosseguen anys fent la mateixa protesta de seure a una porta entrellaçant els braços fins a ser enretirats, un a un, pels antiavalots, expliquen una realitat radicalment diferent. “En quatre anys mai ens havia arribat una multa per estar davant d’una porta pacíficament i passiva”, resumia Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogateres, mesos enrere, quan va arribar la primera tongada de sancions en massa per intentar aturar un desnonament.
I mentre aquest debat reconverteix l’actual estira-i-arronsa entre activisme i gestió policial en els desnonaments, aquest matí l’Olga i el Jan s’han quedat sense llar. Després de viure al local gairebé quatre anys i tot i comptar amb un informe de vulnerabilitat acreditat per l’Ajuntament perquè s’aturés el llançament, el jutge ha mantingut l’execució. Els Mossos hi han destinat fins a set furgonetes d’antiavalots de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) per assegurar que la comitiva complia el seu objectiu. Per la seva part, els serveis municipals han ofert un allotjament temporal en una pensió a la família.
