Onada de multes dels Mossos a grups d’habitatge per intentar aturar desnonaments

La policia catalana va començar a tramitar desenes de sancions a finals del 2020 que poden sumar desenes de milers d'euros

“Avui mateix ens n’han arribat cinc, de multes”. “Nosaltres ja en portem divuit però no sabem quan s’aturarà”. “Unes vint persones hem rebut multa per aquell desnonament”. “Almenys unes quaranta persones han estat multades”.

Són frases que pronuncien representants de quatre grups d’habitatge diferents de Barcelona per explicar l’eclosió de sancions administratives que estan rebent aquest agost. No són els únics. Altres col·lectius també n’estan rebent, tot i que en plenes vacances encara no tenen apamat l’abast del maldecap econòmic. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, les denúncies administratives imposades pels antiavalots dels Mossos d’Esquadra han arribat aquest mes almenys a membres de la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample, al Sindicat d’Habitatge del Raval, a la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó, al Grup d’Habitatge de Sants i a la PAH de Barcelona.

Aquesta onada de sancions, que han coincidit en el temps i que encara no s’han aturat, suposa un nou escenari en l’estira-i-arronsa entre l’administració i l’activisme pel dret a l’habitatge. A les persones que seuen davant d’una porta per intentar frenar l’expulsió d’una família els estan començant a aplicar sancions de 601 euros a través de la coneguda com a llei mordassa. Les acusacions ballen entre la desobediència i l’obstrucció a l’autoritat.

El novembre passat ja es va fer el primer avís del fenomen. Diferents grups presents en un desnonament a l’Eixample van denunciar l’arribada d’una trentena de multes per haver intentat impedir l’ordre judicial. Llavors, des del Sindicat de Llogateres van explicar que aquest fet era extraordinari. “En quatre anys mai ens havia arribat una multa per estar davant d’una porta pacíficament i passiva”, deia llavors el portaveu Jaime Palomera, que alhora en responsabilitzava el conseller d’Interior de la Generalitat del moment, Miquel Sàmper. Ara, mesos després, aquesta tècnica policial ha començat a consolidar-se. Ja no és una excepció. Estan arribant desenes de multes a diferents grups d’habitatge de Barcelona.

D’escena habitual a risc econòmic

Una de les particularitats d’aquestes sancions és que, almenys en els casos confirmats per aquest diari, descriuen una seqüència idèntica. L’escena comença amb desenes de persones assegudes a la vorera, davant de l’accés a la finca on viu la família que els jutjats ordenen desnonar. Tot seguit, l’escrit de la sanció subratlla que els Mossos avisen diverses vegades els concentrats dient-los que s’han d’apartar perquè es compleixi el mandat judicial. En no veure-hi moviment, els antiavalots inicien l’arrenca-cebes dels activistes, que es mantenen a terra enllaçant els braços amb els seus companys. Un a un, els agents retiren els activistes. I finalment es produeix el desnonament.

Fins ara, durant aquests últims anys de friccions constants en desnonaments que s’han acabat executant, aquí s’acabava la història en la immensa majoria d’ocasions. La represàlia per als veïns mobilitzats quedava, eminentment, en l’acceptació de l’expulsió de la família. Ara, però, la pedra angular del moviment antidesnonaments —situar-se a la porta d’un edifici per evitar una execució judicial quan tota la resta d’opcions han fallat—s’ha convertit en un risc econòmic. Una acció espontània, moltes vegades convocada a última hora, pot representar un càstig de milers d’euros.

“És un pas més en la seva idea de reprimir el que som els grups d’habitatge. És la manera que han trobat. Però aquestes multes no s’aguanten per enlloc i les recorrerem, i tant”, apunta Llum Oliver, portaveu del Grup d’Habitatge de Sants. També assenyala “la incoherència” que l’administració faci anuncis en favor del dret a l’habitatge, d’una banda, i els escanyi econòmicament, de l’altra. Al seu col·lectiu, un dels desnonaments que els ha valgut l’acumulació de denúncies és el que es va viure al conegut com a Bloc Gayarre el passat desembre, d’on es va expulsar quatre famílies amb menors. La denúncia que afecta una de les presents en aquella acció veïnal i a la qual ha tingut accés aquest diari mostra, fil per randa, els ingredients paradigmàtics d’aquestes sancions: el relat de les persones assegudes, els avisos i els braços entrellaçats.

Fragment de la denúncia per intentat aturar un desnonament a Sants / Cedida
Fragment de la denúncia per intentat aturar un desnonament a Sants / Cedida
Fragment de la denúncia per intentat aturar un desnonament a Sants / Cedida
Fragment de la denúncia per intentat aturar un desnonament a Sants / Cedida

Els textos policials en cap moment fan referència a cap fet violent. Sí que mencionen, en canvi, l’esforç dels activistes per agafar-se amb els braços durant l’extracció dels antiavalots.

El canvi de resistència

Si bé l’escena narrada és molt similar en tots els casos, amb les multes actuals s’aprecia un canvi de criteri a l’hora de tramitar la denúncia per part dels Mossos. En la primera fornada de sancions, la del novembre passat, l’escrit policial deia: “Totes les persones acompanyades en aquesta acta han ofert resistència passiva, no volent aixecar-se ni marxar del lloc en cap moment”. També detallava que els concentrats estaven agafats pels braços. Amb tot, s’establia la categoria de resistència passiva i es considerava una falta greu de la llei 4/2015.

Ara, diferents sindicats d’habitatge que s’han trobat l’arribada d’aquestes noves denúncies apunten que el redactat policial ha canviat respecte a aquell cas anterior. Tot i descriure uns fets idèntics, ara parla de “resistència activa”. Ho diu la denúncia pel cas de Gayarre i ho diuen també les sancions imposades a diverses persones que van intentar frenar un desnonament al carrer Trobador el desembre passat, expliquen des de la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó.

Tot i que desconeixen perquè s’ha donat aquest canvi de criteri, els moviments socials sospiten que és una manera d’agreujar la percepció de l’escena i evitar que prosperin els recursos a les multes. Mesos enrere, en conversa amb aquest diari, l’advocat Eduardo Cáliz defensava que aquestes sancions “no tenen base jurídica” i “vulneren el dret fonamental de manifestació i la llibertat d’expressió”.

També ho va censurar el regidor de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, que va considerar “molt preocupant” i “inadmissible” que “s’enviï els Mossos a denunciar a veïns i veïnes que protesten per un desnonament en plena pandèmia”. Per la seva banda, ni llavors ni ara els Mossos expressen cap canvi de criteri. De fet, al contrari del que diuen els activistes, la policia nega que aquestes denúncies suposin una variació de la seva manera de funcionar anterior. Sobre aquests casos, portaveus oficials dels Mossos d’Esquadra recorden que la presència de la policia en aquests escenaris respon a les ordres judicials i remarquen que “la mediació és sempre la primera opció”. Pel que fa a les multes, insisteixen que el fet que una actuació policial en un desnonament acabi tramitant denúncies “no respon a cap criteri preestablert”. “Sempre s’actua cas a cas i així queda recollit en les actes que arriben a l’òrgan competent a l’hora de tramitar l’expedient sancionador”, resolen.

Sigui com sigui, mentre l’agost s’acaba i amb ell la treva judicial en matèria de desnonaments— el moviment per l’habitatge barceloní encara intenta comptabilitzar la dimensió del daltabaix econòmic. Una de les principals pors és si aquestes sancions, que fan referència a casos d’entre l’octubre i desembre del 2020, es poden multiplicar pròximament.

Tot i la vigència del decret del govern espanyol que frenava bona part dels desnonaments, durant els últims mesos els activistes han posat el cos en nombrosos escenaris on se seguia desnonant famílies. Si es mantingués el mateix criteri policial, les sancions podrien ascendir a desenes de milers d’euros. Davant d’això, es prepara una resposta. La setmana vinent, els grups de barri començaran a fer assemblees i es posaran en comú les denúncies, així com el plantejament de com gestionar-ho. El següent pas serà la pressió política.

Comentaris

    FRAN BCN 30/08/2021 9:26 pm
    Moltes associacions anti desnonaments, es comporten com autèntiques.mafies.. està bé parlar dels llogaters però, molts propietaris no son grans tenidors, simples particulars.....
    Cobrador torero 30/08/2021 11:51 pm
    Jaime Palomera: paga tus deudas moroso.
    Lordi S. 30/08/2021 11:54 pm
    La llei és igual per tots i totes, ara a pagar la broma s’ha dit. Us pensàveu que podríeu fer de les vostres i acabar els desnonaments supesos bevent kalimotxo?
    Robert Terrades 31/08/2021 6:28 am
    Pacificament,diuen aquests terroristes de madame COLAU.DESC. LA MILIONADA que malversa l'Ajuntament de Barcelona subvencionat a terroristes es gangsterisme assassi. I la fiscalia protegint als LLADRES TERRORISTES COLAU
    David 07/09/2021 7:21 pm
    Esteu fent malbe Barcelona... Poseu-vos a treballar, colla de ganduls i pageu el lloguer com fem tota la gent de bé
    Albert 09/09/2021 10:16 pm
    Collons, s'ha omplert de fatxes això ara o estan trolejant?

Nou comentari